BarcelonaJeremy Corbyn (Chippenham 1949) no es mossega la llengua quan parla de les desigualtats socials o les injustícies al Regne Unit i al món. I ara encara menys, quan ja no té la responsabilitat de ser el líder laborista. Ahir va arribar a Barcelona per participar en el Congrés Mundial de la Pau, organitzat per l’International Peace Bureau i l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), sota el títol (Re)imagina el món. Acció per la pau i la justícia, que reuneix fins diumenge de forma virtual i presencial més de 3.000 participants de 116 països. La seva visita ha coincidit amb l’assassinat del diputat conservador David Amess.
Cinc anys després de l’assassinat de Joe Cox, un altre cop a la política britànica.
— L’assassinat de David Amess és un atac a la democràcia. És espantós i colpidor. Va ser elegit al Parlament el 1983, el mateix any que jo. Òbviament en política teníem poques coses en comú, però teníem una molt bona relació. Estic molt trist.
¿Les pròximes eleccions seran difícils per al Partit Laborista?
— Encara queden lluny, probablement seran el 2023. I espero que les eleccions se centrin en la desigualtat en salut i la pobresa a la Gran Bretanya, on ara tenim més bancs d’aliments que McDonald’s. Tenim més nens que viuen en la pobresa, tenim una crisi de l’habitatge. I un govern que gasta més en armes de destrucció massiva i rebaixa els impostos. Amb la pandèmia s’han creat multimilionaris molt rics, mentre que la pobresa és l’experiència de la majoria. I, per tant, a menys que el Partit Laborista, com a principal partit de l’oposició, s’enfronti al govern en tot això, la probabilitat de guanyar és baixa.
Us van acusar d’antisemitisme.
— M’he passat la vida lluitant contra el racisme de totes les maneres imaginables. Em van criar antiracista. L’antisemitisme és una plaga. El racisme és un mal al nostre planeta. Black Lives Matter ha demostrat que hem d’entendre millor la història, descolonitzar la nostra mentalitat i explicar als nostres fills i filles el passat. La brutalitat del tràfic d’esclaus, el colonialisme, el nazisme i la guerra.
Quines lliçons treu de la caòtica retirada de l’Afganistan?
— El final de la guerra a l’Afganistan és un moment fonamental, ha costat milers de milions de dòlars. Han mort desenes de milers d’afganesos i milions han marxat a l’exili. I ha acabat amb la vida de soldats nord-americans, molts soldats europeus i 457 soldats britànics, que finalment es van haver de retirar. En primer lloc, mostra la bogeria de la intervenció. El que va passar l’11 de setembre del 2001 va ser espantós. Però respondre-hi envaint l’Afganistan no va ser ni lògic ni sensat. Vam fundar el moviment Stop the War per oposar-nos a la guerra a l’Afganistan, però Blair i Bush no en van tenir prou i van anar a la guerra a l’Iraq. Dues dècades després, vam anar a la guerra a Líbia, i després la de Síria, on tothom està implicat. El resultat, milions de refugiats a tot el món. L’única resposta és la pau.
El que està passant ara mateix al Regne Unit demostra que el Brexit no era tan fàcil.
— Reconec el resultat del referèndum del Brexit i també els diferents missatges que hi havia entre els votants del no. Malauradament, Boris John son va ser capaç de presentar un missatge molt simplista. Va afirmar que podia aconseguir el Brexit. I ara descobreix que l’acord comercial que volia amb els Estats Units no s’ha produït, amb l’excepció de les empreses sanitàries nord-americanes, que han envaït el nostre servei públic de salut. Després descobreix que el comerç amb Europa no és senzill sense un bon acord. Per tant, es redueix el comerç. I ara hi ha escassetat de treballadors europeus que feien una feina essencial a la Gran Bretanya.
Però el discurs antiimmigrant és molt fort a tot Europa.
— ¿Els polítics de principis del segle XXI han de ser jutjats històricament com els més brutals amb les víctimes de la guerra? La retòrica contra els migrants i els refugiats i el creixement de l’extrema dreta a Europa és un greu perill sempre present. Hem d’afrontar-ho, mitjançant l’educació, la comprensió i l’exibició alegre de la nostra diversitat com a pobles.
¿Veu alguna sortida viable a l’estancament polític a Catalunya?
— No em correspon a mi decidir quin és el futur de Catalunya. És un país meravellós. És un lloc meravellós. I admiro Barcelona per la seva història. La meva mare i el meu pare havien estat molt implicats en la solidaritat amb la II República, sempre em deien que “Barcelona va resistir fins al final” contra el feixisme. Tothom ha de tenir dret a a expressar-se en la seva pròpia llengua. A Catalunya, a Turquia i arreu. Espero que es pugui arribar a un acord que permeti a Catalunya conviure dingament amb els altres.
Els papers de Pandora han tornat a demostrar la quantitat massiva d’evasió i frau fiscal.
— L’evasió fiscal al món és enorme. Durant la campanya em van acusar d’inventar-me un arbre màgic dels diners. Doncs aquest arbre màgic i pròsper l’hem trobat a les illes Caiman, al Carib. Això fa que faltin diners per a la sanitat i l’educació. I l’enorme riquesa s’acumula en fortunes immobiliàries a Londres, a Madrid, a París, a Berlín i a totes les capitals d’Europa i, per descomptat, a Dubai. Si no ens plantem contra els grotescos nivells de desigualtat al món, què deixem a les pròximes generacions?
Es pot frenar l’escalfament global?
— Seré a Glasgow per a la cimera COP 26. És factible i possible assolir les zero emissions per al 2030. Si no, ens estarem posant en perill com a humanitat.
