Putin torna a persuadir Trump, impassible davant la matança de Sumi
El Kremlin confia que l’enviat especial Witkoff imposi a la Casa Blanca els arguments russos per a una pau a Ucraïna
MoscouSi després de les mostres d’afartament de Donald Trump amb Vladímir Putin algú podia pensar que la matança russa de 35 persones i 117 ferits a la ciutat ucraïnesa de Sumi hauria esgotat finalment la paciència del president nord-americà, s’equivocava. La tèbia reacció de la Casa Blanca, que, segons Bloomberg, fins i tot hauria bloquejat una declaració de condemna del G-7, prova fins a quin punt la reunió de divendres passat entre el president rus i l’enviat especial de Trump, Steve Witkoff, va servir per tornar a arrossegar els Estats Units cap al relat del Kremlin sobre la pau a Ucraïna.
A Rússia, celebren la contenció nord-americana i estan convençuts que la nova administració és comprensiva amb les condicions de Moscou per resoldre el conflicte. El ministre d’Exteriors rus, Serguei Lavrov, ha dit en una entrevista al Kommersant que Trump ha demostrat que entén “les causes arrel” de la guerra. Es refereix al discurs rus segons el qual el conflicte a Ucraïna va començar el 2014 amb un cop d’estat impulsat per Washington i Brussel·les, la revolta de Maidan.
També explica que els negociadors nord-americans s’han mostrat receptius a un altre dels arguments que utilitza el Kremlin per justificar la invasió: el suposat “extermini” de la població russa de l’est d’Ucraïna. Per això Lavrov aplaudeix que fa setmanes Witkoff donés per vàlids públicament els referèndums il·legals que es van fer a les províncies ucraïneses ocupades per Rússia. Tal com va publicar Reuters, el mateix Witkoff també hauria aconsellat al president estatunidenc que reconegués l’annexió russa de Crimea, Donetsk, Luhansk, Kherson i Zaporíjia com la via més ràpida per assolir la pau.
La sensibilitat de l’enviat especial de Trump als motius de Putin ha quedat de nou palesa en els detalls que ha donat de la trobada amb el president rus. En les últimes hores, Witkoff ha admès per primera vegada en una entrevista a Fox News que tots dos van discutir l’exigència que Ucraïna no formi part de l’OTAN o la possibilitat que l’Aliança Atlàntica pugui garantir-ne la seguretat sense ingressar-hi, a més de la sobirania russa de les regions annexionades.
Per al Kremlin, és vital que Witkoff sigui qui marca el pas de Trump, i no l’altre enviat especial, Keith Kellogg, que Moscou sempre ha vist molt proper a Kíiv. Segons el Wall Street Journal, Kellogg i el secretari d’Estat, Marco Rubio, són partidaris que el govern nord-americà sigui més dur amb Rússia perquè fins ara no ha evidenciat un desig genuí per un alto el foc, una divisió que ha acabat d’eixamplar-se després de l’atac amb míssils a Sumi.
El Kremlin no té pressa
Aquesta posició no la comparteix Witkoff, que en la mateixa entrevista ha afirmat que Putin no només està obert a una treva temporal, sinó que vol aconseguir una “pau permanent”. El president nord-americà va assegurar aquest dilluns que hi havia una data límit per pactar l’alto el foc, però no va especificar quina.
L’endemà el Kremlin li ha respost, com és habitual, desinflant el globus. “No parlaríem exactament de cap termini de temps”, ha matisat el portaveu Dmitri Peskov. “La matèria és tan complexa que difícilment se’n poden esperar resultats immediats”, ha insistit Peskov sobre les converses amb els Estats Units, en l’enèsim xutar la pilota endavant per allunyar qualsevol expectativa de posar fi als combats. Segons l’Institut per a l’Estudi de la Guerra, Putin té prou recursos per allargar la guerra encara un any i quatre mesos.
En aquesta línia, Lavrov reconeix que “no existeix” cap acord per a un alto el foc, ni tan sols pel que fa a les infraestructures energètiques o al mar Negre, tot i que se n’espolsa les responsabilitats. Aquest dimecres expira la moratòria unilateral de Putin d’atacar les instal·lacions d’energia, amb l’anunci rus que Ucraïna presumptament l’ha violat més de cent vegades, de les quals no hi ha cap prova.
El ministre d’Exteriors rus també culpa Occident de no atendre la seva demanda d’aixecar les sancions a les exportacions de productes agrícoles i fertilitzants per donar pas a una treva marítima. Ucraïna, el Regne Unit, França i Turquia es reuneixen aquesta setmana per abordar la seguretat de la navegació al mar Negre, sense representació russa.
Paral·lelament, Rússia reclama a la comunitat internacional que condemni l’atac ucraïnès d’aquest dimecres amb més d’un centenar de drons a Kursk, en què ha mort una dona i hi ha hagut almenys nou ferits. La portaveu d’Exteriors Maria Zakhàrova ha exigit que es posi fi als “crims sagnants de Kíiv”, mentre que els propagandistes de l’òrbita del Kremlin acusen Ucraïna i la Unió Europea d’intentar convertir la matança de Sumi en “una nova Butxa” per dinamitar les negociacions entre Moscou i Washington.
