Trump desvela que els Estats Units han atacat una tercera "narcollanxa"

WashingtonAls peus de l'helicòpter presidencial, el Marine One, Donald Trump ha afirmat de passada aquest dimarts que l'exèrcit ha atacat una tercera suposada "narcollanxa". El president estatunidenc ho ha desvelat quan responia a la pregunta d'un periodista sobre quin missatge volia enviar a Veneçuela amb el segon enfonsament d'una suposada narcollanxa ahir en què van morir tres homes. "Deixeu d'enviar drogues als Estats Units", ha respost, i tot seguit ha dit: "Realment hem abatut tres naus, no dues. Però vosaltres només n'heu vistes dues". La revelació de Trump, que no ha donat detalls sobre les circumstàncies de l'atac, planteja encara més dubtes sobre com està operant l'exèrcit estatunidenc i si ha estat enfonsant més naus en les aigües internacionals del Carib de les que realment ha revelat el govern.

Per aquest tercer anunci, Trump ni tan sols s'ha molestat a presentar alguna mena de justificació o a informar de si hi ha morts. Ha estat un comentari que ha deixat anar, casualment, abans d'emprendre el viatge al Regne Unit per a la seva visita d'estat. Aquest dimarts just fa dues setmanes de la primera acció militar contra una embarcació que va matar 11 persones i el Pentàgon encara no ha estat capaç de citar sota quina empara legal va actuar. Però això no ha impedit que Trump anunciés ahir que, per ordre seva, es va abatre una segona suposada narcollanxa on van morir tres presumptes narcos.

Trump ho feia públic dilluns en una publicació a Truth Social en què assegurava que l'atac s'havia produït en aigües internacionals del Carib i que la nau sortia de Veneçuela. "L’atac ha tingut lloc mentre aquests narcoterroristes confirmats de Veneçuela es trobaven en aigües internacionals transportant narcòtics il·legals (una arma mortal que enverina els nord-americans!) amb destinació als EUA", escrivia a la xarxa Truth Social, on també compartia el vídeo.

L'únic marc legal que fins ara ha citat Trump per justificar els seus atacs és l'ordre executiva que va signar al gener en què qualificava una sèrie de càrtels, entre els quals els veneçolans El Tren de Aragua i El Cártel de los Soles, d'organitzacions terroristes. Així mateix, el president només ha estat citant proves internes per demostrar que les naus en qüestió en realitat portaven droga i que els seus tripulants eren narcos. "Tenim proves. N'hi ha prou amb mirar el carregament. Es va escampar per l'oceà: [hi havia] cocaïna i fentanil arreu. Ho tenim tot gravat amb molt de detall perquè sabíem que vosaltres [els periodistes] ens perseguiríeu. Tenim molta cura amb els militars", deia dilluns per justificar l'atac contra la segona nau.

Els bombardejos segueixen el mateix patró que el del 2 de setembre, que, segons la jurista especialitzada en dret internacional Mary Ellen O'Connell, és "il·legal". "No existeix cap dret legal per fer servir la força, i encara menys un atac amb míssils contra persones sospitoses de delictes", explicava en declaracions a l'ARA. De la mateixa manera, remarcava que el terme narcoterrorista no existeix en dret internacional.

Els atacs militars a les suposades narcollanxes no fan més que escalar la tensió amb Veneçuela, que s'està preparant davant del temor d'una possible intervenció militar. L'administració Trump està reeditant una guerra contra les drogues que recorda molt les accions perpetrades a principis dels anys 2000 contra Al-Qaeda en la guerra contra el terror de Bush.

Tot i que el president faci bandera de voler tallar el tràfic de drogues cap als EUA, la realitat és que aquesta nova croada és una manera encoberta de fer pressió als governs llatinoamericans. L'amenaça d'una incursió militar no només plana sobre el règim de Maduro –que és el focus ara mateix dels atacs– sinó que també és una clara indirecta a Mèxic i a Colòmbia. Washington ho vol fer servir tant per treure rèdit polític com per pressionar aquells governs que no són de la seva corda.

Colòmbia, nou blanc

Casualment, el primer atac militar contra la suposada narcollanxa va ser el dia abans que el secretari d'Estat, Marco Rubio, viatgés a Mèxic per signar un nou acord de cooperació de seguretat amb el govern de Claudia Sheinbaum. Fa mesos que la presidenta mexicana navega per les erràtiques exigències de Trump, que vol més mà dura contra el tràfic de drogues i la migració que arriba per la frontera sud. Ara, aquests segon i tercer atacs contra dues embarcacions més han coincidit amb la inclusió de Colòmbia en la llista de països que "fallen en la cooperació de la lluita contra el narcotràfic". Així i tot, de moment, no ha tallat l'ajuda.

Dilluns l'administració Trump va dir que la producció de cocaïna a Colòmbia havia augmentat a nivells històrics sota el govern del president d'esquerres Gustavo Petro. El dirigent colombià ha estat una de les veus més crítiques entre els dirigents llatinoamericans a l'hora de condemnar els atacs a les presumptes narcollanxes.

Aquest dimarts Rubio afegia pressió i culpava directament Petro: "Malauradament, ara [els colombians] tenen un president que, a més de ser erràtic, no ha estat un bon soci en la lluita contra els càrtels de la droga. Així que, sota el seu lideratge, simplement no compleixen amb els estàndards". Rubio deia que Colòmbia encara és a temps de canviar i complir amb els criteris necessaris per sortir de la llista. El cap de la diplomàcia no ha dit exactament què hauria de fer Bogotà per aconseguir la fita.

La resposta de Petro no s'ha fet esperar. Després de negar inicialment que a Colòmbia hagués crescut la producció de cocaïna, acusava els EUA de "quedar en mans d'amics dels polítics aliats del paramilitarisme" i deia que la principal causa de narcotràfic al país era el consum dels mateixos estatunidencs. "No agenollaré la nació ni permetré que es colpegi els camperols. No som cipayos, ni súbdits", ha escrit a X.