RELACIONS INTERNACIONALS
Internacional 06/08/2018

Les sancions dels Estats Units tornen a estrangular l’Iran

Els medicaments escassegen al país o tenen preus desorbitats, i els joves es plantegen anar-se’n

Lluís Miquel Hurtado
4 min
El president iranià, Hassan Rohani, durant l’entrevista que va concedir ahir a la televisió del país.

TeheranEn Massud està desesperat. Des que es va llicenciar en econòmiques, fa més d’un any, no troba feina. Ha dedicat part dels pocs estalvis obtinguts com a conductor de Snap -l’Uber a l’Iran- per aconseguir un títol qualificat d’anglès. “Tots els joves iranians intenten aprendre llengües perquè no ens queda cap més opció que marxar -es queixa el noi-, ningú vol quedar-se aquí”. No ho tindrà fàcil. El veto migratori de Donald Trump va espatllar el seu pla d’anar als Estats Units. A partir d’avui, Washington el perjudica encara més.

Els prop de 82 milions d’iranians com en Massud viuen la represa de les sancions nord-americanes amb una barreja de por i d’indignació. El càstig econòmic, ordenat per Trump el maig passat després de retirar-se de l’acord nuclear -al·legant, en contra del criteri de la UE, que Teheran l’incomplia-, prohibeix des d’ahir a la nit la compravenda de divises i el desenvolupament del sector de l’automoció, la segona economia local. A partir del novembre, els Estats Units volen paralitzar les crucials exportacions de petroli de l’Iran.

Aquestes sancions obstaculitzaran l’obtenció de divises al país persa i hi poden reduir al mínim les inversions estrangeres, igualment importants. Tot i que ahir va “lamentar profundament” les sancions, Brussel·les no ha ofert fins ara una solució convincent a les empreses amb interessos al país, a banda d’una protecció jurídica en cas de rebre una sanció. “Hi confiem poc. A les empreses que també tinguin negocis als EUA els serà impossible continuar treballant amb l’Iran”, opina a l’ARA una font empresarial.

Els més afectats

Tal com va passar en el període anterior a la signatura del pacte nuclear, l’any 2015, es preveu que les sancions perjudiquin especialment els ciutadans. Un dels greuges principals i més temuts és l’encariment o l’absència de medicines per tractar malalties com el càncer, l’hepatitis i la immunodeficiència. “Tractar una leucèmia ja ens costa ara tres cops més que fa només tres mesos”, lamenta Behnam Owshaní, que porta un projecte d’atenció a nens amb càncer de l’ONG Imam Alí.

En Behnam i la seva companya, la Mariam Hajizade, asseguren que s’estan trobant amb casos de pares que abandonen l’hospital juntament amb el seu infant, un cop han sabut que té càncer, perquè no poden pagar el tractament per guarir-lo. Una situació semblant tem el pare d’un nen de 14 anys que té osteogènesi imperfecta, un trastorn que li debilita els ossos. “Soc un simple forner que guanya 25.000 tomans [uns dos euros] diaris. La medicina s’ha encarit de 600.000 a 1.800.000 tomans”, lamenta.

Segons diu Amir Zani, un importador farmacèutic, “el problema principal és la transferència de diners”. “Com que no es poden transferir fàcilment -per culpa de les sancions-, el cost del producte s’incrementa”. Així, alerten alguns analistes, les sancions dels EUA fan perillar milers de vides. Com també perillarà per culpa de les sancions la venda d’aeronaus. Airbus sols ha pogut entregar tres avions del centenar que ha comprat Iran Air. Boeing, cap dels 80 venuts. I ATR en va enviar cinc diumenge passat, fins a sumar-ne vuit.

Amb tot, les sancions de Trump constitueixen sols una part del problema. L’altra, que indigna més el carrer, és la combinació d’una pujada de preus, una pèrdua del 80% en el valor de la moneda local en un any, una desocupació que no baixa i una crisi ambiental que està deixant zones del sud de l’Iran sense aigua ni electricitat en ple estiu. Per acabar-ho d’adobar, una sèrie d’escàndols de corrupció s’han fet lloc a les portades. “Veig que molts culpen tant Amèrica com el seu propi govern”, opina la Mahla, una petita empresària.

“¿Què fa l’Iran gastant diners en la gent de Síria i en grups com Hezbol·lah, mentre els iranians ho passem malament?”, es queixa la Sara, una noia acabada de llicenciar que es planteja marxar. Protestes semblants s’han pogut escoltar aquests dies en almenys cinc ciutats de província. Centenars de persones han sortit al carrer per mostrar el seu rebuig sobretot per la situació econòmica, però puntualment amb missatges polítics. La crisi ha posat contra les cordes el president iranià, Hassan Rohani, menys d’un any després de prendre possessió del càrrec. El polític, cada cop menys valorat pels seus ciutadans i sota el foc de l’oposició rigorista, busca mesures urgents.

Rohani obre la porta a una negociació

En la seva primera entrevista televisada des de la represa de les sancions, el president iranià, Hassan Rohani, no va descartar ahir la possibilitat de tornar a negociar amb els Estats Units, però va retreure al seu homòleg nord-americà que “no té sentit negociar mentre les sancions s’imposen”. També li va exigir compensacions per “ingerències” des del cop del 1953. “Si Trump és seriós hauria de tornar a l’acord nuclear”, va matisar. Rohani va acusar els EUA de fer la “guerra psicològica” a l’Iran durant els últims mesos, i va explicar tant per factors externs com interns la forta davallada de la divisa local. Per solucionar-ho, va anunciar noves mesures econòmiques destinades a estabilitzar la moneda.

stats