La UE acorda reforçar les fronteres davant l'arribada de refugiats afganesos

Brussel·les"No han de venir a Europa, s'han de quedar a la regió". Són declaracions dels ministres de l'Interior i de Justícia d’Àustria, Dinamarca i la República Txeca que il·lustren el front més dur que hi ha dins la Unió Europea davant la potencial arribada de milers de refugiats des de l'Afganistan. I aquesta és l'ala que s'ha imposat en la reunió de ministres del ram celebrada expressament per abordar la qüestió aquest dimarts a Brussel·les. El fantasma de la crisi humanitària del 2015 després de la guerra de Síria és viu i la UE ha prioritzat "evitar que els moviments recurrents de migració il·legal descontrolada a gran escala que vam afrontar fa temps" amb el reforç de les fronteres i més diners per als països de trànsit en comptes de fixar quotes d'acollida obligatòries.

Europa aposta, doncs, per tancar les portes i obrir la caixa dels fons europeus, emmirallant-se amb el que ja ha fet amb Turquia, a qui ha pagat fins a 6.000 milions d'euros des del 2016 perquè contingui fins a 4 milions de refugiats provinents de Síria. Així, tal com consta en el comunicat, els Vint-i-set han pactat "intensificar el seu suport als països veïns i de trànsit que acullen un gran nombre de migrants i refugiats per reforçar la seva capacitat de donar-los protecció". I tot seguit el text afegeix: "La UE també cooperarà amb aquests països per prevenir la migració il·legal des de la regió, reforçar la gestió de fronteres i la capacitat de prevenir el tràfic de persones humanes". Fins ara, però, no s'han donat xifres oficials dels fons que la UE estaria disposada a destinar a aquests conceptes.

La falta d'una política comuna d'asil

L'accent està posat en la protecció de les fronteres i l'externalització del problema als països veïns de l'Afganistan, i no en l'acollida, que es redueix a una sola línia de tot el text en què es descriu com un mecanisme "voluntari" prioritzant els col·lectius vulnerables com les dones i les criatures. La política de migració i asil és una pedra a la sabata d'una Unió Europea fortament dividida entre els països d'entrada i trànsit com Grècia, Espanya o Itàlia, que reclamen solidaritat i quotes de repartiment obligatori, i els països de l'Est i nord d'Europa, com Dinamarca, Hongria, la República Txeca o Àustria, que s'hi neguen de manera rotunda. El context electoral a França i Alemanya, a més, neutralitza el tradicional desllorigador dels grans pactes europeus en un debat espinós tant a Berlín com a París.

El vicepresident de la Comissió Europea, Margaritis Schinas, ha reivindicat justament la necessitat de desencallar el pacte migratori i d'asil d’acord amb la proposta que Brussel·les ja va fer i que evita fixar quotes d'acollida obligatòries. "Evros, Ceuta, Lituània, ara Afganistan, tot plegat ens indica que és el moment polític per assolir un acord en el pacte migratori", ha dit Schinas, que també ha insistit en la necessitat d'intensificar des d'Europa els ajuts "més a prop d'on hi ha el problema".

La reunió de ministres de Justícia i Interior no ha sigut fàcil. Alguns governs com el de Luxemburg i també l'espanyol han intentat suavitzar el llenguatge, per exemple usant el terme "migració irregular" en comptes "d'il·legal", però el text final acaba mencionant la necessitat de prevenir i lluitar contra la "migració il·legal" fins a cinc vegades. També es posa èmfasi en la lluita contra el terrorisme. "S'han de fer tots els esforços per assegurar que el règim talibà frena tots els vincles amb el terrorisme internacional i que l'Afganistan no es converteix de nou en un refugi per a terroristes i grups de crim organitzat", rebla el text.

"Si el Canadà, el Regne Unit o els Estats Units prenen compromisos ferms, Europa no pot mantenir-se dividida. Tenim l'obligació moral d'ajudar aquells que defensen els nostres valors. No els podem abandonar", ha criticat el ministre luxemburguès, Jean Asselborn. El Canadà i el Regne Unit ja han assegurat que poden acollir fins a 20.000 persones. Per la seva banda, la comissària d'Interior, Ylva Johansson, ha dit que les xifres de quants refugiats pot acollir la UE es posaran sobre la taula més endavant en el fòrum internacional amb el Canadà i els Estats Units, i ha insistit que s'ha de garantir protecció internacional als afganesos que la necessitin, però deixant clar que al voltant de l'Afganistan hi ha "molts països segurs" que poden assumir aquesta protecció sense que els refugiats arribin necessàriament a les fronteres de la UE.