Cop d'estat a Birmània
Internacional 27/05/2021

Total i Chevron tallen lligams econòmics amb la junta militar de Birmània

Els dos gegants energètics se sumen al boicot econòmic als responsables del cop d'estat, tot i que mantenen les seves plantes operatives al país

Sònia Sánchez
2 min
Segueixen les protestes a Birmània contra el cop d'estat militar de l'1 de febrer.

BarcelonaDos gegants del sector energètic, la petroliera francesa Total i la nord-americana Chevron, han decidit tallar vincles econòmics amb la junta militar que governa a Birmània des del cop d'estat de l'1 de febrer passat. Tal com li demanaven les organitzacions de defensa dels drets humans, les dues grans multinacionals sumen pressió a les sancions impulsades per governs com el dels Estats Units o la Unió Europea contra el poder econòmic del Tatmadaw, com es coneix l'exèrcit birmà, propietari majoritari dels dos principals conglomerats empresarials del país. Les dues companyies han decidit frenar qualsevol pagament de dividends a l'estat birmà per les explotacions petrolieres que hi tenen perquè no vagin a parar a mans de la junta militar. No obstant això, mantindran les seves explotacions operatives al país per seguir subministrant-hi energia.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

"Total condemna la violència i els abusos de drets humans que tenen lloc a Birmània i referma que complirà qualsevol decisió que es pugui prendre per part de les autoritats internacionals, incloses les sancions imposades per la Unió Europea i els Estats Units", ha dit l'empresa en un comunicat. La decisió ha sigut adoptada d'acord amb Chevron durant una reunió d'accionistes de la companyia Moattma Gas Transportation, de la qual Total és el principal accionista, amb el 31%, i Chevron el segon, amb el 28%, mentre que una empresa tailandesa i la birmana Oil and Gas Enterprise tenen la resta, segons Reuters.

Per la seva banda, Chevron ha justificat també la seva aposta perquè "la crisi humanitària a Birmània requereix una resposta col·lectiva per millorar el benestar del poble birmà". "Qualsevol acció hauria de prendre's de manera curosa per assegurar que el poble de Birmània no pateix més desavantatges inintencionats i conseqüències impredictibles de decisions benintencionades", afegia el comunicat.

Així, per exemple, Total ha detallat que mantindrà la producció del seu camp de Yadana, al sud-oest de Birmània, ja que proveeix d'energia tant la població de la regió birmana com la veïna Tailàndia, per "no aturar la distribució elèctrica vital" per a la zona. L'organització de drets humans Justice of Myanmar ha felicitat la iniciava de les dues grans petrolieres de no fer més pagaments a la junta militar birmana, però lamenta que això sigui "només una porció molt petita dels ingressos que reben de les operacions de Total a Birmània, que inclouen la part estatal dels impostos als combustibles o els impostos de societats".

Des que va usurpar el poder al partit de la Nobel de la Pau Aung San Suu Kyi, en el cop de l'1 de febrer passat, l'exèrcit ha dut a terme una brutal repressió que ha deixat ja 827 morts al país, a més de 4.300 detinguts, segons el recompte de l'Associació de Presoners Polítics de Birmània. Els militars en el poder, començant pel general Ming Aung Hlaing, estan acusats per l'ONU de crims de lesa humanitat pel genocidi a la minoria musulmana dels rohingyes.

stats