El ministre de Finances d'Israel diu que estan negociant amb els EUA com repartir-se Gaza

Barcelona"La fase de demolició sempre és la primera fase de la renovació urbana. L'hem duta a terme. Ara toca començar a construir". Podrien ser les paraules d'un urbanista o d'un promotor, però les ha pronunciat el ministre de Finances d'Israel per referir-se a Gaza. L'ultradretà Bezalel Smotrich ha assegurat aquest dimecres en un congrés del sector immobiliari a Tel-Aviv que, després de la intervenció del seu exèrcit, la Franja és "una ganga immobiliària" i que Israel ja manté converses amb els Estats Units per repartir-se'n el territori.

El pla de negocis, "elaborat per la gent més professional" i que ja està "a sobre la taula del president Trump" segons el titular de Finances, s'emmarca en una lògica macabrament econòmica: "Hem pagat molts diners per la guerra, així que ara hem de decidir com dividir els percentatges del terreny a Gaza", ha dit.

Les declaracions de Smotrich xoquen perquè coincideixen amb les imatges de milers de persones fugint de Ciutat de Gaza sense cap lloc segur on anar. Però evoquen una idea prèviament plantejada per Donald Trump. Al febrer el president dels Estats Units ja va anunciar que tenia la intenció de prendre el control de l'enclavament i de crear un complex hoteler sota el nom de la Riviera de Gaza.

El que obvia deliberadament aquest projecte és la mort de 65.000 palestins i el desplaçament forçat de pràcticament els 2 milions de persones que viuen a la Franja. "Des d'ahir els atacs aeris sobre Ciutat de Gaza no s'han aturat ni un moment. L'exèrcit israelià continua bombardejant cases amb la gent a dins, en alguns casos sense previ avís. Hem vist com han ensorrat dos grans blocs d'habitatges just al costat de la casa que nosaltres acabàvem d'evacuar. Durant la nit els drons han llançat bombes incendiàries sobre l'hospital oftalmològic d'Al-Rantisi, que és al davant de la casa on som ara. Estan llançant una puja de bombes sobre les cases". Ho explica a l'ARA per WhatsApp Sobhi Abu Warda, un estudiant de mecànica electrònica desplaçat a Ciutat de Gaza.

És el segon dia de l'ofensiva terrestre israeliana sobre la ciutat, on quedaven aproximadament 850.000 palestins que no tenen lloc on fugir. El govern de Benjamin Netanyahu ha ordenat al seu exèrcit que ocupi la ciutat abans del 7 d'octubre. Com altres testimonis recollits per mitjans internacionals aquests dies, Abu Warda explica que ha vist de molt a prop com l'exèrcit israelià "fa detonar vehicles dirigits per control remot carregats amb milers de quilos d'explosius".

És una pràctica que ja s'havia documentat entre el març i l'octubre del 2024 al nord de Gaza, que va ser arrasat per l'exèrcit israelià en els primers mesos del genocidi, i també a Rafah, a la frontera amb Egipte, al sud. Es tracta de vehicles militars antics, com blindats de transport de soldats M113, que ja no s'utilitzen en els operatius, equipats amb un sistema de pilotatge a distància i que es llancen carregats d'explosius contra els edificis. N'hi ha que exploten directament i d'altres, en canvi, deixen la càrrega i es retiren abans que exploti.

La guerra per control remot no només es fa amb drons: també per terra. L'ONG Euro-Med Monitor, amb seu a Ginebra i una xarxa d'investigadors a Gaza, ha documentat l’ús intensificat per part de l’exèrcit israelià de robots blindats carregats d’explosius per demolir zones residencials a un ritme accelerat. Fa unes setmanes va documentar com 15 d'aquests "robots", carregats amb 100 tones d'explosius, estaven destruint 300 llars cada dia a Ciutat de Gaza i a Jabalia. "Això reflecteix una estratègia militar organitzada destinada a destruir sistemàticament barris residencials i maximitzar l’escala de devastació", conclou l'ONG.

La major part de les cases i infraestructures a Jabalia al-Balad i Jabalia al-Nazla ja han estat destruïdes, i l’exèrcit avança amb destrucció sistemàtica cap al cor de Ciutat de Gaza des del sud, l’est i el nord. "El ritme sense precedents de destrucció de barris residencials a Ciutat de Gaza mitjançant robots carregats d’explosius indica la determinació d’Israel d’esborrar la ciutat del mapa", afirmen. Al ritme actual, calculen que "la resta de la ciutat podria ser destruïda en dos mesos, o menys, veient l'enorme potència de foc de l’exèrcit israelià i l’absència de pressió internacional per aturar els seus crims contra els palestins".

L'entitat alerta també que l'impacte d'aquests robots va més enllà de la destrucció de cases i els veu com "una forma de terror psicològic contra els civils". Les detonacions es fan de nit o a trenc d'alba, amb un so ensordidor i una onada expansiva que fa tremolar els edificis del costat. El soroll de les explosions s'ha arribat a sentir a 40 quilòmetres de distància. L'objectiu és forçar la gent a desplaçar-se cap al sud, buidar la ciutat perquè hi puguin entrar les tropes israelianes i prendre'n el control.

Els robots carregats d’explosius –explícitament prohibits pel dret internacional humanitari, per la seva incapacitat d’apuntar amb precisió a objectius militars– formen part d’un arsenal més ampli de destrucció, amb bombardejos aeris amb míssils i bombes pesants, artilleria, llançament de bombes i paquets explosius des de drons, la col·locació intencionada de trampes, la detonació d’edificis i l’ús d'excavadores militars i civils per arrasar infraestructures.

Segon dia d'ofensiva

Aquest dimarts les tropes israelianes han continuat penetrant a l'entramat urbà de Gaza, i han provocat un altre èxode. Segons l'exèrcit, l'entrada de la infanteria ha anat precedida de 150 bombardejos, que han destrossat edificis alts als voltants dels quals s'havien instal·lat en campaments els desplaçats forçosos d'altres llocs en aquests gairebé dos anys de guerra. El balanç oficial de morts s'aproxima als 65.000 després dels 40 recomptats en la jornada d'aquest dimecres.

El govern de Netanyahu va passar per sobre dels seus propis generals quan va ordenar prendre el control de Ciutat de Gaza abans del 7 d'octubre. El cap de l'estat major, Eyal Zamir, i els responsables dels serveis d'intel·ligència interiors i exteriors (el Shin Bet i el Mossad) s'hi van oposar argumentant que la invasió de la capital posaria en perill els ostatges israelians encara retinguts a la Franja, suposaria una gran quantitat de baixes entre les tropes israelianes, no aconseguiria desmantellar Hamàs i forçaria els militars a governar una població hostil de més de dos milions de persones. Zamir i els seus generals, però, van acabar acatant el pla, que ara executen. Uns 20.000 soldats participen en l'assalt a la capital de la Franja.

L'analista militar Rob Geist Pinfold, del King's College de Londres, comparteix el criteri de Zamir. "Això no és una batalla en camp obert que es pugui guanyar per tenir una gran quantitat de soldats. Bàsicament, Hamàs ha tornat als seus orígens en forma d'un moviment guerriller que practica una estratègia d'insurgència contra l'exèrcit. Aquest atac no té cap lògica militar. Només respon a la lògica política de Netanyahu de mantenir-se al poder", conclou.