Internacional 16/12/2021

Els Vint-i-set prometen unitat i "conseqüències massives" si Rússia ataca Ucraïna

Zelenski i els països de l'Est demanen més, mentre que el bloc comunitari aposta per la distensió

2 min
L'Alt Representant de la Unió Europea, Josep Borrell.

Brussel·lesJa fa setmanes que Europa avisa Vladímir Putin que si traspassa la línia vermella a Ucraïna la resposta serà ferma , i aquest dijous els líders de la UE així ho han reiterat en una cimera en què la presència de tropes russes a la frontera ucraïnesa ha sigut un dels temes centrals. "Qualsevol agressió militar contra Ucraïna tindrà conseqüències massives i un cost sever com a resposta, incloses mesures restrictives coordinades amb els nostres socis", diu la declaració final dels líders. La Comissió Europea té llest un paquet de represàlies que activarà en cas que les tropes russes s'atreveixin a atacar d'alguna manera el territori de Kíev. De moment, res fa pensar que Putin faci marxa enrere, segons ha explicat aquest mateix dijous el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, que s'ha reunit a Brussel·les amb el president ucraïnès, Volodímir Zelenski. Però el mandatari de l'Est no en té prou amb les promeses europees.

"No estic segur que tots els líders ho entenguin de la mateixa manera, perquè no tots tenen clar què passa a les fronteres", ha explicat Zelenski, que ha criticat així la divisió interna a la UE a l'hora de respondre a l'amenaça russa. De portes enfora, els socis mantenen unitat absoluta. El missatge és el mateix vingui del líder que vingui: si Putin traspassa la línia el preu a pagar serà alt. Però no es concreta quin serà aquest preu. Alguns països, sobretot els més exposats directament a la influència de Rússia, veïns d'Ucraïna, preferirien una resposta preventiva des de la UE en comptes de reactiva, però els grans països de la Unió prefereixen apostar-ho tot a la distensió, no donar cap motiu a Moscou per començar una guerra i esgotar totes les vies diplomàtiques.

Un exemple d'aquests diversos enfocaments són les declaracions del primer ministre de Letònia, Krisjanis Karins, que creu que la UE ha d'estudiar "un ampli ventall de sancions" entre les quals caldria incloure la cancel·lació del projecte del gasoducte Nord Stream 2, ja que Moscou l'està fent servir "com a xantatge", ha dit. Justament la d'aquest dijous és la primera cimera d'Olaf Scholz com a canceller alemany, que fins ara ha advocat per la distensió i ha evitat involucrar el gasoducte en aquest conflicte.

De fet, fins i tot hi ha veus que mantenen que cal buscar la manera de parlar de tu a tu amb Putin. Així ho defensa per exemple el primer ministre de Luxemburg, Xavier Bettel, que només arribar a la cimera reiterava aquesta idea: "No em rendeixo, hem de parlar amb Putin", ha dit. Però malgrat les crítiques de Zelenski, la Unió Europea assegura que respondrà amb la contundència necessària i sobretot amb unitat. "Aquesta vegada sí", responia el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, a la pregunta sobre si hi haurà consens per aprovar les sancions ràpidament en cas que siguin necessàries.

stats