Internacional 18/01/2019

El Parlament suec confirma el socialdemòcrata Stefan Löfven com a primer ministre

El nomenament posa fi al llarg camí des de les eleccions legislatives, marcades per l'auge de l'extrema dreta

Ara
2 min
El socialdemòcrata Stefan Löfven, ara reafirmat com a primer ministre, durant una compareixença davant la premsa.

BarcelonaEl Parlament suec ha escollit aquest divendres el socialdemòcrata Stefan Löfven com a primer ministre del país, que continuarà governant en minoria amb els ecologistes. La investidura de Löfven ha rebut 115 vots a favor, 153 en contra i 77 abstencions. Aquests resultats, aparentment contraris, garanteixen la condició establerta en el sistema suec per ser escollit primer ministre: no tenir la majoria de la càmera en contra, que és de 175 escons.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Així doncs, sembla que es posa fi al llarg i turmentós camí iniciat després de les eleccions legislatives del setembre. Després de quatre mesos d'intenses negociacions, els socialdemòcrates han aconseguit els suports que els permeten reeditar un govern en minoria i, alhora, garantir que l'extrema dreta, els Demòcrates de Suècia, continuï aïllada. Tot plegat en la tercera votació celebrada al Parlament després de les legislatives de setembre.

I és que l'elecció de Löfven estava assegurada després que el Partit d'Esquerra va anunciar dimecres que s'abstindria, i que per tant permetria l'accés al poder del líder socialdemòcrata.

Un escenari complicat

Les eleccions del setembre van deixar uns resultats difícils de gestionar, sense majories clares –144 escons per al bloc de l'esquerra i 143 per al centredreta– i amb un important creixement de l'extrema dreta, que va passar de 49 diputats a 62.

La resta de partits havien promès que mantindrien el cordó sanitari, però els conservadors moderats i els democristians van acabar sucumbint i van intentar formar un govern amb el suport extern de l'extrema dreta. Els seus altres dos socis, centristes i liberals, no ho van acceptar, i han acabat facilitant la investidura del seu fins ara enemic polític.

El pacte inclou una col·laboració pressupostària, però els dos partits han remarcat que seguiran fent una oposició liberal.

stats