La despesa militar a Europa creix un 17%, quasi el doble de la mitjana global

BarcelonaEl món s’està rearmant. El 2024 la despesa militar mundial va assolir els 2,7 bilions de dòlars, un 9,4% més que l’any anterior i el nivell més alt registrat mai. És el desè any consecutiu d’augment i representa ja el 2,5% del PIB global, segons l'Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI), un dels centres més prestigiosos del món en estudis d'armament. “És un rècord absolut des de la Segona Guerra Mundial”, resumeix Ian Davis, coordinador executiu de l’anuari del SIPRI. "Europa i l’OTAN lideren aquest increment, que ens aboca a una nova era d’inseguretat permanent", adverteix Davis en una conversa amb l'ARA.

L'anuari 2025 del SIPRI, que s'ha presentat aquest dimarts a Barcelona amb l'edició en català de Fundipau, assenyala que l’augment de la despesa es concentra sobretot a Europa, amb un 17% més, i també al Pròxim Orient, impulsat per les guerres a Ucraïna i Gaza i per la percepció creixent d’amenaça. I en la pròxima dècada els països aliats de l’OTAN preveuen elevar la seva inversió militar fins al 5% del PIB, en un gir històric que, segons Davis, “tindrà conseqüències econòmiques, socials i ambientals molt greus”.

La normalització de la guerra

L'anuari constata que el 2024 hi va haver 49 estats implicats en conflictes armats, amb almenys 239.000 morts, un 25% més que l’any anterior. "El nombre de guerres no ha crescut gaire, però sí la seva intensitat. Potser el més nou és la seva internacionalització –explica Davis–. Quasi tots els conflictes actuals tenen actors externs implicats, i això els fa més llargs i més sagnants".

Les guerres més sagnants l'any passat van ser les d'Ucraïna, Gaza, el Sudan, Myanmar i Etiòpia. En totes la població civil n’és la principal víctima. "Les guerres s’han tornat més urbanes i brutals –lamenta Davis–. Les armes suposadament intel·ligents estan incrementant el nombre de víctimes, també entre la població civil. La tecnologia no fa les guerres més netes, sinó més eficients a l’hora de destruir".

La nova cursa nuclear

A començaments del 2025 hi havia 12.241 armes nuclears al món. D’aquestes, 9.614 formen part d’inventaris militars actius, 3.912 estan desplegades i 2.100 es troben en estat d’alerta màxima. "Des de mitjans dels anys vuitanta s’havia reduït un 75% el nombre d’ogives nuclears, però aquesta tendència s’ha aturat –adverteix Davis–. Ara el ritme de desmantellament baixa i el de producció creix: estem a les portes d’una nova cursa nuclear".

El coordinador de l'anuari SIPRI alerta que tots els nou estats amb armes nuclears –des dels Estats Units fins a Corea del Nord– modernitzen els seus arsenals i incorporen intel·ligència artificial en els sistemes de comandament. “Cada vegada hi ha menys control humà sobre decisions potencialment irreversibles. És un escenari molt més volàtil que el de la Guerra Freda". El risc d'un accident o d'un error de càlcul es dispara en la mesura que creix la importància de l'algoritme, també en la guerra.

Crisi del control d’armes i retrocés en desarmament

L’anuari denuncia el col·lapse dels mecanismes internacionals de control d’armes. L’últim gran acord bilateral –el New START entre Washington i Moscou per frenar la proliferació de míssils nuclears intercontinentals– expira el març del 2026. "Els russos han deixat la porta oberta a prorrogar-lo un any més, però no hi ha voluntat política per negociar un nou marc", admet Davis.

També hi ha retrocessos en les armes convencionals. El 2024 Lituània va abandonar el tractat sobre bombes de dispersió i cinc estats més –com Ucraïna, Polònia, Finlàndia, Letònia i Estònia– han anunciat que sortiran del tractat de mines antipersona. "És la primera vegada que veiem desercions d’aquests convenis humanitaris. Això marca un punt d’inflexió perillós", adverteix Davis.

Els costos econòmics, socials i ambientals

Davis subratlla que la militarització no només amenaça la pau, sinó també el progrés econòmic i social. “Cada mil milions de dòlars invertits en defensa genera uns 11.000 llocs de treball, però els mateixos diners invertits en educació en generarien 27.000. La despesa militar desvia recursos de la salut, l’educació i la transició ecològica”, diu.

El SIPRI calcula que els exèrcits són responsables d’entre un 3,5% i un 7% de les emissions globals de gasos d’efecte hivernacle. “El sector militar és dels pocs que no està obligat a declarar el seu impacte climàtic”, recorda Davis. “Si es dupliquen els pressupostos de defensa d’aquí al 2035, també es duplicaran les emissions militars, i això neutralitzarà qualsevol esforç global contra el canvi climàtic”.

Les noves tecnologies de guerra

L’anuari dedica un ampli apartat a les tecnologies emergents –intel·ligència artificial, ciberarmes, militarització de l’espai i drons autònoms– que estan transformant la naturalesa dels conflictes. "Aquesta nova cursa tecnològica s’escapa de qualsevol regulació i fa molt més difícil controlar els riscos", assenyala Davis. "Estem creant sistemes d’armes capaços de decidir per si sols, i això és profundament inquietant".

L'anuari també analitza com el món torna a dividir-se en blocs. L’OTAN concentra el 55% de la despesa militar mundial, mentre la Xina i Rússia reforcen els seus vincles estratègics i tecnològics. "És un reflex d’una mentalitat de suma zero –explica Davis–. Com més es rearma un bloc, més se sent amenaçat l’altre. És la mateixa lògica que ens va portar a la Guerra Freda".

Cap a una seguretat compartida

Amb aquest panorama Davis defensa que encara hi ha espai per a la diplomàcia i el desarmament. "Cal recuperar el concepte de seguretat comuna dels anys vuitanta: cooperar abans que competir, dialogar abans que dissuadir. No hi haurà pau mentre els estats competeixin per veure qui pot destruir més ràpidament l’altre", declara.

El SIPRI aposta per un nou multilateralisme liderat per estats mitjans i petits, capaços d’impulsar acords concrets. "Els grans actors no lideraran el canvi: estan massa atrapats en la seva pròpia lògica de poder. Cal que els altres forcin una agenda de transparència, de control d’armes i de diplomàcia".

Davis conclou amb un avís clar: "Si volem més seguretat, hem de garantir que els nostres veïns tampoc se sentin amenaçats. La seguretat només és real quan és compartida. I això exigeix més diàleg, més igualtat i menys armes".