Els socialistes portuguesos obren el ball dels pactes

La victòria folgada de Costa li obre escenaris de nous aliats per renovar la 'geringonça'

A la cafeteria Foia de la parròquia d’Arroios de Lisboa els quatre cambrers van a preu fet. Una pasta, un entrepà, un suc natural i un got d’aigua per al cafè. “Les eleccions? És potser la millor alternativa que teníem els portuguesos però ara volem que treballin”, diu un dels clients habituals mentre consumeix a la barra. L’alternativa és la d’un Partit Socialista més fort però que necessitarà suports per governar, encara que menys que fa quatre anys. La formació del primer ministre António Costa ha guanyat de cop 20 escons, fins a situar-se amb 116, a 10 de la línia de la majoria absoluta. Un dels grans titulars de la jornada és que l’extrema dreta entra al Parlament, un dels pocs d'Europa que s’havia mantingut lliure dels populismes ultres. El mapa portuguès s'ha tenyit de vermell socialista, que s'ha imposat també en moltes de les regions del nord, tradicionalment feu de la dreta. 

La nit electoral va ser molt llarga i António Costa es va fer esperar fins que, passada la mitjanit, es va comptar l’últim vot de l’última demarcació. “Als portuguesos els ha agradat la geringonça però amb un Partit Socialista reforçat”, va exclamar davant d’una militància entregada al crit de “Victòria, victòria” i a algun de menys seguiment de “G eringonça, geringonça”, i que és conscient que s’ha trencat un llarg cicle de derrotes a les urnes. Costa no va donar més detalls, ni va dir si la geringonça –que significa una màquina que trontolla– suposa repetir amb els mateixos socis o aventurar-se a noves aliances.

Els portuguesos fan confiança a António Costa

Encara falta el recompte del vot emigrant, al qual es reserven quatre escons i tradicionalment repartit entre socialistes i la dreta del PPD-PSD, i per tant el PS podria guanyar-ne un o dos més. Amb aquest panorama a Costa se li han obert diversos escenaris: suma de sobres amb el Bloc d’Esquerra i els comunistes junts, però els seus bons resultats li donen marge per pactar amb ells en solitari o amb alguns dels partits petits. El Parlament ha quedat més fragmentat que mai, amb 10 forces presents (si es té en compte els Verds, malgrat que fan coalició amb els comunistes). En el seu primer discurs com a guanyador in pectore, Costa, per exemple, va tenir paraules per valorar els bons resultats dels animalistes del PAN, que han passat d'un diputat a quatre.

Avui al Bloc, el soci més gran i el rival més directe dels socialistes, el to és més aviat d’expectativa. “El pacte no va quedar confirmat i el PS pot arribar a un acord fins i tot amb els partits nous, així que els comptes no són tan lineals”, deien des de la formació, que es pot comparar amb el Podem espanyol. “Poden passar moltes coses”. El Bloc ha perdut en aquests comicis 20.000 vots però la baixíssima participació els ha permès conservar els 19 diputats de l'anterior legislatura. És un resultat pobre, que, en qualsevol cas, abaratirà el preu de la seva negociació, si finalment Costa els truca. Cal tenir en compte que bloquistes i socialistes són rivals directes en la pesca de vots i, per tant, els càlculs són més fins, però és que el Bloc ha sigut víctima de la seva pròpia geringonça.

Als comunistes, l'altre soci que ha donat suport parlamentari als socialistes, les eleccions encara els han anat pitjor i han perdut feus tradicionals. Es queden amb 12 diputats, cinc menys que la legislatura passada, entre els quals hi ha la històrica líder dels ecologistes.

António Costa, l'home que creu en l'impossible

L'alegria dels socialistes contrastava amb les sensacions de les dretes. Al PPD-SPD, equiparable al PP espanyol, les cares de circumstància de la poca militància que va seguir la nit electoral il·lustraven la situació del candidat Rui Rio, que s'esforçava a negar "el desastre" electoral que finalment l'escrutini va mostrar: 20 diputats menys, fins a situar-se en 77. Els resultats deixen Rio afeblit per les dues derrotes que presenta el seu full de serveis al capdavant de la formació, les legislatives i les europees del mes de maig. De fet, ja s'han sentit les primeres veus internes que reclamen un canvi de lideratge immediat.

A les files dels democristians, Assunç ão Cristas no va esperar a cap rebel·lió interna i sense saber resultats, només amb els sondejos a peu d'urna, ja va sortir per anunciar la seva dimissió i un congrés extraordinari. La formació s'ha quedat amb cinc diputats, lluny dels desitjos expressats no fa gaire de fer ombra als populars, amb qui el 2015 van fer tàndem sota les sigles del Front per Portugal. 

El missatge de les urnes és que els portuguesos volen i es creuen el govern  geringonça que volia girar full a l'austeritat imposada per la  troica i aplicada sense discussió per l'executiu de la dreta, que en els quatre anys a l'oposició ha hagut de veure com el primer ministre revertia part de les retallades de drets socials –sous dels funcionaris, pagues dobles o pensions– sense perjudicar ni el dèficit, ni el deute ni la prima de risc i traient partit de la bona imatge internacional.

Un Parlament amb més dones i afrodescendents

El Parlament de Portugal comptarà en aquesta legislatura amb 14 diputades més que fa quatre anys. En total són 89 de 230 escons, una xifra rècord però molt lluny de la paritat. També hi ha més presència que mai de dones afrodescendents, concretament tres amb orígens a Guinea Bissau, una de les excolònies portugueses a l'Àfrica, independitzada el 1973.

Les eleccions deixen altres lectures, com el desencís per la recuperació de l'economia domèstica dels portuguesos, que es nota en la poca mobilització per participar políticament. Portugal és un país tradicionalment abstencionista, i la participació va caure a xifres rècord per a unes legislatives, amb només el 55% dels electors anant a votar. 

El Parlament sortint compta amb tres formacions noves que entren amb un diputat cadascuna, i amb percentatges molt similars en un país on no hi ha un mínim de vots requerits per guanyar un parlamentari. Dels tres partits que s'estrenen, destaca Chega! (Prou!), partit d'extrema dreta amb un discurs antiimmigració, que obté un 1,3% dels vots (66.442, dels quals un terç els ha recollit a Lisboa). Completen l'hemicicle el conservador Iniciativa Liberal i l'esquerrà Lliure, que han captat un 1,2% de l'electorat cadascun.

Portugal entra en la 'normalitat' europea

La irrupció de Chega! a la cambra de Lisboa situa Portugal amb la majoria de països de l'entorn, que tenen partits ultres amb representació parlamentària. La formació es presenta com "liberal en l'economia, conservadora en els costums, nacional en identitat i personalista", i està liderada per André Ventura, un exdemocristià que abans de fundar el seu propi partit va intentar altres aventures sempre fracassades. La seva aparició va rebre la resposta d'una campanya popular per evitar que s'inscrivís al registre de votants però finalment el Constitucional no va veure cap motiu per no donar-li autorització. El seu és un discurs típic de la ultradreta i ha guanyat molta quota mediàtica al acusar el col·lectiu gitano de viure exclusivament de les ajudes públiques. Ventura és comentarista televisiu de futbol i té una columna a  Correiro de Manhã, i per anar a un partit de futbol es va absentar d'un debat electoral. La decisió de la campanya més polèmica va ser quan va nomenar candidat per Porto un militar de la Guàrdia Republicana condemnat per haver matat d'un tret un adolescent de 13 anys en una persecució policial.

Més continguts de