Cop d'estat
Internacional 27/03/2021

Repressió indiscriminada a Birmània en la jornada més sagnant des del cop

Més d'un centenar morts, entre els quals diverses criatures, després que l'exèrcit amenacés de "disparar al cap i a l'esquena" en el Dia de les Forces Armades

Richard C. Paddock
4 min
Una família plora la mort d'un noi en la repressió de les protestes d'avui a Rangun.

Nova YorkLa policia i l'exèrcit birmans han mort més d'un centenar de persones, informa el diari Myanmar Now –inclosos un nen de 5 anys, dos de 13 anys i una nena de 14–, en el que pot ser la jornada de repressió més sagnant des del cop d'estat de l'1 de febrer. Una nena d'un any ha patit un impacte de bala de goma en un ull a Rangun, tot i que els seus pares han dit que no es tem per la seva vida. Els manifestants han sortit als carrers d'una quarantena de ciutats desafiant l'amenaça dels militars de disparar-los "al cap i a l'esquena", coincidint amb el Dia de les Forces Armades. El nombre total de civils morts en les protestes contra la junta militar pot elevar-se ja als 400. Divendres la televisió estatal, controlada també pels colpistes, havia advertit a la gent que no participés en les protestes convocades: "Hauríeu d'aprendre de la tragèdia, de les horribles morts que ja s'han produït, i saber que us exposeu que us disparin al cap o a l'esquena".

"Avui és un dia de vergonya per a les forces armades", ha assegurat el doctor Sasa, portaveu d'un grup de diputats deposats que s'han erigit com a representants del poder civil que desafia la junta militar colpista. Els assassinats han desencadenat una condemna internacional per part del Estats Units, la UE i el govern britànic entre d'altres.

Avui se celebrava el Dia de les Forces Armades, una festivitat en honor al Tatmadaw, l'exèrcit birmà, i el general Min Aung Hlaing ha pronunciat un discurs a la capital, Nay Pyi Taw, en què ha promès facilitar el camí cap a la democràcia, tot i que l'exèrcit no reconeix el resultat de les eleccions del 8 de novembre i ha empresonat molts dels diputats electes. El general ha reiterat el compromís de convocar eleccions, però no ha fixat cap calendari.

Entre els més de 3.000 detinguts pels militars des del cop hi ha la líder del govern civil d'Aung San Suu Kyi, la dirigent pro democràcia que va ser deposada pel cop, i el president, Win Myint. El seu partit, la Lliga Nacional per la Democràcia, va guanyar amb contundència les eleccions del novembre.

Desfilada militar amb suport internacional

"L'exèrcit vol donar-se la mà amb el conjunt de la nació per preservar la democràcia", ha dit en un discurs televisat. El general ha destacat la presència a la desfilada del viceministre de Defensa rus, Alexander Fomin, que divendres va rebre una condecoració dels colpistes. La Xina, l'Índia, el Pakistan, Bangladesh, el Vietnam, Laos i Tailàndia també han enviat representants a la desfilada.

Rússia ha estat un important venedor d'armes a l'exèrcit birmà i, com a membre permanent del Consell de Seguretat de l'ONU, juntament amb la Xina, està bloquejant qualsevol intent d'imposar sancions internacionals als militars colpistes. Per la seva banda, els Estats Units van anunciar dijous sancions contra dos consorcis dirigits pels militars que controlen una bona part de l'economia birmana. Aquest dissabte l'ambaixador nord-americà al país, Thomas Vajda, ha denunciat que les forces de seguretat "estan assassinant civils desarmats, incloses criatures", i ha qualificat de "terrorífic" el bany de sang.

En un aparent desafiament als militars en el seu dia, un grup rebel conegut com la Unió Nacional de Karen ha reivindicat l'assalt a un campament de l'exèrcit, on haurien mort 10 soldats. El grup ha difós imatges a través de Faceook de les armes que ha pres, incloses metralletes i llançagranades. Al vespre, l'exèrcit va llançar atacs aeris sobre el territori controlat pel grup –en una regió fronterera amb la veïna Tailàndia–, que segons una ONG local haurien deixat dos morts i dos ferits, però es tem que el balanç pugui ser superior per les dificultats d'accés a la zona. L'exèrcit birmà ha combatut durant dècades contra diverses minories al país, entre els quals hi ha els karen. Alguns líders opositors esperen que els manifestants de les grans ciutats, que pertanyen sobretot a la majoria barmar, pugui unir-se a les minories que resisteixen a l'exèrcit.

Segons l'Associació d'Ajuda als Presoners Polítics, que ha monitoritzat la repressió des del cop, una quarta part de les 400 víctimes de la repressió han mort d'un tret al cap. En el cas de les protestes d'ahir, entre els morts hi havia molts vianants que no participaven directament en les mobilitzacions. A Meikitila, una ciutat del centre del país, Ma Pan Ei Phyu, una nena de 14 anys, estava a casa quan les forces de seguretat han entrat disparant indiscriminadament, segons el testimoni del seu pare. La família no va sentir el tret, i no es van adonar que li havien disparat fins que va caure a terra, després que una bala li travessés el coll. A Rangun, un noi de 13 anys, Wai Yan Tun, estava jugant al carrer quan van arribar la policia i els soldats. Espantat, va sortir corrents i li van disparar, ha relatat la seva mare al portal de notícies Mizzima. La família ha corregut a buscar-lo però en veure que estava envoltat de soldats no han gosat apropar-s'hi.

Divendres a la nit, després que la policia detingués dos manifestants a casa seva, els veïns es van reunir a la comissaria per demanar-ne l'alliberament. Els agents van respondre amb foc real: van matar deu persones i en van ferir quaranta més.

stats