Cop d'estat a Birmània
Internacional 30/03/2021

Tailàndia expulsa milers de birmans que fugen de les bombes de l'exèrcit

Tres guerrilles anuncien el suport als manifestants mentre el nombre de morts supera els 500

3 min
Refugiats bbirmans fugint de les bombes de l'exèrcit als pobles de la regió de l'ètnia karen, al sud-est del país.

BarcelonaL'escalada de violència a Birmània amenaça amb convertir-se en una veritable guerra civil, no només per la cada cop més mortífera repressió militar contra les protestes al carrer, sinó també per l'entrada en escena de les guerrilles ètniques que actuen en alguns estats del país. Aquest dimarts l'Exèrcit d'Akaran, l'Exèrcit d'Alliberament Nacional Ta'ang i l'Exèrcit de l'Aliança Democràtica Nacional de Myanmar han fet públic un comunicat conjunt per donar suport al moviment de desobediència civil contra el cop d'estat i per exigir a l'exèrcit birmà que aturi "immediatament els tirotejos violents i l'assassinat de ciutadans que protesten pacíficament". Els tres grups, de fet, amenacen amb anul·lar l'acord d'alto el foc que mantenien amb l'estat birmà si continuen les matances en les manifestacions pro democràcia.

Des del cap de setmana, a més, l'exèrcit birmà bombardeja la regió controlada per una altra guerrilla, la Unió Nacional Karen, de l'ètnia karen, al sud-est del país, a la zona fronterera amb Tailàndia. Els bombardejos van obligar a fugir unes 2.400 persones, que van travessar la frontera per entrar a Tailàndia, però entre dilluns i dimarts les autoritats veïnes els han expulsat i els han tornat en calent a Birmània, incloent-hi 1.100 menors, 300 dels quals de menys de 5 anys. "Els van pregar que no els expulsessin, hi havia malalts, gent gran i nens", va explicar a Efe una representant de l'Organització de Dones Karen (KWO).

Els atacs aeris del Tatmadaw, com es coneix l'exèrcit birmà, van matar almenys tres persones, inclòs un nen, i van destruir cases i escoles en cinc llogarets d'aquesta regió del sud-est controlada per la guerrilla karen. L'atac va obligar milers de persones a fugir de casa seva, i una part van creuar el riu Salween per entrar a Tailàndia. Però les autoritats d'aquell país els van obligar a fer marxa enrere, sense utilitzar la força, al·legant que havien parlat amb els seus homòlegs birmans i els havien assegurat que no bombardejarien civils, segons explica l'activista de KWO.

El govern de Tailàndia ha prohibit l'accés a la zona fronterera a periodistes i ONGs i ha col·locat filats d'espines per impedir que hi entressin birmans, malgrat que fugien de les bombes. El primer ministre tailandès, Prayuth Chan-ocha, ha admès que s'havia fet tornar els refugiats perquè es considerava que no preillaven les seves vides. Però aquest mateix dimarts, la Unió Nacional Karen ha emès un comunicat per denunciar l'avenç de les tropes birmanes cap al seu territori, "per tots els fronts", i per advertir que el pensaven defensar. La guerrilla ètnica més antiga del país demana també a la comunitat internacional ajuda humanitària per al seu poble, que fuig de les bombes, i exigeix col·laboració a la veïna Tailàndia.

La guerrilla karen també havia expressat suport al moviment de desobediència civil que ha desencadenat protestes massives i contínues a les ciutats, a més d'una vaga generalitzada, contra el cop d'estat militar de l'1 de febrer. Els soldats i la policia disparen a matar contra els manifestants i fins aquest dimarts ja havien causat la mort d'almenys 512 persones, entre les quals 35 nens, alguns de tan sols 7 anys. "Estic horroritzada pels assassinats indiscriminats, inclosos els d’infants, que s’estan produint a Birmània, i pel fracàs de les forces de seguretat a l’hora d’actuar amb moderació i garantir la seguretat de nens i nenes. Com ha dit el secretari general de l’ONU, els responsables d’aquestes accions, que sense cap mena de dubte són violacions atroces dels drets dels infants, n'hauran de retre compte", ha denunciat la directora executiva d’Unicef, Henrietta Fore. La jornada més mortífera va ser dissabte , amb 141 manifestants morts.

stats