Internacional 23/02/2021

Vídeo inèdit: així van ser els 'set minuts de terror' del Perseverance a Mart

La NASA publica la gravació feta des del robot durant l'aterratge sobre la superfície del planeta

3 min

La NASA ha fet públiques imatges inèdites de l'arribada del Perseverance a Mart. És un vídeo breu de l'aterratge gravat des del robot. "Finalment tenim una visió de primera fila del que anomenem els set minuts de terror de l'aterratge a Mart", ha dit Michael Watkins, director del Jet Propulsion Laboratory de la NASA, que gestiona la missió. "Des de l'obertura explosiva del paracaigudes fins a l'encesa dels coets d'aterratge, que aixequen polseguera al voltant del vehicle, és absolutament impressionant", ha afegit. Una impressionant gravació que amaga, a més, un missatge secret de la NASA, ocult en el dibuix del paracaigudes.

Les imatges arrenquen a uns 12 quilòmetres de la superfície de Mart, just en el moment en què el paracaigudes es desplega des de la nau amb forma de llentia que conté el Perseverance. La NASA ofereix les imatges alentides de l'obertura del paracaigudes per poder observar millor com es desplega, perquè el procés en temps real dura menys d'un segon. Desplegat, el paracaigudes té una amplada de 21,5 metres, el més gran mai enviat a Mart. Poc després es desprèn la cuirassa inferior que ha protegit el Perseverance de les altes temperatures del descens, i això permet captar les primeres imatges de la superfície marciana des de poca distància, a uns 6,5 quilòmetres.

Quan el robot ja és a menys de dos quilòmetres s'engeguen els coets d'aterratge per acabar d'alentir la velocitat de descens. S'observa llavors com la sorra sobre la superfície de Mart es remou per la ràfega dels coets. Llavors apareixen dues imatges més, on es veu com el Perseverance es despenja amb uns cables de 7,5 metres que l'ajuden a aterrar abans de desenganxar-se. Aquesta imatge es veu tant des de la perspectiva del robot com des de la carcassa superior de la nau, anomenada la grua del cel (sky crane). Finalment, el robot aterra sobre el cràter Jezero, on espera trobar restes de vida.

Una frase amagada al dibuix del paracaigudes

Durant la sessió de streaming de la NASA, un dels comentaristes va advertir: “De vegades deixem missatges en la nostra feina perquè la gent els trobi. Així que us convidem a intentar trobar-lo". El missatge ocult a la gravació, però, era per a ulls molt especialitzats, atès que estava situat als cercles concèntrics de colors blanc i vermell del paracaigudes, que formaven agrupacions binàries de zeros i uns (zero el blanc i un el vermell) per formar una frase en codi ASCII. Aquest codi, l'American Standard Code for Information Interchange, és un estàndard de codificació de caràcters per a comunicacions electròniques, que representen text en ordinadors, equips de telecomunicacions i altres dispositius.

A través d'aquest codi binari, els colors del paracaigudes formaven una frase: Dare mighty things (atreveix-te a fer coses poderoses), que és el lema de la NASA des de fa temps, present a la paret de la seva sala de control al Jet Propulsion Laboratory. La frase prové, de fet, d'un discurs pronunciat per Theodore Roosevelt el 1899: "És molt millor atrevir-se a fer coses poderoses, a guanyar triomfs gloriosos, encara que sigui entrebancant-se amb errors, que no pas alinear-se amb aquells pobres esperits que ni gaudeixen ni pateixen molt, perquè viuen en el crepuscle gris que no coneix la victòria ni la derrota”.

"Aquest vídeo del descens del Perseverance és el més semblant que podem fer a aterrar sobre Mart sense posar-nos un vestit pressuritzat", ha dit Thomas Zurbuchen, administrador científic associat de la NASA durant la presentació. "S'hauria de convertir en una visualització obligatòria per als joves que no només vulguin explorar altres mons i construir una nau espacial que els hi porti, sinó que també vulguin formar part dels diversos equips que assoleixin tots els objectius audaços del nostre futur", ha afegit.

Tot el vídeo ha estat gravat amb cinc càmeres d'alta definició instal·lades en diverses parts de la nau, dues de les quals al mateix Perseverance i les altres tres en parts de la nau que el transportava. Un micròfon al robot ha fet la primera gravació de sons del planeta Mart, captats dos dies després de l'aterratge, perquè durant el descens no va poder gravar cap contingut aprofitable. En la gravació d'àudio, de 60 segons, es pot sentir una breu brisa marciana.

A Mart no canten els ocells
  • Rafael Clemente Una de les novetats del robot Perseverance són els dos micròfons inclosos en el seu conjunt d'instruments. És la primera vegada que podem sentir en directe els sons d'un altre món. Dels dos micròfons, un va servir per escoltar els cruixits de la nau durant el procés de reentrada. Els enginyers estimen que pot ser informació molt valuosa per avaluar el comportament de la protecció tèrmica de la nau mentre travessa l'atmosfera convertida en un bòlid incandescent. L'altre micròfon va entrar en funcionament un cop a terra. És el que envia la imatge sonora del planeta. Una imatge semblant però no igual a la que estem acostumats a la Terra. La tènue atmosfera marciana és, gairebé íntegrament, diòxid de carboni. Una composició molt diferent de la nostra, de nitrogen i oxigen. Com a gas que és el CO2 és més dens, però l'aire està tan enrarit que amb prou feines suporta les ones sonores. Allà, el so viatja un terç més lentament que aquí. Quan es produeixen raigs enmig d'una tempesta de pols el tro es retarda uns segons més respecte a la descàrrega. A més, el seu estrèpit és més ric en baixos però perd aguts. I volum. A Mart, la nostra veu (si poguéssim prescindir de l'escafandre) seria més greu. El trencar de les ones dels primitius mars marcians probablement sonava com un tro a la Terra. Quins sons cal esperar? La major part són els produïts pel propi robot: el brunzit de les bombes de refrigerant, l'espetec de les roques al rebre l'impacte del làser que permet vaporitzar i analitzar-les... Però també s'escolta l'udol de vent (molt suau) i l'impacte de la pols que aixequen els ocasionals remolins al colpejar el xassís del Perseverance. La frígida i lleugera atmosfera atenua les freqüències altes, sobretot a mesura que augmenta la distància. El grinyol d'una cigala o els refilets més aguts d'un canari no serien audibles més enllà d'uns pocs metres. A Mart mai se sentirà cantar un ocell.
stats