Els presos reapareixen al Suprem per denunciar una causa política

El judici contra el Procés comença amb la presència de Torra i un ull posat a Europa

OT SERRA / MARIONA FERRER I FORNELLS

El judici al Procés, en directe

"Hauria dit que això era impossible”. Entre la perplexitat i l’evidència de veure els presos polítics asseguts al banc dels acusats per rebel·lió, Andreu Van den Eynde, advocat d’Oriol Junqueras i Raül Romeva, prenia la paraula per fi en el judici contra el referèndum, després de molts mesos en què el relat de la Fiscalia i les resolucions dels jutges del Tribunal Suprem han marcat el tempo d’aquesta causa que ja queda per a la història d’Espanya.

L'argumentari d'Espanya als mitjans dels EUA: l'1-O hi va haver tres ferits i no hi ha presos polítics

En la sessió de qüestions prèvies celebrada aquest dimarts, que ha donat per encetat el judici oral, bona part de les defenses dels líders independentistes han exposat la quantitat de “vulneracions de drets fonamentals” que volen girar com un bumerang per a l’Estat. “Cal depurar els escrits d’acusació, perquè quan Jordi Cuixart vagi al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d’Estrasburg a qui condemnaran serà a l’estat espanyol”, ha advertit el lletrat del president d’Òmnium Cultural, Benet Salellas. Tot plegat, sota l’atenta mirada del president de la Generalitat, Quim Torra, a la primera fila del públic, d’un tribunal –presidit per Manuel Marchena– durament assenyalat pels advocats i d'un país mobilitzat al carrer.

Aquest matí a les 10.20 h ha començat la dialèctica entre les parts, sobretot dins de la sala, però també amb l'ull posat en l'escrutini d'Europa, una de les obsessions del Suprem. Tot i que la salutació entre el president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes, i Torra ha sigut a porta tancada i “freda”, segons fonts pròximes al cap de l’executiu català, el tribunal ha procurat oferir un tracte exquisit al Govern. Li ha reservat un despatx per esperar-se abans d’entrar a la sala i poder-se saludar amb els advocats i els investigats que es troben en llibertat. La imatge de Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila passejant amb tranquil·litat pels passadissos del Suprem serà una constant i un contrast amb la situació dels presos polítics, blindats fora de la sala de l'ull del públic i els mitjans de comunicació. 

Una de les moltes fotografies del dia ha sigut la salutació des de la distància que Torra ha pogut dedicar als dotze acusats, asseguts en quatre files davant del tribunal: Oriol Junqueras, Raül Romeva i Joaquim Forn, a la primera; Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, a la segona; Jordi Cuixart, Carme Forcadell i Dolors Bassa, a la tercera, i Carles Mundó, Santi Vila i Meritxell Borràs, a la quarta. El president de la Generalitat preveu tornar a la sala quan declarin l’exlíder de l’ANC, el president d’Òmnium i l’expresidenta del Parlament. 

Distintiu del Govern i llaç groc

Si bé va ser impactant veure el rostre dels presos de Lledoners l’1 de desembre i la seva vestimenta habitual al centre penitenciari, no ho ha sigut menys l’aparició amb americana i corbata davant el tribunal, amb el distintiu de consellers i el llaç groc inclòs, en el cas de Sànchez. Els familiars també han tingut l’oportunitat de saludar els presos, aprofitant que als recessos podien parlar momentàniament amb ells quan es dirigien a la sala habilitada pels descansos i l’hora de dinar. “Diuen que estan bé”, explicava a l’ARA la parella de Raül Romeva, Diana Riba, que recordava que a les presons sempre hi ha el vidre pel mig. 

Torra qualifica de "venjança" el judici de l'1-O i reclama diàleg amb la Moncloa i mediació internacional

Tanmateix, els familiars han tingut algun entrebanc durant la jornada. Els policies nacionals que controlaven la seva entrada han posat algun impediment, especialment a la dona d’Oriol Junqueras. El personal de protocol de la Generalitat reclamava al matí els seus interlocutors al Suprem perquè li permetessin l’accés. “M’estic sentint coaccionat per vostès”, afirmava un dels agents, segons asseguraven els parents dels líders independentistes. No ha sigut l’únic mal tràngol. 

Entre la quantitat de persones que han volgut presenciar la primera sessió com a públic s’hi han apuntat simpatitzants de Vox, bel·ligerants amb les robes de color groc que duien alguns dels familiars. “Em fa fàstic”, els han dit alguns, i també els han recriminat que apareguin com a “bèsties” en actes del partit d’extrema dreta per boicotejar-los. “Som persones com vosaltres i ens ofèn que ens digueu això”, mirava de calmar una conversa un pèl pujada de to una de les familiars dels presos durant un recés. Segons fonts presents a la vista, aquests militants de Vox anaven deixant anar comentaris durant l’exposició dels advocats, cosa que no està permesa. “Mentida”, asseguren que murmuraven.

Una defensa política versus una defensa tècnica: les diferents estratègies dels advocats dels presos

“Són jutges, no herois nacionals” 

La posada en escena formal dels acusats ha permès els lletrats recordar en diverses ocasions, tot girant la mirada cap als polítics, que s’estaven jutjant parlamentaris i exmembres d’un govern, en ple debat sobre si es jutgen simples fets o bé una ideologia i drets fonamentals. Aquest és també un dels principals debats que s’haurà de dirimir al llarg de les sessions i que no només distancia les parts oposades, sinó també algunes defenses entre si. Avui ja s'ha fet evident la diversitat d'estratègies: mentre que Van den Eynde, Salellas, Jordi Pina –lletrat de Sànchez, Turull i Rull– i Olga Arderiu –advocada de Forcadell– han acusat la justícia espanyola de posar la unitat territorial per sobre dels drets fonamentals, Xavier Melero –lletrat de Joaquim Forn– o Pau Molins –advocat de Santi Vila– han abordat el judici des d’un criteri purament tècnic. “Són magistrats, no herois nacionals”, ha etzibat Pina al tribunal. Molins, en canvi, ha defensat que Vila sigui jutjat a Catalunya perquè en cap moment va participar del presumpte delicte de rebel·lió i ha recordat que va dimitir la nit abans de la declaració d'independència.

Des d’una òptica jurídica, el desenvolupament del judici també serà analitzat pels observadors internacionals, que han protagonitzat una de les anècdotes de la jornada. Els havien denegat accedir a la sala com a tals, però no com a públic. Amb tot, a primera hora dos d’ells han entrat en qualitat de lletrats, tal com ha fet l’advocat August Gil Matamala, que ha aparegut amb toga prop de la porta d’accés a la sala. Quan el tribunal ha constatat que no representaven cap acusat se’ls ha acreditat com a públic. Després d’uns dies de debat sobre la limitació d’espai –i d’algunes restriccions–, ha causat sorpresa que quedessin prop d’una vintena de places lliures a la sala. El portaveu adjunt de JxCat al Parlament, Albert Batet, i la portaveu d’Esquerra, Anna Caula, han ocupat els seients reservats per al Parlament, mentre que la consellera de Justícia, Ester Capella, i el conseller de Territori, Damià Calvet, han representat el Govern acompanyant Torra. Es preveu que demà siguin la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, i la de Salut, Alba Vergés, les que assisteixin en nom de la Generalitat.

Un cavall de Troia dins la sala

Un cop acabada la sessió, ja gairebé a les set de la tarda –tot i que estava previst que les sessions acabessin a les sis–, els presos han retornat a Soto del Real i Alcalá-Meco tal com havien vingut, en furgonetes i autocars de la Guàrdia Civil. De bon matí el tribunal ha tingut la deferència de no ficar els nou empresonats als calabossos de l’Audiència Nacional per conduir-los cap al Suprem, sinó que han fet un simple canvi de vehicle perquè la Policia Nacional els portés cap al Suprem. El judici oral ha començat i demà serà el torn de la Fiscalia, l’Advocacia de l’Estat i Vox per impugnar les qüestions prèvies. No es descarta que Oriol Junqueras ja prengui la paraula.

Més continguts de