"La imposició que s'ha de parlar bé el català és el problema"

Barcelona–Mans amunt, mans amunt tota la gent, com si això fos un atracament, ah!

Amb aquesta tornada la classe dona caliu als companys que els ha tocat sortir a rapejar. Per grups de quatre han d’anar-se llançant frases amb paraules que els apareixen en una pantalla a tota velocitat. Pell, cervell, camell, rovell.

–Et veig molt diferent.

–Ho fas molt malament!

–Ets un delinqüent.

Nois i noies es treuen les paraules de sobre amb frases senzilles i poca convicció. Algun desconeix un mot, i el llegeix i avall: "Yo no entiendo el catalán", s’excusa un noi. Quan aconsegueixen connectar temàticament els versos i donar-se la rèplica, el professor els anima.

–Bona!

S’acosta el final de curs i avui és l’últim dia del taller de rap improvisat que la cooperativa Versembrant ha impartit a l’Institut Quatre Cantons del Poblenou durant quatre sessions. Una vintena d’alumnes de quart d’ESO participen en la competició final, en què un jurat de la classe escollirà els millors rapers. La final coincideix amb la mostra multidisciplinària que han estat muntant durant el curs a l'optativa anomenada Muntem un festival, i hi ha un guirigall considerable, hormones, vergonyes, gana i cares serioses d’apatia. Els monitors hi posen una energia aeroportuària.

–No sabia que això era un funeraaaal. Aplaudiment per als companys! –demana Joel Prieto, raper de Fetitxe 13 i tallerista.

Fa una desena d’anys que Versembrant acosta el rap escrit en català a les aules de tot el país i ara ha iniciat una prova pilot per fer rap improvisat en dos centres de Barcelona, per incentivar l’espontaneïtat oral dels joves en català. La iniciativa s’ha batejat com a Catalunya Rookies, perquè hauria de servir de planter per nodrir el Catalunya Freestyle, la competició de rap improvisat en català que està guanyant públic i rapers de llengua esmolada.

El director de l'INS Quatre Cantons, Óscar Altide, afirma que aquí hi ha "força famílies del centre que conserven el català a casa", però els nanos canvien de llengua a l'institut: "Tu te'n vas al pati i veus que bàsicament es relacionen en castellà. Suposo que les xarxes hi tenen influència. L'ús del castellà s'està incrementant molt", observa. El professorat del centre s'ha format per revertir-ho. Els talleristes de Versembrant es troben amb el mateix: "Ho diuen les enquestes i ens ho diuen els alumnes quan els ho preguntem, gairebé el 100% no utilitzen el català com a llengua habitual. És el nostre repte i el nostre èxit: mentre fem el taller aquests joves s'expressen artísticament en català a l'aula, amb nosaltres i entre ells. Veiem que la llengua la coneixen, els falta utilitzar-la no forçadament", afirma Jordi Estivill, músic de Lágrimas de Sangre i tallerista.

La picabaralla final: Rosalia vs. Jan

El jurat posa la cara de marbre de Risto Mejide mentre va eliminant grups fins a la final, que es disputen la Rosalia i el Jan. Potser era inevitable, amb aquest nom, però és la Rosalia qui s’endú el primer concurs Catalunya Rookies intraescolar. "Apunta’t a una batalla", l’anima Prieto.

Rosalia Matutano, de 15 anys, es considera "completament bilingüe: no em costa canviar de llengua i ho faig de forma inconscient", explica. De què depèn? "Parlo català o castellà segons amb qui parli, d'on vingui la gent i del tema. Si comentes una sèrie catalana la comentaràs en català, esclar", exemplifica. Tot i que hagi dominat el taller de rap, creu que no servirà per canviar inèrcies: "Aquí hem parlat català una hora i quinze minuts, però sortim al carrer i amb les amigues parlarem el que ens doni la gana", afirma. Per a ella la mala salut del català és una qüestió d'antipatia: "El problema és que t'obliguen a parlar bé en català i ens foten molta bronca perquè no el parlem bé. Però els grups de música en català tampoc no el parlen bé ni de lluny. Si vols que ho faci bé t'escric una redacció, però aquesta imposició que s'ha de parlar bé el català és el problema", vaticina.

El contrincant de la Rosalia, el Jan Llorca, també de 15 anys, explica a l'ARA que parla català amb el pare i castellà amb la mare, català a les extraescolars i castellà amb els amics de l'institut. És conscient que "fa anys al carrer es parlava català i a l'escola ensenyaven en castellà i ara és al revés, a l'escola t'ensenyen català o no l'aprens", afirma. Què li sembla? "Són èpoques i modes que van canviant, com tot en la vida".

El taller de rap continua. "Es tracta d'estimular la llengua i sobretot el registre més informal", diu el director. Aquí no es té en compte la qualitat lingüística. "Amb el freestyle volem que vegin que el català no és sempre una cosa institucional, avorrida o acadèmica, sinó una llengua de carrer", afirma Estivill. Els dos talleristes són músics i un dels seus propòsits també és donar als alumnes referents de l'escena hip-hop i urbana en català, que desconeixen i els podria agradar. "A les Terres de l'Ebre o Lleida la problemàtica no és que es passin al castellà, perquè fins i tot els nouvinguts adquireixen el català de manera natural i fluida, sinó el desert cultural i l'aïllament del que es cou en l'escena", diu Joel Prieto, que amb Versembrant volta per 34 comarques. "Crec que els falten referents. Es nodreixen de xarxes, de youtubers i estrímers, que en català n'hi ha pocs i estan sepultats per l'allau de continguts en altres llengües, així que els seus referents no només són en castellà sinó que els encarrilen cap a un pensament polític concret, de vegades fins i tot fent campanyes contra el català", lamenta Estivill.