L'ONU reclama a Espanya i el Marroc una investigació sobre les morts a la tanca de Melilla
La Fiscalia espanyola anuncia que examinarà l'episodi
BarcelonaL'oficina de l'Alta Comissionada de l'ONU pels Drets Humans ha reclamat aquest dimarts una investigació "eficaç i independent" per aclarir les circumstàncies de la mort de desenes de persones (23 segons les autoritats i un nombre molt més elevat segons els testimonis presencials) en la repressió per les policies marroquina i espanyola de l'intent de salt a la tanca de Melilla en què van participar unes dues mil persones. L'organisme demana que s'esclareixin les "possibles responsabilitats" i es garanteixi "la rendició de comptes si s'escau". Durant l'intent de salt van morir 23 persones segons el Marroc, 37 segons l'ONG Caminando Fronteras i desenes més d'acord amb el relat dels testimonis que van poder arribar fins a l'enclavament espanyol del nord del Marroc i que estan en quarantena al centre temporal d'estada d'immigrants.
L'ONU recorda que es tracta "del nombre més alt de morts registrat en un sol incident durant molts anys de migrants que intenten creuar des del Marroc cap a Europa a través dels enclavaments espanyols de Melilla i Ceuta", i que un centenar de guàrdies fronterers marroquins "també van resultar ferits".
"Hem rebut informes de migrants colpejats amb porres, que han rebut cops de peu i empentes i que han estat atacats amb pedres per part dels funcionaris marroquins mentre intentaven escalar la tanca de filferro espinós, d'entre sis i deu metres d'alçada, que separa el Marroc de Melilla", diu el comunicat emès aquest dimarts. L'organisme reclama al Marroc i a Espanya que "garanteixin el respecte dels drets humans dels migrants a la seva frontera conjunta i, en particular, que els seus agents fronterers s'abstinguin de qualsevol ús excessiu de la força contra els migrants". L'ONU vol que els dos governs, juntament amb la Unió Europea i la Unió Africana, garanteixin "mesures de governança fronterera basades en els drets humans", com vies legals i segures, que s'avaluïn les situacions de manera individualitzada i que es respectin els principis de no devolució, s'evitin les expulsions col·lectives i les detencions arbitràries.
Investigació de la Fiscalia
La Fiscalia espanyola ha decidit aquest dimarts obrir una investigació sobre els fets de divendres, de la qual s'ocuparà la fiscalia especialitzada en estrangeria, argumentant "la transcendència i gravetat dels fets, que podrien afectar els drets humans i els drets fonamentals de les persones", així com "la singularitat de la investigació". El Defensor del Poble també ha obert la seva pròpia investigació.
D'altra banda, el règim marroquí ha volgut sortir al pas de les acusacions de vulneracions de dret per les brutals imatges de centenars de migrants tirats per terra, alguns ferits, en ple sol, acusant el seu arxienemic, Algèria, d'haver obert les portes de la seva frontera occidental a líders "aguerrits i entrenats amb perfil de milicians experimentats en zones de conflicte". En un comunicat, l'ambaixada marroquina a Madrid assegura que els migrants "anaven armats amb pals, matxets, pedres i ganivets" i que 140 agents van resultar ferits, un dels quals continua hospitalitzat. Com no podia ser d'una altra manera, tot i la duresa de les imatges que van publicar entitats locals defensores dels drets humans, Rabat assegura que "les forces de l'ordre van mostrar un alt sentit de control i professionalisme". El comunicat justifica els fets al·legant que al punt del salt hi havia quatre corredors estrets, on haurien quedat atrapades les víctimes.
El Marroc exhibeix múscul en la seva gestió de les fronteres, per la qual rep ajudes del govern espanyol i de la UE, i assegura que ha desmantellat 1.300 xarxes de tràfic en cinc anys i 100 aquest 2022, i que ha avortat 360.000 intents d'entrades a territori espanyol. Rabat es compromet a "reforçar la seva cooperació amb els seus socis en el marc de la responsabilitat compartida i la seva important contribució a la seguretat nacional". Com el govern espanyol, el Marroc també s'excusa en "la pressió migratòria orquestrada per les màfies". Rabat també respon així a les crítiques en el si de la Unió Africana per la vulneració de drets dels joves subsaharians que intenten arribar a Europa.
