Què ha passat amb les converses de pau a Ucraïna?

MoscouEn ple estiu, quan estava a punt de vèncer l’ultimàtum de Donald Trump a Vladímir Putin perquè aturés la guerra d’Ucraïna, va semblar que el procés de pau de sobte trobava el desllorigador. La històrica reunió entre tots dos líders a Alaska va anar precedida d’informacions que asseguraven que el president rus estava disposat a acceptar una treva aèria o a congelar la línia del front, i Moscou va donar a entendre que l’oferta de Washington –no en van transcendir els detalls– era raonable.

Aquell espurneig d’optimisme es va esvair tan bon punt van comparèixer l’un i l’altre després de la cimera i es va constatar que no s’havia avançat ni un mil·límetre. Els representants del Kremlin i la Casa Blanca es van esforçar a posar bona cara i a dir que s’havien fet “grans progressos”, però no s’ha mogut res d’aleshores ençà i, finalment, després de setmanes d’estancament, Rússia ha reconegut que l’impuls d’Alaska “s’ha esgotat”.

El columnista de capçalera de l’oficialista Moskovski Komsomólets, Mikhaïl Rostovski, dona per fet que Putin va beneir el pla de pau nord-americà, però que va posar com a condició per assumir-lo la retirada de les tropes ucraïneses del Donbàs. “Trump va prometre considerar-ho i contestar més tard, però la resposta, finalment, va ser el silenci”, escriu.

En canvi, el president dels Estats Units va marxar d’Alaska insistint una vegada més en la necessitat d’una reunió trilateral amb Putin i Zelenski per encarrilar la resolució del conflicte. La negativa reiterada del dirigent rus, que mai ha barrinat ni remotament trobar-se amb el líder ucraïnès, ha acabat de convèncer Trump de la falta de voluntat de Rússia d’acordar un alto el foc. Fins a vuit vegades ha arribat a dir que està “decebut” amb Putin, cosa que demostra l’encert de Zelenski a l’hora de posar al centre de l’equació l’impossible cara a cara.

A Moscou, exaspera la pressa del líder nord-americà per penjar-se la medalla de pacificador. L’analista Tatiana Stanóvaia explica que, des del punt de vista del Kremlin, “les solucions ràpides no són possibles i qualsevol progrés ha de començar restablint les relacions bilaterals i comprendre els motius de la guerra”. Putin no va envair Ucraïna per annexionar-se el Donbàs, sinó per recuperar la tutela política d’Ucraïna, perduda el 2014.

El president rus, doncs, no té cap intenció d’aturar els combats mentre no es garanteixi que es respecten les seves demandes. “Les decisions que es van prendre el febrer del 2022 van ser encertades i oportunes. Rússia, sens dubte, ha d'aconseguir tots els objectius”, ha afirmat aquesta setmana, i ha reiterat el mantra amb què justifica que la lluita continuï. “En aquests moments, les forces armades russes tenen tota la iniciativa estratègica”.

Últimament, Putin ha endurit encara més el discurs contra els països europeus, als quals acusa de ser els culpables que la guerra no hagi acabat. El viceministre d’Afers Exteriors rus, Serguei Riabkov, assenyalava directament les seves “accions destructives” com les causants de la pèrdua d’impuls del procés negociador amb els Estats Units. Ara bé, el to amb la Casa Blanca també ha canviat.

Tensió entre Washington i Moscou

A mesura que Trump ha passat de la contemporització i els ultimàtums vagues a desplegar amenaces reals com l’enviament de míssils Tomahawk a Kíiv o la transmissió de dades d’intel·ligència per colpejar la Rússia profunda, el discurs del Kremlin s’ha anat tornant aspre. El govern rus manté que cap míssil, per molt que tingui un abast de 2.500 quilòmetres, pot alterar el curs de la guerra i, malgrat tot, no pot ocultar els nervis.

“La nostra resposta serà dura i asimètrica; trobarem maneres de fer mal als que ens causen problemes”, ha advertit el president del comitè de Defensa de la Duma, Andrei Kartàpolov, mentre que el viceministre d’Afers Exteriors ha demanat “sobrietat, sensatesa i responsabilitat” als nord-americans. Segons Stanóvaia, “això marca un canvi de patró: mentre que abans Putin preferia aplacar Trump amb iniciatives, ara opta pels avisos”.

La impressió dels dirigents russos és que Washington està sucumbint a la pressió d’Ucraïna i dels aliats europeus, que estan finançant part de les armes que aniran a parar a l'exèrcit de Zelenski. Aquesta idea la reforça la campanya d’atacs ucraïnesos a instal·lacions petrolieres russes, que es podria veure agreujada si els Estats Units facilitessin armament de llarg abast a Kíiv, per bé que els experts dubten que fos immediatament.

Moscou alerta que les relacions amb la Casa Blanca poden anar pel pedregar. “Tenim una estructura que s'està esfondrant i els americans en tenen la culpa. Les esquerdes han arribat fins als fonaments. Estem preparats per construir, però no veiem cap moviment per part seva”, insistia Riabkov, abandonant el to afalagador que ha caracteritzat les declaracions dels representants russos adreçades a l’administració Trump els últims mesos.

Arribats a aquest punt, ningú es fa il·lusions amb un acord de pau ràpid. Putin confia en sostenir l’esforç bèl·lic i en acabar trencant el front ucraïnès, mentre que Zelenski es prepara per resistir. Per la seva banda, Trump, s’allunya del conflicte i fia a Europa el rearmament d’Ucraïna, si bé la seva imprevisibilitat no permet descartar un nou gir de guió lampedusià.