La vaga general a França debilita una mica més el govern de Macron

Alguns sectors, com el transport públic i l'educació, continuen l'aturada aquest dijous

Les estacions de tren mig desertes, els accessos als metros tancats i els carrers plens de gent. Alguns parisencs han hagut de fer aquest dijous més d’una hora de camí a peu per arribar a la feina. D’altres, en canvi, han decidit treballar des de casa o bé, directament, s'han agafat el dia lliure. Molts establiments no han apujat la persiana, alguns dels principals museus tampoc han obert i els turistes que esperaven pujar les escales de la Torre Eiffel s'han quedat amb les ganes: la dama de ferro també estava tancada.

La vaga general que aquest dijous  ha paralitzat mig França en contra de la reforma de pensions que planteja Emmanuel Macron s'ha notat, i molt, a la capital francesa. Treballadors del transport públic, professors, personal sanitari, advocats, estudiants i armilles grogues han unit forces per pressionar perquè el govern francès renunciï al seu pla. És per això que un de cada dos mestres de primària i secundaria, per exemple, han secundat les aturades, o el 85% dels conductors i el 73% dels revisors s'han quedat a casa. Malgrat això, fonts de l'Elisi han informat que el president francès "està determinat a dur a terme les reformes, però també està obert a escoltar". Per la seva banda, el primer ministre, Édouard Philippe, es pronunciarà sobre el tema la setmana que ve.

Les turbulències de Macron

La mobilització, però, no s’acaba amb la jornada d'aquest dijous, una de les més multitudinàries a què ha hagut de fer front Macron. Els sindicats de la Societat Nacional de Ferrocarrils Francesos (SNCF) i els de l’empresa pública que s’ocupa del transport de París i rodalia, la RATP, han prorrogat la vaga. Aquest divendres s’han tornat a anul·lar el 90% dels trens d’alta velocitat i el 70% dels trens regionals. A París, 10 de les 16 línies de metro tornaran a estar tancades, i la companyia aèria Air France ha anul·lat el 30% dels vols interns i el 10% dels de mitjana distància. Alguns centres educatius també estaran tancats.

"Les grans revolucions neixen de les petites misèries" , deia una pancarta a la plaça de la República, on ressonava un clam unànime: "Macron, dimissió!" Aquest ha sigut un dels punts centrals de la manifestació a París, que ha aplegat unes 65.000 persones segons la Prefectura, 250.000 segons el sindicat CGT. Per la seva banda, el ministeri de l’Interior ha xifrat en 806.000 el nombre de persones que han secundat les més de 200 mobilitzacions convocades a França, mentre que la central sindical ha augmentat la xifra fins a 1,5 milions.

Pocs aldarulls

Amb tot, hi ha hagut pocs incidents. En tot cas, menys dels que s’esperava la policia. El dispositiu de seguretat a la capital francesa era impressionant. Al final del dia, les forces de l’ordre han detingut almenys 90 persones i n'han identificat 11.490 més. Els agents revisaven les bosses i les motxilles de tothom que volgués accedir a aquesta coneguda plaça presidida per l’estàtua de la Marianne. Desenes de furgons bloquejaven els accessos als carrers adjacents per on passava la manifestació i, de fet, només es podia sortir del recorregut per diversos punts determinats.

“Espero que el govern tingui en consideració les nostres reivindicacions”, ha explicat a l’ARA la Delphine, professora d’una escola a Villejuif, al sud de París. El centre educatiu no ha obert les portes perquè tot el personal ha fet vaga i s'espera que aquest divendres tampoc no hi hagi classe.

“Amb el nivell d’estudis que s’exigeix per passar el concurs [de professors] i l’enorme responsabilitat que tenim com a mestres, els salaris són molt baixos. Només ens falta que la pensió deixi de calcular-se a partir dels últims sis mesos treballats [amb la futura reforma la pensió es calcularà tenint en compte el conjunt de la carrera professional]”, es queixava aquesta mestra. “Amb la pensió que ens quedarà, haurem de sobreviure. N'estem farts!”, es lamentava. Segons els sindicats, la pensió d’un mestre d’escola disminuirà un 30%, és a dir, entre 600 i 900 euros bruts mensuals.

França prepara un nou sistema de pensions per punts

Si bé el ministre d’Educació, Jean-Michel Blanquer, ha negat diverses vegades que el govern pretengui reduir les pensions dels professors perquè, ha aclarit, els augmentarà les retribucions, la Delphine es mostrava escèptica. “A nosaltres el que ens ha arribat és que l’augment serà de 300 euros l’any, és a dir, uns 20 euros al mes [25, per ser exactes]. És totalment insuficient”, opinava.

Com la Delphine, la Françoise també s'ha manifestat a la capital francesa. Aquesta jubilada, que viu a la perifèria, ha arribat caminant fins al centre de París: “Impossible agafar el transport públic”, constatava. Si ha participat en la protesta és “en solidaritat amb els que hauran de sobreviure” amb el nou sistema de pensions si finalment s’aprova. Principalment, pels seus fills i nets. “Aquesta reforma anuncia la mort del sistema de pensions del qual podem viure avui en dia”, lamenta.

Un règim universal per punts 

Si bé el projecte de llei de la reforma de les pensions encara s’ha de presentar oficialment, ja se sap que el govern vol substituir els 42 règims socials que hi ha actualment –cadascun amb les seves particularitats per calcular la pensió– per un únic règim universal per punts. Amb aquest nou sistema el govern vol que cada euro cotitzat permeti adquirir el mateix nombre de punts a tothom sense tenir en compte el moment en què s’ha cotitzat o bé la situació professional (treballadors del sector privat o del públic, independents, liberals, funcionaris...). Actualment, per exemple, la pensió dels funcionaris es calcula a partir dels últims sis mesos treballats, mentre que la pensió dels assalariats del sector privat es calcula a partir dels 25 anys més ben pagats.

La reforma també preveu penalitzar els que es jubilin als 62 anys, l’edat legal actual, perquè veuran reduïda la pensió un 10%, mentre que si es retiren als 63 la disminució serà del 5%. En canvi, els que es jubilin als 65 anys es beneficiaran d’un augment del 5%, i si ho fan als 66 anys l’augment serà del 10%. Per tant, el missatge del govern és clar: els actius han de treballar més anys per mantenir el sistema de pensions.