La Fiscalia entra en el cos a cos abans del torn de Junqueras

Abona el relat de la violència i deixa clar que no es mourà de la pena màxima: la rebel·lió

Mariona Ferrer I Fornells / Ot Serra
4 min
El fiscal Javier Zaragoza durant la resposta a les qüestions prèvies plantejades per les defenses.

MadridSegueix el judici al Procés en directe

El judici al Procés entra avui dijous en la fase clau d’interrogatoris després de dos primers dies d’alt voltatge entre les defenses i les acusacions que han constatat que el debat és i serà intensament polític al Suprem. Oriol Junqueras serà el primer a prendre la paraula i arrencarà amb un llarg qüestionari de la Fiscalia, que no té intenció de moure’s ni un mil·límetre del full de ruta marcat en la querella per rebel·lió del difunt fiscal general José Manuel Maza.

L’inici del judici a l’1-O ha implosionat la política espanyola i, amb Pedro Sánchez a les portes d’una convocatòria d’eleccions generals després que el Congrés hagi tombat els pressupostos generals de l’Estat, el ministeri públic ja ha deixat clar avui que no té intenció de rebaixar la pena màxima i abandonar el relat de la violència, com es va veure obligada a fer l’Advocacia de l’Estat amb l’arribada del PSOE a la Moncloa.

Si dimarts la defensa de Jordi Cuixart assegurava que aquest és un “judici a la democràcia”, el fiscal Javier Zaragoza l'ha presentat avui com un judici “en defensa de la democràcia espanyola”. El seu company, Fidel Cadena, fins i tot ha anat més enllà i l'ha considerat “el judici del triomf de la democràcia i de la llei”. El ministeri públic ha agafat la veu de l’administració de Mariano Rajoy i, amb arguments molt similars, ha rebatut un per un, amb titulars molt periodístics, els principals arguments de les defenses els dies anteriors. “El diàleg és la base de la democràcia sempre que es produeixi dins del marc constitucional”, ha assegurat Cadena amb un clar ressò a l’oferta inicial de “diàleg però dins la llei” de l’expresident espanyol a Carles Puigdemont.

Després de poc més de tres hores d’intervenció de totes les acusacions –Fiscalia, Advocacia de l’Estat i Vox–, el tribunal ha donat per tancada la sessió i s'ha donat temps per deliberar les qüestions prèvies. Avui dijous previsiblement anunciarà de viva veu quines proves i testimonis accepta, però no respondrà sobre un aspecte clau com la vulneració de drets fonamentals fins a la sentència. És a dir, el judici tirarà endavant sense més dilacions.

ARANWS20190213_0118"La sobirania del poble català no és possible": les frases més destacades de l'acusació

Marchena mira a Europa

Sobre la taula ja està clar el paper que jugaran tant la defensa com l’acusació, mentre que el tribunal prova de donar una imatge garantista de cara a Europa. Si dimarts Manuel Marchena citava jurisprudència europea per demanar celeritat a les defenses, avui ha respost amb dues sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d’Estrasburg a l’intent de Vox de fer retirar el llaç groc que porta a la solapa Jordi Sànchez. “No hi posaré cap obstacle”, ha rebatut Marchena. L’extrema dreta s'ha estrenat com a acusació popular seleccions apartats concrets de resolucions de les Nacions Unides amb l'objectiu de contrarestar les vulneracions de drets fonamentals que denuncien les defenses. “La llibertat d’expressió està sotmesa als límits que imposa la integritat territorial”, ha dit citant l’ONU l’advocat Pedro Fernández, que just s’havia tret del canell una bandera espanyola que duia el dia anterior.

Sigui com sigui, els joves afiliats de Vox que cada dia fan cua des de quarts de sis del matí per poder seure entre el públic, ja sortien contents de sentir el tàndem de fiscals. “Quina argumentació més brillant!”, assenyalava un estudiant de dret amb un pin verd a la solapa davant la màquina de cafè durant el recés. Igual que en l’escrit d’acusació, el ministeri públic ha construït un relat de la violència del 20-S i l’1-O per justificar la rebel·lió negant en tot moment la violència policial –també que s’investigui el Suprem– i reduint a només dos –i amb molts matisos– el nombre de ferits greus entre els ciutadans.

En primer lloc, ha assegurat que el Govern de Puigdemont va “agitar les masses” per convertir-se en autèntics “murs humans”, segons Zaragoza, o “muralles”, en paraules de Cadena, fins i tot “assumint l’enfrontament físic dels seus partidaris a les forces i cossos de seguretat de l’Estat” per defensar les urnes i la independència. I en segon lloc, ha situat els Mossos d’Esquadra “al costat de la rebel·lió”, i ha justificat així el seu paper en la causa oberta a l’Audiència Nacional en contra del major Trapero i l’excúpula d’Interior.

Perfil baix de l’Advocacia

L’Advocacia de l’Estat també ha considerat “brillant” l’argumentació de la Fiscalia, que durant dies s’havia preparat intensament la rèplica a les defenses, però ha optat per mantenir un perfil baix i tècnic durant tota la seva intervenció. Rosa María Seoane, que va rellevar Edmundo Bal al capdavant de l’àrea penal després que es resistís a rebaixar l’acusació de rebel·lió a sedició, no ha parlat ni un sol moment de violència, ni ha citat aquest delicte i ha gastat la major part del seu temps per defensar Irene Lozano, exdiputada d’UPyD i actual secretària d’estat responsable de la campanya internacional de la Marca Espanya.

A les denúncies per vulneració de la presumpció d’innocència en una entrevista a la BBC en què parlava dels presos com a “criminals”, Seoane ho ha justificat dient que l’anglès “no és la seva llengua materna” i ha vinculat aquesta afirmació a la reclamació de la defensa de poder declarar en català sense necessitar traducció, com passaria si la causa es jutgés a Catalunya.

A la sortia del Suprem, l'advocada de Jordi Cuixart, Marina Roig, no s'ha mostrat sorpresa per la “duresa” amb què la Fiscalia responia des del primer moment, i ha celebrat que hagués “entrat de ple en el judici polític”. Una manera de “desemmascarar” què és el que està en joc realment al Suprem les pròximes setmanes.

stats