Internacional 24/01/2020

Trump participa en la principal marxa contra l'avortament als EUA

El president intenta desviar el focus de l''impeachment' i mobilitzar les seves bases electorals

Carlos Pérez Cruz
3 min
Els manifestants pro-vida escolten el discurs del president dels Estats Units, Donald Trump, a la 47a "Marxa per la Vida" anual de Washington

WashingtonNo només l'hemeroteca sembla que importa cada vegada menys, sinó que probablement una gran majoria dels assistents avui a la Marxa per la Vida de Washington, la concentració anual més gran en contra del dret a l'avortament als Estats Units, ni tan sols havia nascut quan Donald Trump es declarava "totalment" a favor del dret a decidir sobre aquest assumpte. Es va expressar així durant una entrevista a la NBC de l'any 1999, en què l'actual president afegia, però: "Odio el concepte d'avortament". Això sí, insistia que ell "no el prohibiria". Ni tan sols en l'últim trimestre del l'embaràs, el mateix període de gestació per al qual ahir va sol·licitar que el Congrés redacti lleis que ho impedeixin. Desenes de milers de persones, entre elles una majoria d'adolescents que van arribar en autobusos llogats pels seus instituts, ho celebraven emocionades.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

La zona monumental de Washington –entre l'estàtua de Lincoln i el Capitoli, la mateixa on fa uns mesos es rodaven escenes d'El conte de la Serventa, la sèrie televisiva basada en la distòpia literària de la canadenca Margaret Atwood– acollia ahir processons improvisades de verges, capellans catòlics, pastors evangèlics i protestants, i sobretot la desfilada de milers d'adolescents uniformats que en alguns casos corrien excitats a recollir cartells distribuïts per voluntaris amb els quals es demanava "resar per la fi de l'avortament". Molts desfilaven encara quan Donald Trump sortia a l'escenari, convertit en el primer president de la història en participar personalment en aquesta manifestació. Altres mandataris, tot i que poguessin simpatitzar amb la causa, havien evitat vincular-s'hi de forma tan explícita. La majoria de nord-americans defensa, amb matisos, el dret a l'avortament.

Amb el Capitoli al fons i tot just minuts abans que comencés la quarta jornada del judici polític contra el president, Donald Trump intentava desviar el focus amb un discurs –comprimit en menys de 15 minuts– que es va transformar en un acte més de campanya del president, tot i que una bona part dels participants encara no té l'edat per votar.

Ha carregat contra l'"extrema esquerra demòcrata, que treballa de forma activa per eliminar els drets que ens va atorgar Déu de naixement", ha repetit la falsa asseveració que fins i tot han promogut lleis per a "executar-los després de nascuts" i ha assegurat: "Venen a buscar-me perquè jo lluito per vosaltres i nosaltres estem lluitant per aquells que no tenen veu". Trump com l'heroi que s'interposa entre ells i la barbàrie. La massa, enfervorida. Les bases, mobilitzades.

'Impeachment' per la via ràpida

Amb menys fervor, però sí amb el mateix entusiasme pel president, els advocats de Trump inicien aquest dissabte el seu torn en l'impeachment amb l'objectiu d'aconseguir la seva absolució tan aviat com a finals de la setmana que ve. El judici polític a Donald Trump podria arribar a durar menys de la meitat del temps que els senadors van dedicar al de Bill Clinton el 1999 –un mes i dos dies– i al d'Andrew Johnson el 1868 –més d'un mes i mig–. Tot dependrà de si els senadors republicans s'oposen a citar testimonis i a la sol·licitud de documents clau bloquejats per la Casa Blanca durant la investigació.

Amb l'absolució de Trump pràcticament garantida –es necessiten 67 vots per retirar-lo del càrrec i els republicans ocupen 53 de 100 seients al Senat–, els tres dies d'exposició dels càrrecs d'abús de poder i obstrucció a Congrés per part de l'acusació demòcrata han servit per valorar la importància de les peces que falten al trencaclosques. L'exassessor de Seguretat Nacional John Bolton o el cap de gabinet, Mick Mulvaney, podrien completar-lo.

La detallada exposició dels fets sembla que deixa pocs dubtes que Donald Trump va pressionar el seu homòleg ucraïnès, Volodimir Zelenski, per un interès personal i no nacional. Però falta la prova irrefutable que demostri que va mercadejar amb l'ajuda militar a Ucraïna i una visita de Zelenski a la Casa Blanca a canvi que l'ucraïnès anunciés una investigació contra l'exvicepresident Joe Biden. Falta la pistola fumejant que va tombar Nixon.

stats