TikTok, clau a les protestes als EUA per l'assassinat de George Floyd

La xarxa social d'origen xinès és la més utilitzada per carregar contra Trump

L’ús de les xarxes socials ha sigut un factor clau per convocar les manifestacions antiracistes arran de l’assassinat de George Floyd, als Estats Units i arreu del món. TikTok s’ha omplert de vídeos i etiquetes en protesta per les agressions de la policia i la complicitat del govern de Donald Trump. La plataforma, d'origen xinès i inicialment per a adolescents, és la més usada a les protestes i ha esdevingut intergeneracional.

Aquesta xarxa social s'ha utilitzat per diferents motius: retre homenatge a George Floyd, viralitzar problemes socials, convocar gent de totes les edats a les manifestacions i expressar opinions contra la política de Trump. Té més de 500 milions d’usuaris actius a tot el món i va arribar a 2.000 milions de descàrregues a principis del 2020.

Els joves han estat al centre de les protestes i molts podran votar per primera vegada a les eleccions presidencials del novembre vinent als EUA. Això ha provocat una enorme interacció dels ciutadans de diferents edats a les xarxes en aquestes protestes, en què s'ha cristal·litzat el canvi demogràfic del país.

“Les eines que ofereixen les xarxes socials i, en especial TikTok, no només són retransmetre fets en directe. Va néixer per fer playbacks, i en aquestes protestes manté el poder de la música afegint-hi protesta social. El confinament pel covid-19, a més, ha augmentat la seva descàrrega”, explica Miquel Pellicer, d irector d'innovació a Interprofit i professor a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

TikTok, la xarxa social del confinament

Aquesta xarxa social ha facilitat creacions més complexes com la versió This is America, de Childish Gambino, que s'han convertit en la banda sonora de la protesta. Hashtags com #BlackLivesMatter o #GeorgeFloyd s’han fet molt populars durant les últimes setmanes, i ha crescut exponencialment el suport directe a la comunitat afroamericana. Els usuaris han mostrat imatges de protestes pacífiques, d’incidents amb la policia i d’actes de vandalisme a diferents ciutats nord-americanes.

Al seu punt àlgid, Floyd i les manifestacions per la seva mort el divendres 5 de juny es van mencionar a les xarxes 8,8 milions de cops. En comparació, les manifestacions de Hong Kong van arribar a 1,5 milions de mencions.

Importància de la ciberseguretat

Tayrine Dos Santos, investigadora sobre moviments socials a la UOC, destaca, a més, la importància de la seguretat per als activistes. “El govern dels EUA és cada cop més autoritari i amb molts recursos cibernètics, i això ha accelerat la descàrrega d’aplicacions de missatgeria instantània més segures com Signal. Fins i tot, TikTok facilita l’eliminació de continguts poc temps després de crear-se per evitar-ne el rastreig. Això passa també amb Snapchat, molt popular als EUA”.

Els activistes sovint han utilitzat altres xarxes més populars com WhatsApp o Twitter per fer promoció de les que ofereixen més privacitat. També passa amb al correu electrònic, en què s'està tenint en compte l'ús de Riseup.net en comptes dels habituals de Google o Microsoft per protegir-se.

Les protestes han evidenciat encara més la importància d'internet i molta gent ha recorregut a les xarxes socials que no utilitzava per mantenir-se informats. De fet algunes han carregat contra els mitjans de comunicació perquè els moviments socials dels EUA, sovint, els consideren manipulats. Paradoxalment és el missatge populista i anti establishment del mateix president Trump i el seu axioma: els mitjans són els enemics del poble.

Segons el professor Miquel Pellicer, la importància de les xarxes a les protestes és degut a l’augment exponencial de l’accès a internet i la possibilitat de reproduir en directe o semidirecte el que passa. “L’activisme és transmèdia, hi ha una part molt física de trepitjar el carrer, però hi ha una capa digital molt important i molt més àmplia amb moltes menys limitacions que abans, i més als Estats Units”, afegeix. El llenguatge dels ignorats no només és el motí, com deia Martin Luther King, també és l’activitat a la xarxa.