Internacional 06/02/2020

‘Reality show’ de Trump amb sortida de guió de Pelosi

Polarització i sensacionalisme polític en el discurs de l’estat de la Unió

Sònia Sánchez
3 min

BarcelonaVeníem de l’actuació de Shakira i JLo a la Super Bowl de diumenge, amb l’espectacle del recompte caòtic d’Iowa el dia abans i la season finale de l’ impeachment just l’endemà. Però Donald Trump va treure tot el suc als seus 80 minuts de prime time televisiu, dimarts a la nit, amb un discurs de l’estat de la Unió reconvertit en reality show per captivar una audiència purament republicana. Amb un missatge triomfalista, centrat en la bona marxa de l’economia, i ple de promeses d’un “retorn a la grandesa nord-americana”, la intervenció del president va estar farcida de moments de llagrimeta, com el retorn per sorpresa d’un soldat des del front al costat de la seva dona i filla, que acompanyaven Melania Trump a la tribuna; o la beca escolar concedida en directe a una nena afroamericana.

“Complia tots els requisits del reality, començant per la claca, que era l’ovació constant de la bancada republicana, i les sorpreses al públic, amb un component emocional elevadíssim i una realització televisiva gens imparcial, que remava a favor de Trump posant en pantalla només el president i els personatges homenatjats, fins i tot amb plans detall per potenciar el factor emocional”, resumeix Mònica Planas, crítica de televisió de l’ARA.

Una intervenció totalment guionitzada -que delata la “deformació professional” de qui va ser productor i presentador d’un dels realities de més audiència dels EUA, diu Planas-, amb una única sortida de guió: la de la líder de la majoria demòcrata a la Cambra de Representants, Nancy Pelosi. Vestida de blanc, color del sufragisme i de l’empoderament femení que lluien totes les congressites demòcrates, Pelosi es va aixecar a l’acabar el discurs i, en el seu segon pla darrere del president, va estripar la seva còpia en paper del discurs davant de les càmeres. Un gest espontani, o potser maquinat durant una hora i escaig d’escoltar el discurs electoralista del president, amb què responia també al gest de menyspreu de Trump a l’inici de la sessió, quan no va voler encaixar la mà que ella li allargava.

Màxima polarització

Després del reality ultraconservador que acabava d’oferir el president, el gest de Pelosi va acabar de deixar clara, per si no ho estava ja, la intensa polarització de la política nord-americana. Asseguda a la presidència de la cambra, la líder demòcrata no es va estar de gesticular amb desaprovació en diversos punts del discurs, que llegia sobre el paper. I es va abstenir d’unir-se als aplaudiments quan el president va condecorar per sorpresa amb la màxima distinció de la presidència el controvertit presentador de ràdio Rush Limbaugh, una de les veus més ultres del panorama mediàtic nord-americà, que va encunyar el terme feminazi i que avui lluita contra el càncer. Però fins i tot en moments en què l’aplaudiment era unànime, un fet habitual en altres discursos de l’estat de la Unió però no en aquest, també hi va haver confrontació. Així, al saludar el “veritable i legítim president de Veneçuela”, Juan Guaidó, convidat d’honor a la tribuna, Trump va prometre lluitar contra el “socialisme” també als Estats Units, un dard directe cap als candidats més progressistes en la cursa demòcrata a la Casa Blanca.

“Ha estat un discurs molt enfocat en les seves bases, mirant a les eleccions del novembre i amb moltes clatellades [als demòcrates]”, opina Carlota García, analista del Real Instituto Elcano. En plena campanya per la reelecció, Trump ha tret pit “de la seva principal fortalesa, que és l’economia, tot i que ha exagerat algunes dades i ha obviat que l’economia va bé ja des dels tres últims anys d’Obama”, diu García.

Sense mencionar ni un sol cop el procés d’ impeachment, tal com l’hi demanaven des del seu partit i com també va fer Bill Clinton en la mateixa tessitura el 1999, Trump ha tractat de convèncer els indecisos amb el seu presumpte miracle econòmic. Però també ha volgut “reforçar les seves bases amb missatges totalment dirigits als seus votants, com l’avortament, la immigració o la possessió d’armes”, apunta José Antonio Gurpegui, de l’Institut Franklin d’estudis nord-americans. Per a Gurpegui, “Trump ha sortit reforçat amb aquest discurs, en un moment en què la seva popularitat està en el 49%, una xifra que ni en els millors somnis hauria pensat”.

La posada en escena, digna “del manual televisiu de Roger Ailes” (fundador de Fox News), diu Planas, també li ha jugat a favor, perquè l’ha col·locat davant de càmera com “el presentador i guanyador” del seu propi reality show.

stats