Cop d'estat a Birmània
Internacional 10/02/2021

Tres dits alçats per plantar cara al cop d'estat de Birmània

Els manifestants, que protesten des de fa cinc dies, han recuperat el gest extret d''Els jocs de la fam' que ja s'havia fet servir com a símbol pro democràcia a Tailàndia

3 min
Manifestants birmans fan la salutació dels tres dits durant una protesta contra el cop d'estat, aquest diumenge a Rangun

SabadellNi la declaració de la llei marcial , dilluns, ni el fet que una noia de 20 anys, Mya Thwe Thwe Khine, s'estigui debatent entre la vida i la mort després d'haver rebut un tret policial al cap durant les protestes de dimarts, no han dissuadit els ciutadans de Birmània de sortir als carrers de les principals ciutats del país aquest dimecres, per cinquè dia consecutiu, per mostrar el rebuig al cop d'estat militar del dia 1, que va deposar el govern democràtic liderat per Aung San Suu Kyi.

Manifestants amb banderes de la Lliga Nacional per la Democràcia i una fotografia d'Aung San Suu Kyi, aquest dimecres a Rangun.

Després que l'ONU condemnés l'ús "desproporcionat" de la força contra els manifestants, aquest dimecres la policia ha renunciat a fer ús de la violència per reprimir les protestes, que s'han tornat a desenvolupar en un ambient pacífic. A Rangun, la principal ciutat del país, un grup d'una desena de persones s'han estirat sobre l'asfalt, simulant estar morts, per denunciar els excessos dels cossos de seguretat.

Inspirats en 'Els jocs de la fam'

Des que van començar les protestes, els manifestants exhibeixen dos símbols: les banderes vermelles de la Lliga Nacional per la Democràcia, el partit d'Aung San Suu Kyi (sovint acompanyades de fotos d'ella), i les mans amb els tres dits del mig alçats i el polze i el menovell plegats sobre el palmell. És la coneguda com a salutació dels tres dits, que ja s'havia utilitzat en les protestes pro democràcia de finals de l'any passat a Tailàndia i que ara ha creuat la frontera per seguir exigint el mateix al país veí.

Els manifestants han adoptat aquest símbol d'Els jocs de la fam, una saga literària i cinematogràfica situada en un món distòpic en què unes elits tiràniques obliguen els seus súbdits a enviar anualment dos joves de cada districte a una competició a mort retransmesa en directe per televisió. A la ficció, la salutació dels tres dits és, inicialment, el gest que utilitzen els habitants dels districtes més marginals per mostrar-se respecte i agraïment entre ells, però s'acaba convertint en el símbol de la revolta d'aquests grups contra el règim.

El gest va fer el salt de la ficció a la realitat la primavera del 2014, mesos després que arribés als cinemes la segona pel·lícula de la sèrie, En flames. El 22 de maig d'aquell any, l'exèrcit tailandès, liderat pel general Prayut Chan-o-cha, va fer un cop d'estat i va prendre el poder . Pocs dies després, de manera espontània, alguns manifestants van començar a fer aquest símbol durant les protestes als carrers, amb el mateix significat que tenia a la pantalla: mostrar el rebuig a uns governants autoritaris. El símbol va fer fortuna ràpidament entre els ciutadans, fins al punt que el 3 de juny, dotze dies després del cop, la junta militar el va prohibir i va amenaçar amb detenir els que no obeïssin l'ordre de deixar-lo de fer quan se'ls requerís.

Manifestants tailandesos fent la salutació dels tres dits durant una manifestació davant d'un retrat gegant del rei a Bangkok, a l'octubre.

Malgrat tot, la salutació del tres dits va continuar sent part inseparable de les protestes contra el règim militar tailandès, i ho va tornar a ser la tardor passada, en una nova onada de manifestacions pro democràcia al país asiàtic. Arran del cop d'estat de l'1 de febrer , els birmans també l'han adoptat per reclamar el retorn de la democràcia.

De la Revolució Francesa als Boy Scouts

Més enllà de les semblances entre la revolta fictícia d'Els jocs de la fam i les que han protagonitzat els ciutadans de Tailàndia i de Birmània, entre els manifestants la salutació dels tres dits s'ha interpretat també com una referència als tres valors emblemàtics de la Revolució Francesa (llibertat, igualtat, fraternitat), a vegades amb alguna variació (com ara llibertat, eleccions, democràcia). El 1908, el gest també va ser descrit pel fundador dels Boy Souts, Robert Baden-Powell, com la salutació formal dels membres d'aquesta organització, i en aquest cas es va atribuir els tres dits la representació de les tres promeses del jurament escolta: honorar Déu i la pàtria, ajudar els altres i obeir la llei escolta.

stats