Rússia fa una massacre de civils a la ciutat ucraïnesa de Sumi

BarcelonaRússia ha bombardejat aquest Diumenge de Rams el centre de la ciutat ucraïnesa de Sumi, en el pitjor atac contra civils d'aquest 2025. Segons els serveis d'emergències, almenys 34 persones han mort i 117 han quedat ferides. El president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, ha lamentat que l'atac es produís sobre civils en "un carrer normal de la ciutat" mentre la gent feia "vida normal" a casa seva, als centres educatius i al carrer: "Només un desgraciat és capaç d'actuar així i matar gent normal", ha dit, i ha subratllat que diumenge és un dia "en què la gent va a l'església".

Un dels dos projectils que han caigut al centre de la ciutat ha impactat sobre un autobús ple de passatgers. Imatges compartides a través de les xarxes socials mostren cossos de civils estesos enmig del carrer i dins de vehicles cremats, i edificis en flames a conseqüència del bombardeig.

El líder ucraïnès ha convidat el president dels Estats Units, Donald Trump, a visitar el país abans d'acordar qualsevol pacte amb Rússia per posar fi a la guerra. "Sisplau, abans de prendre cap decisió o de dur a terme cap negociació, vingui a veure persones, civils, combatents, hospitals, esglésies, nens ferits o morts", ha dit Zelenski en una entrevista per al programa 60 minutes de CBS, gravada abans de la massacre.

Trump, que s'ha erigit en figura negociadora entre Kíiv i Moscou, ha qualificat l'atac rus d'"error" de Putin. "M'han dit que van cometre un error –ha deixat anar sense donar detalls–. Però crec que és una cosa horrible".

El president ucraïnès també ha fet una crida a reaccionar a la comunitat internacional: ha demanat un "resposta forta del món" i ha subratllat que la pau serà impossible si no es pressiona Rússia. "Les converses no han aturat mai els míssils balístics i les bombes", ha lamentat.

Un dels primers a reaccionar a la crida de Zelenski ha estat el president francès, Emmanuel Macron, que creu que l'atac de Rússia posa de manifest "la necessitat urgent d'imposar un alto el foc a Rússia". El cap de l'Elisi ha acusat Moscou de ser l'única part que vol aquesta guerra i de mostrar-ho "menyspreant les vides humanes, el dret internacional i les ofertes diplomàtiques del president Trump".

També el primer ministre britànic, Keir Starmer, s'ha mostrat "horroritzat pels terribles atacs de Rússia contra els civils a Sumi", i ha exigit a Putin que acordi ara "un alto el foc complet i immediat sense condicions". En la mateixa línia, la cap de la diplomàcia europea, Kaja Kallas, ha dit que l'atac a Sumi constata que Putin "realment vol la guerra" i, per aquest motiu, ha fet una crida als estats membres al Consell d'Exteriors de la UE d'aquest dilluns a continuar apujant la pressió a Moscou perquè posi fi a la invasió.

Per a Polònia, que ha estat un puntal d'Ucraïna des de l'inici de la invasió, l'atac constata que el president rus, Vladímir Putin, "s'està mofant de la bona voluntat" de l'administració Trump. D'altra banda, per al futur canceller alemany, Friedrich Merz, es tracta clarament d'un "crim de guerra".

Crims de guerra

Segons les autoritats ucraïneses, els míssils que s'han fet servir contenien munició de dispersió, una tecnologia prohibida pels efectes catastròfics que pot tenir quan esclata i es dispersa en milers de fragments. Per això, Andrí Iermak, cap de l'estat major de Zelenski, ha culpat Rússia de voler "matar tants civils com fos possible".

En aquest sentit, Kíiv estudia portar l'atac al Tribunal Penal Internacional, on Ucraïna s'ha incorporat aquest any, i que ja està investigant matances o infraccions del dret humanitari que s'han produït durant la guerra, com ara la massacre de Butxa. Segons el ministre d'Exteriors, Andrí Sibiha, el govern ucraïnès "està compartint informació detallada sobre aquest crim de guerra" amb els seus socis i amb institucions internacionals.

"Només Rússia vol continuar la guerra"

L'atac es produeix poc després que l'enviat especial de Washington, Steve Witkoff, visités el president rus, Vladímir Putin, aquest divendres a Sant Petersburg per discutir sobre les possibles condicions de l'acord. Tot i que en teoria Moscou i Kíiv havien acordat una treva sobre infraestructures energètiques amb Washington, els dos bàndols han incomplert el pacte en les últimes setmanes. L'enviat especial rus, Kiril Dmítriev, va qualificar la reunió entre Witkoff i Putin de "productiva", però després de la trobada la Casa Blanca va demanar al Kremlin que "canviés" de posició: "Rússia s'ha de moure. Hi ha massa gent morint, milers cada setmana, en una guerra terrible i sense sentit", va escriure Donald Trump divendres.

El secretari d'Estat nord-americà, Marco Rubio, ha aprofitat l'atac per treure pit de l'acció del seu govern i ha dit que la matança de Sumi és un "recordatori tràgic de per què el president Trump i la seva administració estan dedicant tant de temps i esforços a intentar posar fi a aquesta guerra i aconseguir una pau duradora".

Però Rússia sembla que tingui interès en posposar l'acord. I no dona senyals d'afluixar en la seva ofensiva, com s'ha vist amb aquest nou atac contra civils. Actualment les forces russes controlen al voltant del 20% del territori d'Ucraïna a l'est i al sud, i aquestes últimes setmanes han fet força avenços precisament a la regió de Sumi, on han pres el control de diversos municipis. De fet, el bombardeig d'aquest diumenge contra civils podria ser una manera d'aplanar el terreny per a una eventual incursió terrestre a la ciutat. Tot i que probablement el president rus, Vladímir Putin, no tingui la intenció d'annexionar-se la regió de Sumi –tal com sí que ha fet amb les regions ucraïneses de Donetsk, Luhansk, Kherson i Zaporíjia–, sí que podria ser un territori útil per fer servir de moneda de canvi en unes futures negociacions, i una manera de castigar els ucraïnesos del costat de la regió de Kursk, on Kíiv va fer una incursió a l'agost.