Internacional 20/10/2021

Les tortures a les presons de Putin

Una ONG filtra imatges de guàrdies orinant sobre reclusos o violant-los amb pals d'escombra

3 min
Una vista exterior d'un centre penitenciari de Rússia

MoscouPresos despullats, vexats i apallissats. És el que mostren les impactants imatges difoses en els últims dies per l'ONG russa Gulagu i diversos diaris independents del país que ja han provocat les primeres dimissions. L'organització a favor dels drets humans, qualificada per les autoritats russes com a “agent estranger”, ha filtrat vídeos que mostren guàrdies torturant reclusos a les presons de la Rússia de Vladímir Putin, orinant a sobre seu i violant-los amb objectes com pals d'escombra. Pràctiques que des de Gulagu asseguren que són habituals a tot Rússia. L'ONG, de fet, afirma que té prop de 40 gigues de vídeos amb més evidències enregistrades a les regions de Saratov i Vladímir (Rússia europea) i Irkutsk (Sibèria).

El fundador de l'ONG, Vladímir Osetxkin, ha explicat que es tracta de gravacions del 2020, que van fer-se públiques a través d'un programador que complia condemna en un d’aquests centres. L’informàtic és actualment en un altre país, que no s’ha fet públic per protegir la seva seguretat. La pàgina web de l'organització és inaccessible des de Rússia, ja que està bloquejada a petició dels serveis secrets i els serveis penitenciaris russos des del maig d’aquest any.

Segons Osetxkin, que també viu fora de Rússia, aquesta filtració suposa “el fracàs més gran i més escandalós dels serveis d'intel·ligència russos”. El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, s’ha pronunciat sobre les imatges: “Pel que sabem, el Servei Penitenciari Federal se n’està ocupant, i si es confirma l’autenticitat del material per descomptat que es començarà una investigació molt seriosa”.

Tortures i falsificacions

L'exmembre de la Comissió de Monitorització Pública (l'ens oficial que s’encarrega de vigilar que es compleixin els drets humans a les presons russes) Marina Litvinòvitx assegura que el pitjor problema de les presons russes és que “se segueix torturant”, que “es falsifiquen casos penals i que hi ha molta gent innocent que acaba empresonada”, segons ha explicat a l'ARA. Un exemple molt sonat va ser el del periodista Ivan Golunov, que va ser tancat acusat injustament de tinença de drogues. Després d’algunes protestes als carrers i la condemna de la major part dels mitjans del país, els policies que el van inculpar van ser expulsats del cos i detinguts, i ell va ser alliberat.

Segons Litvinòvitx, “les regles [de les presons] són tan inhumanes que atempten contra la salut i la vida de les persones”. L'exfuncionària va ser cessada fa uns mesos, segons el seu punt de vista, per la seva “activitat i principis” a la Comissió de Monitorització Pública.

Presó per als opositors

Veus discrepants amb Vladímir Putin, com el bloguer Alexei Navalni, coneixen bé les presons russes. Ell porta detingut des del gener d’aquest any, quan va tornar d’Alemanya, on va rebre tractament després de ser enverinat. Anteriorment havia estat empresonat en diverses ocasions per condemnes diferents. I la seva estada a la colònia penal podria allargar-se per, suposadament, haver creat una "organització extremista".

A Rússia hi ha diferents tipus d’institucions penitenciàries; hi ha presons que són similars als seus equivalents occidentals, però també hi ha les colònies penals. Aquestes institucions heretades de la Unió Soviètica tenen les pitjors condicions per a un reclús. Tal com narra Litvinòvitx, hi ha una classificació no oficial d’aquests centres en funció de qui en controla el funcionament a l’interior. Si està considerada "vermella", "l'administració ho controla tot", detalla, mentre que una colònia "negra" està controlada per delinqüents. "Es podria dir que l'administració obeeix els lladres", explica.

Navalni està tancat en una de les tipificades com a vermelles. Des d’allà, el bloguer ha relatat les estrictes normes que s'hi apliquen, com ara càstigs en cas de no tornar la salutació a algú o de fer servir paraules malsonants, l'obligació de veure propaganda estatal vuit hores al dia o que despertin el reclús cada hora durant la nit, oficialment, per controlar que no s’ha fugat.

stats