Internacional 31/08/2021

“Van trobar el seu cos al canal d’aigües residuals”

Un traductor de les tropes espanyoles perd un germà en l’atac a l’aeroport

3 min
01. Canal d’aigües residuals a l’aeroport de Kabul. 02. Abdul Khadir, el germà mort.

BarcelonaL’Abdul Matin diu que van trobar el cos del seu germà gran surant de bocaterrosa al canal d’aigües residuals que hi ha prop de l’entrada de l’aeroport de Kabul on dijous passat un terrorista suïcida es va immolar. Estava destrossat, l’explosió l’havia enganxat de ple. Com tants altres, intentava embarcar en un vol d’evacuació per fugir del retorn dels talibans a l’Afganistan.

L’Abdul Matin és un dels traductors afganesos de les tropes espanyoles que va tenir la sort d’arribar a Madrid el 2015, quan el govern espanyol va concedir asil a una quarantena dels seus col·laboradors. Ara aspirava a portar la seva família a Espanya perquè, com ell, també corria perill amb el retorn dels extremistes. Però la seva família no hi ha arribat i, en l’intent de fugida, ha perdut un germà. L’Abdul Matin parla mecanitzat per telèfon, com si tingués pressa per explicar tot el que li ha passat. Treballa en un basar xinès a Madrid tots els dies de la setmana excepte els dimarts. De deu del matí a tres de la tarda, i de cinc de la tarda a deu de la nit.

La setmana passada, quan va tenir lloc l’atemptat, doncs, estava treballant. Es va assabentar de l’explosió per Facebook i el primer que va fer va ser trucar a la seva família perquè eren allà, a l’aeroport. Era el tercer dia que hi anaven. Els dos anteriors no havien aconseguit entrar-hi tot i que tenen un document oficial de l’ambaixada espanyola a Kabul que corrobora que podien agafar un vol d’evacuació.

Línies saturades

Però per més que va trucar i trucar, l’Abdul Matin no va tenir manera de contactar amb ells. Les línies estaven saturades. “Fins i tot el meu cap em va dir que me n’anés a casa”, comenta, de tan histèric que el va veure. Quan finalment va aconseguir parlar amb la seva germana, la conversa tampoc li va aclarir gaire res. La noia no parava de sanglotar i amb prou feines podia articular paraula. L’Abdul Matin només va entendre que no trobaven l’Abdul Khadir, el germà gran. Li trucaven per telèfon i no contestava.

El germà gran no havia d’agafar un vol d’evacuació espanyol, sinó un de nord-americà perquè havia treballat per als Estats Units, però aquell dia va acompanyar la resta de la família fins a la porta Abbey Gate de l’aeroport -on va ocórrer l’atemptat- per intentar parlar amb els militars nord-americans que la custodiaven i que els deixessin passar a tots. “És que la meva família no parla ni anglès ni espanyol, en canvi el meu germà gran sí que parlava molt bé l’anglès”, justifica l’Abdul Matin des de Madrid. Per això el germà es va avançar a la resta del grup i per això l’explosió el va agafar a ell i a la resta no.

Cossos amuntegats

L’Abdul Matin es va assabentar del que havia passat l’endemà, quan per fi va aconseguir parlar amb algú de la seva família que no plorés per telèfon. Amb l’explosió, tots havien fugit espaordits dels voltants de l’aeroport. Només dos germans van tornar-hi al cap d’una estona per buscar el gran. El canal d’aigües residuals pròxim a l’entrada de l’aeroport estava ple de cossos surant sense vida i estris personals dels molts que hi estaven concentrats intentant entrar-hi. Fins i tot l’aigua havia adquirit un color vermellós de la sang.

“Els meus pares no saben que el meu germà és mort. Hem preferit no dir-los-ho perquè són molt grans i estan malament de salut”, explica l’Abdul Matin. Perquè no se n’assabentessin, afegeix, van portar el cos a casa d’un altre familiar, i allà el van rentar i el van preparar per a l’enterrament. El seu germà tenia dona i tres fills.

“El ministeri de Defensa [espanyol] ha assegurat que no deixarà cap persona enrere”, contesta l’Abdul Matin quan se li pregunta si creu que la seva família aconseguirà arribar algun dia a Espanya. “Després de l’atac, l’ambaixada els va enviar un missatge que deia que no anessin a l’aeroport i que s’estiguessin en un lloc segur fins que els avisin”, afegeix. Però el que es pregunta és quan decidiran avisar-los. Des de llavors, de fet, ningú més s’ha tornat a posar en contacte amb ells.

stats