El rellotge corre per al desarmament de Hezbollah
Els Estats Units donen 90 dies al Líban per fer passos concrets cap a la desmilitarització de la milícia xiïta
BeirutDes que Donald Trump va tornar a la presidència dels Estats Units, la seva administració ha augmentat la pressió sobre el Líban amb un full de ruta que apunta directament a la desmilitarització de Hezbollah, la milícia xiïta aliada de l'Iran. El país es troba davant un punt d'inflexió. O agafa les regnes de la seva sobirania o es quedarà a mercè de decisions alienes. L'advertència de Washington és clara. Si no hi ha avenços interns, Israel podria decidir resoldre el problema pel seu compte.
Tot i les greus pèrdues sofertes durant la guerra del 2024, Hezbollah manté un arsenal significatiu que continua representant una amenaça regional. Segons estimacions de Reuters del setembre passat, el grup disposava d'uns 150.000 coets, inclosos míssils de llarg abast i de precisió, molts emmagatzemats en túnels subterranis per evitar-ne la destrucció. Tot i que una part substancial d'aquest arsenal va ser neutralitzada, Hezbollah conserva diversos milers de míssils de precisió operatius. A això s'hi suma la seva capacitat aèria no tripulada: la Unitat 127 —encarregada dels drons kamikaze Ziad‑107, Shahad i Mohajer— continua funcionant. Alguns informes apunten a una capacitat de producció de milers de drons, fins i tot després de l'alto el foc del novembre del 2024.
La visita de l'enviat especial dels Estats Units Tom Barrack la setmana passada a Beirut no va durar gaire, però els efectes han sacsejat el tauler polític libanès. Darrere del seu somriure diplomàtic, l'emissari nord-americà va portar més que bones intencions: un ultimàtum. Els Estats Units ja han respost al document que els va lliurar el govern libanès sobre el desarmament de Hezbollah. No va ser una acceptació ni un rebuig frontal. Mitjançant la seva ambaixada a Beirut, Washington va tornar una sèrie d'"idees", en el que s'ha descrit com un intercanvi en curs. Però el missatge és clar. La Casa Blanca vol que l'expedient de les armes estigui tancat abans de finals d'any.
La proposta libanesa no convenç Washington. Segons fonts diplomàtiques, el text només esmenta el sud del riu Litani, omet qualsevol calendari concret i no aborda la qüestió de les armes al nord del país, la frontera amb Síria ni els grups palestins armats. Esquiva el nucli del problema. Per bé que reconeixen que el pla de Beirut pot servir com a punt de partida, adverteixen que el procés no es pot allargar sense límit. El marge que donen és de 90 dies. Un cop hagi passat aquest termini, segons un alt funcionari nord-americà, ja serà massa tard. El temps corre. I no és un compte enrere simbòlic.
Després de més d'un any de guerra amb Israel, les grans potències no estan disposades a mantenir l'statu quo.. L'expedient de desarmament ha tornat al centre del debat polític, tant al Líban com a fora. Els EUA no es limiten a demanar una retirada d'armes al sud del Litani: també exigeixen el control efectiu al nord, més vigilància a la frontera amb Síria i una resposta clara davant la proliferació d'armes en mans no estatals.
Separar polítics i guerrillers
Malgrat el to ferm, l'enfocament no és purament coercitiu. En un gir estratègic, Washington ha començat a distingir entre l'ala armada de Hezbollah —considerada una organització terrorista— i el seu vessant polític. La porta està oberta perquè el partit xiïta conservi el pes institucional, sempre que abandoni l'activitat armada i se sotmeti a les regles de l'estat. La fórmula no és nova. Turquia, per exemple, va explorar durant anys un esquema semblant amb el PKK, oferint la reintegració institucional a canvi de l'abandonament progressiu de la lluita armada. Tot i que el procés va fracassar en el seu moment per falta de garanties mútues i voluntat política, avui el PKK ha començat un desarmament parcial. Aquest precedent serveix.
En el cas libanès, els Estats Units insisteixen que qualsevol procés l'ha de començar el govern, amb el consentiment del gabinet i de Hezbollah com a força política que l'integra. La lògica no és destruir, sinó reabsorbir el moviment dins el marc estatal. Fonts diplomàtiques subratllen que aquesta via compta amb el suport de França i d'aliats regionals com els països del Golf. L'escala recent de l'emissari nord-americà a París abans d'aterrar a Beirut va servir per alinear posicions i augmentar la pressió sobre les autoritats libaneses.
El president del Parlament, Nabih Berri, veterà de la política libanesa i aliat històric de Hezbollah, entén que aquest moment pot ser l'últim per negociar. El novembre ja va aconseguir un alto el foc a l'últim minut. Avui podria intentar repetir la jugada i salvar alguns interessos de la comunitat xiïta abans que el tren descarrili. Però el marge és estret. Si l'estat libanès no pren la iniciativa, Israel podria decidir resoldre el problema a la seva manera. Barrack no ho va dir obertament, però va insinuar que, com en el cas de l'Iran el 2018, si el diàleg falla no es descarta la via militar.
Hezbollah, al seu torn, insisteix que qualsevol discussió s'ha de donar dins el marc institucional libanès. Considera que no hi ha cap necessitat d'un nou acord més enllà del pacte al qual es va arribar el novembre del 2024. Però, per als Estats Units, ja no serveix. La situació ha canviat. I també les exigències.
La negociació continua viva, però la paciència s'esgota. Si no hi ha passos concrets, si l'estat libanès no assumeix un lideratge clar, l'escenari es pot tornar encara més perillós amb més fragmentació interna. Ningú descarta l'amenaça d'un conflicte civil. El desarmament de Hezbollah és la condició que marcarà el futur del país. I el rellotge no s'atura.
