Trump obre la veda a la persecució de l'oposició i amenaça amb tancar les televisions crítiques
La censura al programa de Kimmel i la catalogació de l'antifeixisme com a "organització terrorista" són els últims episodis de la campanya repressiva del president dels EUA
WashingtonEls crits de "Fight, fight, fight!" que va brandar Donald Trump després de sobreviure a l'atemptat de Butler no només eren una eina per galvanitzar els seus. També eren una promesa de venjança que, un any després de l'episodi, galopa rampant per una societat molt més fracturada i on el president ha obert la veda per a la persecució de l'oposició. Sigui a les universitats, als centres d'investigació científics, als mitjans o als carrers. La censura al programa de Jimmy Kimmel per un comentari sobre l'assassí de Charlie Kirk i l'anunci que catalogarà el moviment antifeixista com a "organització terrorista" en són els exemples més recents, però no seran els últims.
I de fet, el mateix president no se n'amaga, i aquest dijous a la nit ha suggerit que "s'hauria de retirar la llicència" a les cadenes de televisió nord-americanes que facin una cobertura "negativa" sobre la seva presidència, obrint la porta així a la censura política directa. Trump responia les preguntes dels periodistes a l'Air Force One de tornada als Estats Units, que li demanaven si faria que la Comissió Federal de Comunicacions (FCC) intervingués contra altres presentadors després d'haver aconseguit suspendre el programa de Kimmel. Hores abans, preguntat pel mateix, Trump havia assegurat que Kimmel havia estat acomiadat "per falta de talent". En aquesta segona ocasió, no s'ha referit a cap programa en concret, però ha apuntat que la majoria de cadenes de televisió majoristes del seu país havien tingut "una cobertura el 97% negativa" sobre ell ja des de la campanya electoral. "Només em donen mala premsa. I estan obtenint una llicència. Crec que potser els haurien de retirar les llicències", ha apuntat.
L'assassinat de Kirk només ha estat un pretext més per deixar enrere els eufemismes en una arena política i social on el moviment ultraconservador sempre ha considerat l'esquerra com l'enemic. El retorn de Trump a la Casa Blanca era una condició necessària per poder alliberar els Estats Units del que anomenen "l'agenda woke". L'estiu de la campanya, Kevin Roberts, el president de la Heritage Foundation –el think tank ultraconservador que hi ha darrere el Project 2025–, explicava al pòdcast de Steve Bannon: "Per primera vegada en la història, el moviment conservador d'aquest país estem tan organitzats com ells [l'esquerra]. El que estem construint aquí no és només per al 2025, és per al pròxim segle dels EUA". I afegia: "Vull ser part del que jo en dic la segona revolució americana, que es produirà sense sang si l'esquerra ho permet".
Trump, conscient o no, està impulsant aquesta "segona revolució americana" rodejat de lleialistes que no li paren els peus i també d'alguns dels autors del Project 2025. El president de la Comissió Federal de Comunicacions (FCC), Brendan Carr, que va amenaçar la cadena ABC amb futures conseqüències si no acomiadava Kimmel –"Podem fer-ho de grat o per força"–, és un dels autors del document. Igual que el tsar de la frontera, Thomas Homan, que ha aplicat mà dura contra els migrants, i l'assessor del president, Stephen Miller, el gran ideòleg rere la campanya de deportacions massives.
Aquests dies Miller parlava així sobre l'esquerra al país, abans que Trump anunciés la intenció de designar l'antifeixisme com a terrorisme: "Canalitzarem tota la ràbia que tenim per la campanya organitzada que ha portat a aquest assassinat per arrencar i desmantellar aquestes xarxes terroristes… [...] Amb Déu com a testimoni, farem servir tots els recursos que tenim al departament de Justícia i a tot el govern per identificar, desarticular, desmantellar i destruir aquestes xarxes, i tornar a fer que Amèrica sigui segura per al poble americà". Miller criminalitza una bona part de la ciutadania, on sembla que només hi ha espai per a un únic poble americà, que és el seu.
Tractar de terrorista un moviment tan ampli com l'antifeixisme tampoc és un descuit. Les inconcrecions i les vaguetats formen part del llenguatge administratiu de Trump, que les aprofita per estirar-les fins al límit i poder-hi encabir tot allò que li fa nosa. És el mateix patró que s'ha seguit per intentar interferir en la llibertat de càtedra a les universitats, acusant-les de permetre l'antisemitisme. Sota el govern Trump, qualsevol posicionament públic i crític amb la guerra de Gaza pot ser considerat antisemita. Sota aquesta reedició més àmplia del concepte, el departament de Seguretat Nacional (DHS) revisa les xarxes socials dels sol·licitants de visats i ho té en compte com un criteri per denegar-los.
El DHS aquests dies també ha estat assetjant els mitjans a través de les xarxes, i els ha acusat públicament d'escampar l'odi contra els agents d'immigració amb les seves notícies sobre les batudes contra les persones sense papers. "Fem una crida als mitjans i a l'esquerra que deixin enrere la retòrica d'odi contra el president Trump, aquells que li donen suport i els nostres valents agents", escrivia dimecres el departament en un comunicat de premsa. Aquest dijous compartia una notícia de l'agència Associated Press i l'acusava "d'intentar crear un clima de por i desprestigiar les forces de l'ordre" per explicar l'impacte negatiu de la militarització de Washington en l'assistència dels nens migrants a l'escola.
De la mateixa manera que Trump s'ha encarregat d'erosionar els dos grans contrapoders del sistema de check and balances de la democràcia estatunidenca –el legislatiu i el judicial–, ara vol fer agenollar el quart poder: el periodisme, que en les democràcies es coneix sota aquest nom per la seva tasca fiscalitzadora.
La intenció de doblegar la premsa sota la seva realitat alternativa ja va quedar provada a l'inici del mandat, quan va vetar Associated Press del pool (el grup de periodistes que segueix el president) del Despatx Oval per no haver acceptat el rebateig del golf de Mèxic com a "golf d'Amèrica", tal com ell havia ordenat. AP va haver de surfejar el càstig fins que els jutges li van donar la raó.
Fins i tot la Primera Esmena, la que recull la llibertat d'expressió, ha estat qüestionada per la fiscal general, Pam Bondi. En relació a l'assassinat de Kirk, Bondi va publicar a les xarxes socials que "el discurs d'odi que travessa la línia d'amenaces de violència no està protegit per la Primera Esmena; és un delicte". Les afirmacions de la cúpula trumpista han fet que fins i tot els seus es posin les mans al cap.
L'expresentador de la Fox Tucker Carlson deia el següent: "Esperem que d’aquí un any el caos que estem veient després de l’assassinat [de Kirk] no s’aprofiti per introduir lleis de discurs d’odi en aquest país. Si això arribés a passar, mai hi hauria un moment més justificat per a la desobediència civil. [...] Un home lliure té dret a dir el que pensa, no a fer mal a altra gent però sí a expressar la seva opinió".
Trump va començar la purga en dues direccions: des de dins, netejant el funcionariat de l'administració perquè no li posés traves, i des de baix, contra les persones sense papers, l'esglaó més dèbil de la societat. Ara la campanya repressiva que va començar el dia 1 del seu mandat no fa més que resseguir el camí lògic, de dins cap a fora: els mitjans. I de baix cap a dalt: els seus ciutadans.
