Putin i Trump juguen ara a l'amenaça nuclear

MoscouVladímir Putin està frustrat perquè el seu desplegament de potencial nuclear no ha fet arronsar Donald Trump. Les exhibicions russes del míssil Burevéstnik i del submarí Posidó no han passat per alt a Washington, però la reacció no ha estat l’esperada. El president nord-americà no només no ha corregut a implorar a Moscou mesures per aturar l’escalada, com pretén el Kremlin, sinó que ha posat a prova el seu propi míssil amb capacitat atòmica, el Minuteman III, i ha continuat embolicant la troca sobre la possibilitat de fer assajos amb explosions nuclears.

Dimecres, el president rus va convocar un Consell de Seguretat extraordinari i va muntar una escena pensada per a un únic espectador, l’inquilí de la Casa Blanca. Suposadament s’hi havia de parlar dels problemes del transport, però el president de la Duma, Viatxeslav Volodin, va intervenir-hi teatralment, es va saltar l’ordre del dia i va expressar preocupació per l’anunci de Trump de reprendre les proves nuclears més de tres dècades després.

Putin va convenir que era un tema “seriós” i va cedir la paraula a la resta de participants en la reunió. El més vehement va ser el ministre de Defensa, Andrei Beloússov, que va advertir de “l'acumulació activa d'armes ofensives estratègiques per part de Washington” i va assegurar que els Estats Units estan treballant en un sistema de míssils hipersònics capaços d’arribar al centre de Rússia en sis o set minuts. Per tot plegat, va concloure: “És recomanable començar els preparatius per a proves nuclears a gran escala immediatament”.

El cap de l’estat major, Valeri Gueràssimov, també va criticar que la falta de claredat en les declaracions de Trump sobre els assajos atòmics "no proporciona motius per creure que no en duran a terme en un futur pròxim". I va afegir: “Si no prenem les mesures adequades ara, perdrem l'oportunitat i el temps de respondre-hi eficaçment”.

Preparatius per a proves nuclears

El president rus va recollir-los el guant, però els va parar els peus. Es va limitar a demanar “propostes” al seu govern sobre com preparar proves nuclears, a l’espera de treure l’aigua clara sobre la posició nord-americana, i va insistir: “Si els Estats Units fessin aquestes proves, Rússia es veuria obligada a prendre les mesures recíproques adequades”. És a dir, que, malgrat l’amenaça, el Kremlin no té cap intenció de fer explosions atòmiques si la Casa Blanca no fa el primer pas.

Aquest dijous, el portaveu presidencial, Dmitri Peskov, es queixava que “no hi ha hagut cap reacció oficial” nord-americana a la reunió del Consell de Seguretat ni al llançament del Burevéstnik o el Posidó. Fa un mes i mig de l’oferta de Putin a Trump de prorrogar el Tractat Nou Start, que limita el nombre d’armes nuclears de cada país, però a Washington no semblen disposats a discutir-la fins que no s’avanci en la resolució de la guerra d’Ucraïna.

L’analista Vladímir Frolov suggereix que Rússia està utilitzant “el llenguatge laxe” de Trump sobre les proves nuclears per “imposar la imperativa d’un acord directe amb els Estats Units en qüestions estratègiques”. És a dir, Putin vol negociar amb el president nord-americà al marge del conflicte ucraïnès. Frolov creu que “li podria funcionar”, però fins ara els senyals de la Casa Blanca no són tranquil·litzadors per al Kremlin.

Tal com assenyala l’expert en armes nuclears Andrei Baklitski, l’actual cursa armamentista, que els dos països neguen, no està motivada per cap necessitat específica, sinó per un “cicle d’acció-reacció”. Encara més, es produeix en un moment d’acostament entre les dues potències i, per tant, tot i la fredor de les últimes setmanes després del fracàs de la no-cimera de Budapest, s’emmarca en el joc diplomàtic.

Ara bé, així com per a Putin l’obsessió per la seguretat nacional i la dissuasió nuclear és producte d’un neguit existencial, per a Trump es presenta com un element més de la fanfarroneria amb què acostuma a abordar els temes geopolítics. L’escalada és una manera de demostrar a la resta que els Estats Units són el país més poderós i, tal com assegura ell, el que posseeix l’arsenal atòmic més gran del món, encara que això sigui fals i, en realitat, Rússia tingui més armes atòmiques que ningú.