Internacional 27/02/2021

Recel dels musulmans per la llei contra el radicalisme de Macron

Temen que la norma, impulsada per "reforçar els principis republicans", es tradueixi en discriminació

4 min
Diversos homes resen en una mesquita situada als afores de París en una imatge del juliol del 2020.
Disponible en:

ParísEls pares de la Dounia viuen la seva fe musulmana entre el Marroc i l’extraradi de París des de fa tota una vida. Procedents de la diàspora marroquina dels anys 60, la parella té tres fills repartits en tres països diferents: el Regne Unit, el Marroc i França. És en aquest últim on va néixer i viu la Dounia, la petita, fa més de trenta anys. Contràriament als seus progenitors, ella no és creient, però s’estima més no parlar del projecte de llei contra “el separatisme” impulsat pel president Emmanuel Macron, que ha portat polèmica. La Dounia desprèn una certa exasperació envers la classe política i l’esfera mediàtica. El refús de la Dounia diu molt d’aquest text que des de fa mesos aixeca polseguera al país. “Els meus pares també se’n desentenen”, conclou, sense opció a rèplica per aquesta periodista.

Aquesta reacció, la de ciutadans normals i corrents sense cap càrrec institucional, religiós ni associatiu, és força representatiu d’una part de la població francesa musulmana davant aquest projecte de llei altament sensible creat per enfortir els instruments legals del país per lluitar contra l’islamisme radical i, així, “reforçar els principis republicans”. A la pràctica, molts hi veuen una manera més d’estigmatitzar els musulmans. “Ningú discuteix la urgència de frenar el fenomen mortífer de la radicalització, però per què es focalitza de manera sistemàtica en l’excepció per fer-ne una generalitat a pesar que la immensa majoria dels 6 milions de francesos musulmans només aspira a viure la seva fe serenament dins de la República?”, es pregunta en una tribuna a Le Monde l’assagista Kamel Meziti.

El projecte de llei, que es debatrà al Senat a finals de març, permetrà tancar centres de culte si s'hi detecten activitats que incitin a la violència, l'odi o la discriminació, incrementarà el control sobre el finançament estranger de les associacions religioses i oferirà protecció als líders religiosos moderats davant possibles ingerències que pretenguin substituir-los per d'altres de radicalitzats. Un altre dels articles que s’inscriuran per llei serà el del principi de neutralitat religiosa per als agents d’organismes privats que compleixin amb una missió de servei públic. Per exemple, un conductor d’una empresa d’autocars que s’encarrega del transport escolar no podrà portar signes religiosos. El text també endurirà la normativa de l’escolarització a casa. L’article 18, que es va escriure en resposta a l’assassinat del professor Samuel Paty, crearà un nou delicte: el de posar en perill la vida d’altri per difondre informacions relatives a la vida privada, penat amb 3 anys de presó i 45.000 euros de multa. El pare d'una alumna havia amenaçat Paty i havia difós a través de les xarxes socials informació sobre ell que va permetre que l'atacant el localitzés.

“El nostre país està malalt de separatisme, el primer dels quals, l’islamisme, està corrompent la nostra unitat nacional. S’ha de saber anomenar la malaltia, s’han de trobar els medicaments”, va metaforitzar amb poca traça el ministre de l'Interior, Gérarld Darmanin, abans que l’Assemblea Nacional aprovés el projecte de llei en primera lectura fa un dies. Només un dels diputats de la majoria presidencial, Mustapha Laabid, hi va votar en contra. L’electe de La República en Marxa ha refusat respondre a les preguntes d’aquest diari, però en un comunicat va justificar el seu vot. “Molts dels articles són mesures artificials, que envien missatges de desconfiança cap als francesos de confessió musulmana i no permeten lluitar contra el terrorisme islamista sinó que hi ha el risc que l’alimentin”, escriu Laabid. El text, continua, “és perillós perquè l’estigma genera el replec comunitari i provoca sentiments d’injustícia i ressentiment”.

Una altra qüestió que ha irritat els ànims dels representants musulmans és la “normativa de principis per a l’islam de França”. L’òrgan representatiu del culte musulmà al país i principal interlocutor de l’Estat, el Consell Francès del Culte Musulmà (CFCM), ha presentat aquest reglament a l'Elisi per emmarcar la segona religió del país en qüestions com ara la laïcitat o bé la igualtat entre homes i dones. També s’hi preconitza el rebuig a qualsevol forma d’interferència i instrumentalització de l’islam amb finalitats polítiques, en referència al salafisme, al Tabligh o bé a corrents associades als Germans Musulmans.

Aquesta normativa, que Macron havia exigit a l’octubre en el marc del projecte de llei, haurà de servir de referència per al Consell Nacional d’Imams, una nova instància que es crearà per donar un certificat als imams que exerceixin en territori francès. És a dir, a aquells imams que no compleixin amb la normativa se’ls podrà retirar l’autorització.

Però no tothom dins del CFCM veu amb bons ulls la normativa. Tres de les nou federacions que el constitueixen –amb diverses sensibilitats i països d’origen tot i que representen menys de la meitat de les 2.500 mesquites amb les quals compta l’Hexàgon– encara no han aprovat el text. Altres veus també s’hi han personificat en contra. És el cas dels imams de Lió i Villeurbanne, que asseguren que “els francesos de confessió musulmana no entendran que se’ls vulgui distingir dels seus compatriotes imposant-los regles específiques”. En una tribuna publicada al portal Mediapart, un centenar d’imams, juntament amb una cinquantena de professors de ciències islàmiques i presidents d’associacions, també s’hi oposen.

El risc de l'estigma

“Aquest text representa més un enduriment de lleis preexistents amb l’únic objectiu d’exercir un poder abusiu i autoritari sobre una part de la població ja molt estigmatitzada”, es lamenten des de Lallab, associació feminista i antiracista que defensa els drets de les dones musulmanes. “Denunciem [que això és] una llei antiislam i no pas antiterrorista”. Fatima Bent, presidenta de l'organisme, es lamentava fa uns dies dels pocs esforços destinats des de l'Elisi a combatre "la discriminació" que pateix la comunitat musulmana francesa, que significa un 9% del total. "Les musulmanes estan discriminades en el treball, en l'allotjament, les assetgen al carrer. I davant d'això el govern no fa res", explicava l'activista.

En una enquesta publicada el 2019 per la Delegació Interministerial contra el Racisme, el 42% dels francesos de confessió musulmana afirmaven haver estat discriminats per la seva religió com a mínim un cop a la vida. La xifra augmentava al 60% quan es tractava de dones amb vel.

stats