"Coneixes el pa amb tomàquet?": classes gratuïtes de català a bord del TGV francès

Barcelona— Entens el català?

— Un poquito.

— Una mica, en català.

Un avís per megafonia ha anunciat que es fan classes gratuïtes de llengua al vagó restaurant del tren d'alta velocitat que va de París a Barcelona, i una parella de Tunísia que està de lluna de mel s'hi acosta. La Oumayma va aprendre castellà al Liceu Francès i té curiositat per saber un mínim vocabulari en català per passar cinc dies a Barcelona. En Jordi de la Vega els fa de professor exprés i repassen els bàsics: "Bon dia", "adeu", "sisplau", "gràcies". La Oumayma comenta que "és similar al castellà", però en Jordi els diu que en realitat "s'assembla més al francès".

La companyia pública francesa SNCF ha posat en marxa un pla pilot per fer classes de llengua dalt del TGV que fa la ruta París-Barcelona i que opera en exclusiva TGV INOUI. Aquest any la prova pilot es farà un total de vint vegades des de l'estiu fins a finals d'any, i el 2026 s'estudiarà quina regularitat es consolida en els dos trens diaris que enllacen les dues capitals. Segons una enquesta que ha elaborat la mateixa companyia entrevistant 1.500 persones, el 30% dels francesos no han sentit mai parlar en català i un 31% tampoc no són conscients que a Catalunya és llengua oficial. "Ens sentim ambaixadors de les nostres destinacions i, per tant, ens sembla normal presentar l'idioma i la regió als viatgers", diu Sébastien Gaussot, representant de SNCF Voyageurs, que és qui finança les classes "en català, castellà i francès".

Gràcies a un acord amb l'Institut Ramon Llull, el lector de català a la Universitat París 8, Jordi de la Vega, ofereix sessions de deu o quinze minuts als turistes que facin aquesta ruta d'anada o tornada. "Són classes pràctiques de conversa perquè els viatgers tinguin una mica de bagatge, focalitzant-nos en el català. Parlem de llengua i cultura, però també de gastronomia i monuments", explica. El 70% dels francesos que coneixen el català asseguren que poden entendre'n algunes paraules. La idea de les classes és cultivar aquestes connexions de bon veïnatge. Si bé és evident que tindrà un impacte anecdòtic en el paisatge lingüístic dels turistes a Catalunya, pot fer que "s'il·lusionin i els cridi l'atenció per aprendre'n més —opina De la Vega, que afegeix:– De fet, a la tornada a París tinc molta gent que ha sentit català i em pregunta coses que els han generat curiositat".

La Halima és una empleada de banca que viu a la vora de París i ara està d'excedència per poder viatjar amb la família. Domina el castellà, però com que ve sovint a fer turisme a Catalunya, té ganes de poder-se llançar en català. Amb ella en Jordi pot anar una mica més a fons, practiquen les presentacions i ell li fa preguntes orientades al que necessita per moure's. "Coneixes el pa amb tomàquet? T'agrada l'escalivada?", li planteja. Parlen de ciutats que ha visitat i de menjars que li agraden. "Puc llegir una mica de català, però parlar-lo m'és molt difícil perquè se'm barreja amb l'espanyol. No puc fer el salt", explica la Halima.

De la Vega assegura que es passa tot el trajecte, unes sis hores i mitja, parlant amb gent diferent. "La majoria em demanen pel català. Pensa que el Barça ven molt, Rosalía ven molt i Oques Grasses ven moltíssim, més del que ens pensem. Gaudí i Dalí és el que coneix tothom, esclar", diu el professor. Per això l'Agència Catalana de Turisme també té una persona dalt del tren per promocionar el país més enllà dels llocs típics. El que presenten als visitants francesos i internacionals és el Grand Tour de Catalunya, una ruta de 3.000 quilòmetres que ressegueix tot el país per carretera.