Desè dia

Prova testifical

Els lletrats del Parlament abonen la tesi de la desobediència

Muro i Bayona sostenen que la mesa podia inadmetre iniciatives que fossin contràries a la Constitució

La Fiscalia va marxar ahir del Tribunal Suprem amb una petita victòria. Les compareixences del secretari general del Parlament, Xavier Muro, i de l’ex lletrat major Antoni Bayona van servir per confirmar bona part del seu argumentari contra el paper de Carme Forcadell al capdavant de la mesa durant l’anterior legislatura. Això sí, només pel que fa a la desobediència. El punt clau és que tenia la “facultat” d’inadmetre iniciatives que contravinguessin de manera “evident i palmària” la Constitució i, concretament, que estava obligada a fer-ho. L’únic aliat de l’expresidenta va ser el seu successor, Roger Torrent, que va opinar que Forcadell “no podia fer altra cosa” que tramitar les lleis del 6 i 7 de setembre per no convertir la mesa en un “òrgan censor”.

Antoni Bayona: “Els uns volien que els lletrats actuéssim de jutges, i els altres que calléssim”

Acusada de rebel·lió i amb una petició de 17 anys de presó per part de la Fiscalia, Forcadell observava amb cara de circumstàncies l’interrogatori a Bayona i Muro, que ahir van reviure el seu paper d’esmenadors dels passos de JxSí i la CUP al Parlament el 2016 i 2017. Tots dos van invocar la doctrina del TC que, per regla general, estableix que la mesa ha de valorar l’admissió a tràmit d’iniciatives parlamentàries en funció de la seva adequació formal. Però preveu una excepció, va advertir Bayona: entrar al fons del contingut per rebutjar aquelles que siguin obertament inconstitucionals. Aquesta excepció, afegida als avisos recurrents del TC a la mesa d’“impedir i paralitzar” qualsevol actuació que donés continuïtat a les propostes independentistes, prohibia, entenen Bayona i Muro, portar a debat més iniciatives vinculades al Procés. Qui també va qüestionar ahir l’argument de la defensa -que la mesa només pot inadmetre iniciatives per motius formals- va ser l’exdiputat Alfons López Tena, que va anunciar el trasllat a Fiscalia d’un exemple relatiu a una proposta del 2011 sobre equipaments de Mossos que la mesa havia desestimat entrant al fons de la qüestió.

La declaració de ruptura del 2015

L’origen de la cadena és l’anul·lació, el desembre del 2015, per part del TC de la declaració de ruptura del 9 de novembre, que entre altres coses expressava que no es reconeixia la legitimitat de l’alt tribunal. Un postulat que algun dels acusats ja ha posat sobre la taula en aquest judici, assenyalant que es tracta d’un òrgan “polititzat”, tal com va expressar la mateixa Forcadell. La disconformitat amb el paper del TC, més enllà del que declaressin els acusats, es percep també en una pregunta que l’advocat de Josep Rull, Francesc Homs, ha anat fent a diversos testimonis. Si la reforma de la llei orgànica del TC va introduir la potestat d’imposar sancions econòmiques i va fer servir aquest mecanisme contra la Sindicatura Electoral de l’1-O, per què l’alt tribunal no va optar per aquesta via en el cas de la mesa? Una pregunta que tampoc ha trobat una resposta més enllà de la constatació dels fets.

En qualsevol cas, Bayona va explicar ahir que, al seu entendre, la mesa ja no havia de tirar endavant cap iniciativa que pogués estar relacionada amb la resolució del 9-N del 2015. L’ara lletrat de la cambra va desmuntar també una de les estratègies de les defenses, que passa per tractar de manera autònoma les lleis de desconnexió, deslligades d’anteriors suspensions del TC.

Muro, la cara del qual no va aparèixer en la retransmissió televisiva perquè va demanar protecció, va corroborar també un altre fet excepcional de la tramitació parlamentària del mes de setembre, quan es va negar a donar l’ordre de publicar al Butlletí Oficial del Parlament el text de la llei del referèndum. Així, el testimoni de Muro i Bayona va complementar les declaracions del vicepresident segon de la mesa, José María Espejo-Saavedra (Cs), i del secretari segon, David Pérez (PSC), que en un interrogatori exhaustiu de la Fiscalia van subratllar les traves de la majoria independentista a l’opinió dels lletrats. El diputat taronja va parlar d’“atemptat a la democràcia” i de “frau de llei” per la tramitació de les lleis del 6 i 7 de setembre. En l’únic que van coincidir ahir tots els compareixents, això sí, és en la manca d’efectes jurídics de les resolucions que es van votar el 27 d’octubre. “Mai es va fer efectiva”, va subratllar Torrent.

Perfil polític de Torrent

L’actual president del Parlament, tot i respondre concretament al que li van demanar les acusacions amb l’objectiu de beneficiar els encausats, va aprofitar l’ocasió per marcar perfil polític. “Vam votar l’1-O i ho tornarem a fer”, va advertir Torrent, que tot i així va assenyalar que la finalitat de la DUI era obrir un “procés de diàleg i negociació multilateral amb l’Estat”. En la línia del que va expressar Ada Colau la setmana passada, va considerar que si el que es jutja és la participació en l’1-O, haurien de seure al banc dels acusats “milers de catalans”. “I jo el primer”, va reblar.

Torrent, el portaveu que va demanar el vot secret per la DUI

Més continguts de