Internacional 19/03/2021

Alta tensió en el primer cara a cara amb la Xina de l’era Biden

Pequín retreu a Washington el "to de condescendència" després que Blinken demani parlar de Hong Kong i Taiwan

4 min
El secretari d'Estat dels EUA, Anthony Blinken, al centre en la taula dreta, i el ministre d'Exteriors xinès, Yang Jiechi, davant seu, en la cimera bilateral a Alaska.
Disponible en:

"No permetrem que la teatralitat ens impedeixi fer el que volem, que és posar les bases dels nostres principis i establir un diàleg dur amb la República Popular de la Xina". Així va respondre ahir la portaveu de la diplomàcia nord-americana, Jalina Porter, a la tensió evident amb què havia començat la primera reunió entre els Estats Units i la Xina de l'era Biden. "Ja sabem que en aquestes presentacions diplomàtiques se sol exagerar, potser pensant en l'opinió pública nacional, però hi ha hagut converses serioses", va reblar, en acabar la trobada a Alaska.

La reunió bilateral va arrencar amb un tens intercanvi de paraules davant la premsa. El que havien de ser uns quants minuts de sessió oberta als periodistes per als breus discursos protocolaris inicials es va convertir en prop d'una hora de confrontació dialèctica davant de les càmeres quan el secretari d'Estat, Anthony Blinken, va demanar als informadors es quedessin més temps de l'acordat per poder respondre al discurs del seu homòleg, que li havia retret els problemes de "drets humans" i de "democràcia" dins dels Estats Units.

El cap de la diplomàcia nord-americana havia advertit, també davant de càmera, que volia aprofitar la cimera per parlar del comportament de la Xina a "Hong Kong, Taiwan, els ciberatacs als EUA i la coerció econòmica" als seus aliats, que "amenacen l'ordre legal internacional" i que per tant "no són assumptes interns" xinesos, com al·lega sempre Pequín. El ministre d'Exteriors xinès, Yang Jiechi, va prendre llavors la paraula durant 15 minuts per rebutjar de nou "la interferència dels EUA en assumptes interns xinesos", tot recordant-li que el seu país també "té problemes interns amb els drets humans, problemes que venen de fa molt de temps i que no han sorgit en els últims quatre anys, com Black Lives Matter", va dir.

També va recordar els esdeveniments recents a Washington per apuntar que molts nord-americans "tenen poca confiança en la democràcia dels Estats Units". "Els Estats Units utilitzen la seva força militar i financera per estendre el seu braç jurisdiccional i suprimir altres països. Abusa de la noció de seguretat nacional per obstruir els intercanvis comercials i incita altres països a atacar la Xina", va denunciar Yang, mentre els assessors de Blinken a l'altra banda de la sala intercanviaven notes.

Blinken va demanar poder respondre davant la premsa i, entre altres coses, va admetre que els Estats Units "no són perfectes, però el que no fan és amagar els seus problemes sota l'estora, sinó que els enfronten obertament, públicament i amb transparència". La petició de rèplica va molestar visiblement el ministre xinès, que també va tornar a agafar la paraula per criticar "el to" de les paraules de Blinken i retreure als nord-americans que vulguin parlar a la Xina "amb condescendència i des d'una posició de força".

Nova era de relacions

Un inici crispat per a la primera trobada cara a cara entre els governs de Joe Biden i Xi Jinping, que va arrencar dijous a la nit a Alaska, al final de la gira asiàtica de Blinken, que ha visitat aquests dies el Japó i Corea del Sud. Després de la guerra comercial de Donald Trump, aquesta cimera en territori nord-americà havia d'encetar una nova era de relacions entre les dues potències. Però Blinken ha deixat clar des d'abans i tot de prendre possessió que la nova administració nord-americana veu el govern xinès com un rival i que està disposada a enfortir les seves relacions amb els aliats tradicionals, com Europa, el Japó i Corea del Sud, per fer front a "comportaments desestabilitzadors" de Pequín, com la seva repressió creixent del moviment democràtic a Hong Kong o les seves amenaces a les aspiracions sobiranistes de Taiwan. En aquest sentit, el president dels Estats Units, Joe Biden, ha afirmat aquest divendres que està "molt orgullós" de l'actuació del seu secretari d'Estat.

La nova Casa Blanca, a més, també està disposada a retreure obertament a Pequín els abusos contra la població uigur a la província xinesa de Xinjiang, on té prop d'un milió de persones d'aquesta ètnia musulmana minoritària tancada en camps de "reeducació" i fins a mig milió de nens en internats separats de les seves famílies. Tot un canvi respecte a la posició de Donald Trump, que en una conversa privada amb Xi Jinping li va arribar a dir que "feia molt ben fet" amb aquesta política cap als uigurs, tal com va revelar en el seu llibre de memòries l'exassessor de seguretat nacional de Trump John Bolton.

La cimera d'Alaska, que acaba aquest divendres, ha de servir també per intentar coordinar els esforços de les dues principals potències mundials en la lluita contra la pandèmia global de covid-19 i contra l'emergència climàtica, entre altres assumptes. Però el ministeri d'Exteriors xinès es va queixar de nou davant la premsa que hi havia hagut molta "confrontació" durant la reunió de dijous, tot i que aquesta no havia estat la intenció inicial de la Xina, va dir. Per la seva banda, fonts de la secretaria d'Estat nord-americana van criticar l'inici "teatralitzat" de la Xina, però van assegurar que la primera sessió a porta tancada havia estat "substantiva, seriosa i directa".

La Xina jutja en secret un suposat espia canadenc
  • Afer Huawei Per afegir tensió a la cimera sino-nord-americana, aquest divendres es va saber que un dels dos diplomàtics canadencs detinguts per la Xina, Michael Spavor, per pressumpte espionatge, en represàlia per la detenció al Canadà de la directora de Huawei (complint una ordre de detenció dels Estats Units), ha estat jutjat en secret a la Xina, tot i que encara no hi ha veredicte.
stats