Entre la reconciliació i la venjança: Síria es prepara per jutjar els crims de la dictadura
El nou govern posa en marxa dues comissions per jutjar els responsables de violacions dels drets humans sota el règim d'Al-Assad
DamascAmb la caiguda del règim de Bashar al-Assad i l'entrada de les milícies rebels a Damasc el 8 de desembre passat es va posar fi a gairebé 14 anys de guerra civil a Síria. Almenys, oficialment. Tot i això, des de llavors, la violència no ha desaparegut dels carrers sirians. Segons un informe de l'Observatori Sirià per als Drets Humans (OSDH), durant els primers sis mesos de postguerra s'han registrat un total de 7.670 morts violentes al país, un 70% de les quals civils, incloent-hi més de 300 nens. Les xifres no inclouen els prop de 1.100 morts de l'onada més recent de violència sectària a la província de majoria drusa de Suwayda.
En una situació de “caos securitari”, diu l'OSDH al seu informe, les motivacions dels assassinats no sempre són clares. I encara que alguns puguin tenir motivacions de tipus criminal, una bona part són actes de venjança relacionats amb la guerra civil, en què van morir més de mig milió de persones. En concret, l'OSDH ha documentat més de 2.200 execucions des del desembre. El govern, controlat pels líders de la milícia HTS, la principal entre la coalició de milícies islamistes radicals que va enderrocar Al-Assad, resta importància a aquestes violències i assegura que es tracta de "casos aïllats".
Amb l'objectiu de posar fi a aquest cicle infernal de venjances, i sota la pressió d'actors internacionals i la societat civil siriana, el president del país, Ahmed al-Sharaa, va crear a l'abril dues comissions per abordar de manera transparent la qüestió de la justícia transicional, és a dir, el procés perquè els responsables de greus violacions dels drets humans retin comptes dels abusos i es faci efectiva una reconciliació nacional. En un país amb les infraestructures devastades, amb més de 100.000 persones desaparegudes, i amb les milícies encara imposant la seva llei en algunes zones, el repte és ingent.
El repte més gran
"El repte és enorme. De tots els països on ha intervingut la nostra organització en la seva història, Síria és el que registra un nombre més alt de víctimes i abusos", comenta Nousha Kabawat, una investigadora siriana que treballa per a l'International Center for Transitional Justice (ICTJ), una ONG que ha acompanyat més de 50 processos de justícia transicional al món. "Cal gestionar les expectatives de les famílies de les víctimes, perquè aquest serà un procés molt llarg, que durarà anys, i que segur que no podrà complir tots els objectius", admet Kabawat.
S'espera que, durant les pròximes setmanes, tant la Comissió Nacional per als Desapareguts (CND) com sobretot la Comissió Nacional per a la Justícia Transicional (CNJT) facin públic el full de ruta i els paràmetres del procés de justícia transicional a Síria. “De moment, els responsables d'aquestes comissions estan fent un esforç encomiable per reunir-se amb les diverses associacions de víctimes i que se sentin part del procés”, sosté l'activista Wafa Mustafa, fundadora de la coalició Free Syria's Disappeared. En una roda de premsa, el president de la CNJT, Abdelbaset Abdelatif, va assegurar que el procés no estaria guiat per una "justícia retributiva" i, juntament amb la veritat, va destacar la importància de compensar les víctimes.
Reconciliació o venjança?
La Fàtima, una dona de 32 anys que va patir tota mena d'abusos a la presó i amb el pare assassinat sota tortures, dona suport a aquesta visió, però assenyala una línia vermella: l'oblit. "Alguns volen que les víctimes oblidem. Però no és possible oblidar, el cos no pot oblidar... Sí, vull que es faci justícia, però també és molt important rebre compensacions, ajudes, perquè hem de continuar vivint", comenta asseguda en un cafè de Damasc.
El seu germà Mustafà ho veu de manera diferent. Vol venjança i, si pot ser, obtenir-la amb les seves pròpies mans. Per això, es mou per Síria de poble en poble, amb una pistola al cinturó, a la recerca dels torturadors que tant de mal van fer a la seva família. Més que no pas a les ciutats, aquesta mentalitat està present sobretot a les zones rurals on es mantenen les estructures tribals.
Un element de controvèrsia a la societat siriana és el fet que s'hagi arrestat i es mantinguin empresonats centenars d'oficials de les forces de seguretat d'Al-Assad, mentre que altres alts càrrecs de l'antic règim han estat alliberats sense cap explicació. El Mustafà es queixa de la "manca de transparència" a l'hora de prendre aquestes decisions, i també assenyala una altra mancança del procés. "D'acord amb els estatuts de les comissions, només poden investigar els crims d'Al-Assad, no els de les milícies [vinculades a l'actual govern]. Això és molt preocupant i pot fer fracassar tot el procés", afirma.
