Putin exhibeix múscul nuclear i noves armes: Què vol dir?

MoscouEls experts no recorden un moment en què Rússia hagués posat tant èmfasi en demostrar que les seves superarmes funcionen. En tot just una setmana, Vladímir Putin ha tret pit d’haver provat amb èxit dos projectils amb capacitat nuclear: el míssil Burevéstnik i el torpede submarí Posidó. Ara bé, són tan poderosos com afirma el president rus? Fins a quin punt aquests assajos representen una amenaça per a l’estabilitat estratègica mundial? I què busca el Kremlin exhibint-los precisament en el període més delicat de les relacions amb els Estats Units des del retorn de Donald Trump a la Casa Blanca?

El Burevéstnik és un míssil de creuer amb propulsió atòmica que pot portar una ogiva nuclear. Segons el cap de l’estat major rus, Valeri Gueràssimov, va recórrer 14.000 quilòmetres durant la prova i és indetectable per als sistemes de defensa nord-americans. No obstant això, tal com explica l’especialista en armes nuclears russes Pavel Podvig, els Estats Units disposen de la tecnologia per interceptar aquest tipus d’aparells i, si la intenció és que es disparin com una arma de represàlia, el més probable és que abans hagin estat destruïts com a objectiu del primer atac.

“Als anys seixanta, els països van decidir que no tenien gaire sentit aquests míssils. Des d'un punt de vista militar, té poc valor”, també assegura Povdig. Per a ell, els míssils balístics intercontinentals creats en aquella època, que a diferència dels de creuer volen més alt i no van guiats, continuen sent els més eficaços per llançar armes nuclears.

Amb el Posidó, si fa no fa igual. Dissenyat per "destruir importants instal·lacions econòmiques de l'enemic a les zones costaneres” i per causar “danys devastadors” amb la creació de “zones de contaminació radioactiva”, els experts no entenen que aporti cap gran innovació tècnica. Segons Nicole Grajewski, especialista en armes atòmiques de Rússia i l’Iran, es tracta d’una “persistència en el concepte” dels submarins nuclears soviètics.

Un desafiament polític

Es tracta, doncs, de sistemes que serveixen a un propòsit polític, però que no compleixen la seva funció militar principal. “Ara hi ha un imperatiu polític d'intensificar la confrontació amb els Estats Units i, per tant, necessitem el míssil més gran possible.”, explica Podvig. Els experts sospiten que Putin pretén pressionar Donald Trump perquè s’avingui a ampliar el tractat Nou START, que limita el nombre d’armes nuclears estratègiques als arsenals de cada país. Caduca al febrer de l’any que ve i, tot i que Rússia ha ofert als Estats Units prorrogar-lo un any més, Washington no hi ha donat resposta.

Moscou ha expressat en diverses ocasions el malestar pel projecte d’escut antimíssils del president nord-americà. “El Kremlin sembla realment temorós de la capacitat dels Estats Units d'utilitzar els seus punts forts d'atac i defensa nuclear per coaccionar Rússia a sotmetre's.”, apunta John Foreman, antic agregat de Defensa britànic a la capital russa. Per tant, es pot interpretar la prova de les noves armes com una manera de Putin de reivindicar-se i de cridar l’atenció sobre la importància de la dissuasió nuclear. Quan al 2018 va presentar el Burevéstnik i el Posidó, va dir: “Ningú ens vol escoltar. Ara ho fareu.”

No obstant això, malgrat la reacció de Donald Trump d’anunciar unes inconcretes “proves nuclears”, els investigadors no consideren que puguem parlar d’escalada atòmica. “No crec que hàgim pujat cap esglaó, però certament tampoc en baixarem cap”, lamenta Podvig. “Aquest pas demostra que totes dues parts encara creuen que més armes nuclears aportaran una seguretat més gran”, afegeix. Una creença, a parer seu, “equivocada i perillosa”. El Kremlin afirma que els seus exercicis no tenen res a veure amb els Estats Units i, alhora, després de l’anunci de Trump, s’esforça a aclarir que només està provant armes capaces de portar càrrega nuclear i que en cap cas experimenta amb energia atòmica. A més, Putin sempre insisteix que actua mimèticament respecte de Washington i que, per tant, qualsevol pas adreçat a la contenció, però també qualsevol temptació d’avançar cap a una cursa armamentística, serà responsabilitat nord-americana.

L’especialista no vincula directament els assajos russos a la discussió sobre el subministrament dels míssils Tomahawk a Ucraïna, si bé Putin aprofita la tensió del moment per empènyer cap a l’entesa entre les dues potències. Tant Foreman com Grajewski sostenen que, mentre no hi hagi un acord sobre la fi de la guerra, els Estats Units no voldran negociar una moratòria del tractat nuclear.

L’expert en Defensa britànic també alerta que l’afebliment de l’exèrcit rus convencional pel desgast del conflicte provocarà que el president rus depengui encara més de les armes nuclears. Així doncs, mentre duri la llarga reconstrucció de les seves forces militars, és probable que augmenti l’activitat atòmica.