AMÈRICA DEL SUD
Internacional 05/10/2018

Un tribunal congela els béns de la família Pinochet

Són més de 16 milions de dòlars de la viuda, els fills, els nets i els besnets del dictador

Meritxell Freixas
3 min
Augusto Pinochet amb la seva dona, Lucía Hiriart, a la seva casa de Santiago de Xile, en una foto d’arxiu.

Santiago De XileSi les víctimes de la dictadura d’Augusto Pinochet tenen una espina clavada és que el dictador -que avui fa 30 anys que va perdre el famós plebiscit que el va obligar a convocar eleccions i deixar el poder- va morir sense posar un peu a la presó ni pagar mai pels crims que es van cometre durant el seu règim. L’única raó per la qual la justícia el va fer seure al banc dels acusats va ser pel cas Riggs, una causa que el 2005 li va fer perdre l’aforament (llavors era senador vitalici) per processar-lo per frau fiscal, falsificació de documents i malversació de fons públics.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

El cas Riggs és una de les herències més pesades que el dictador va deixar a la seva família, i en l’actualitat, 14 anys després que s’obrís la investigació, segueix portant cua. Ara un tribunal de Santiago de Xile ha ordenat congelar els béns llegats per Pinochet a la seva família, equivalents a 16,24 milions de dòlars. Aquesta ordre afecta la viuda del dictador, Lucía Hiriart, a qui Pinochet va llegar el 51,8% dels béns; els cinc fills -Augusto, Lucía, Jacqueline, María Verónica i Marco Antonio-, que van rebre un 7,14% del patrimoni, i 12 dels 25 nets i 5 dels més de 25 besnets, que s’havien de repartir el 12,5% restant.

La matriarca del clan, Lucía Hiriart, té ara 96 anys, però està bé de salut. Mai ha exhibit cap mostra de penediment o empatia amb les víctimes de la dictadura i bona part de la societat xilena no amaga el desig que la dona passi a millor vida. El compte de Twitter ¿Se murió la vieja?, amb 26.900 seguidors, s’encarrega cada dia de confirmar amb una bona dosi d’humor que la viuda segueix viva.

Ella i els fills van acordar una espècie de pacte de silenci per no encendre més polèmiques i van decidir desaparèixer de la premsa. La família també va optar per no obrir el testament d’Augusto Pinochet i el van preservar fins al 2012. “Els fills no estem interessats a obrir una cosa que està embargada i que fins i tot ens portarà problemes perquè un rebi més que un altre, que és el més probable”, va dir un any abans una de les filles del dictador, Lucía Pinochet.

El pes del cognom Pinochet

A la majoria dels nets el cognom Pinochet els comença a pesar. En són l’excepció Augusto Pinochet Molina, excapità de l’exèrcit, creador d’un moviment polític d’ultradreta i empresari del món de la seguretat privada; i Rodrigo García Pinochet, que es va fer un nom quan va intentar presentar-se com a candidat a diputat de la dreta a les eleccions del 2013. Al final, però, es va fer enrere. La resta s’han mantingut al marge de la política.

L’ordre del tribunal de bloquejar els béns dels Pinochet respon a una petició feta la setmana passada pel Consell de Defensa de l’Estat (CDE), l’organisme encarregat de defensar les institucions públiques a Xile. En concret, el CDE va sol·licitar el bloqueig dels béns i els dipòsits bancaris que no van ser inclosos en una sentència prèvia, del Tribunal Suprem el 24 d’agost, que ja ordenava confiscar a la família Pinochet béns valorats en 1,62 milions de dòlars. L’organisme fiscalitzador argumentava, per fer aquesta sol·licitud, que el decomís dels béns de Pinochet havia d’incloure el total del patrimoni “mal obtingut” pel dictador i no pas només una part. I per demanar-ho es basava en la mateixa sentència del Suprem, que diu literalment que els hereus de Pinochet “van adquirir [el patrimoni] de mala fe i que no podien desconèixer l’origen delictiu dels béns”.

El cas Riggs es va destapar quan una subcomissió del Senat nord-americà que buscava pistes sobre el finançament del terrorisme internacional es va topar, el 2004, amb 125 comptes -fins aleshores secrets i alguns amb noms falsos- que Pinochet i els seus col·laboradors mantenien al Riggs Bank de Washington amb més de 21 milions de dòlars. La justícia va començar a tancar el cas al juny amb un pronunciament inapel·lable del Tribunal Suprem que estableix que la major part del patrimoni del dictador anirà a parar finalment a la hisenda pública i no a mans de la família.

Amb el final del cas Riggs -que segons la CDE es pot tancar administrativament d’aquí sis mesos-, els Pinochet almenys aspiren a recuperar la possessió efectiva d’una vintena d’immobles, ja que les resolucions judicials obliguen a confiscar només la part equivalent al que el dictador va defraudar. La recuperació d’aquests habitatges, però, costarà als Pinochet més de 2 milions de dòlars només en impostos.

stats