Vicent Climent-Ferrando: "El tracte al català al Parlament Europeu no és gaire diferent del que rep al Congrés"

Brussel·lesEl doctor en ciències polítiques per la Universitat Pompeu Fabra i investigador de la Càtedra Unesco en Política Lingüística Vicent Climent-Ferrando ha presentat al Parlament Europeu l'informe Avaluació del suport de la Unió Europea a les llengües regionals i minoritàries: 10 anys de la Resolució Alfonsi (2013-2023). L'estudi, que ha estat encarregat per vuit eurodiputats de diferents partits, com Esquerra i Junts, posa de manifest la "manca de voluntat política" de les institucions comunitàries i els estats membres per protegir i potenciar les llengües minoritzades.

Quina és la situació del català a les institucions europees?

— És completament anòmala. És una llengua oficial a part de l’estat espanyol i, a més d’Andorra, també es parla a França i a Itàlia, però no té cap mena de reconeixement legal a les institucions de la Unió Europea. És un greuge comparatiu amb altres llengües de la Unió Europea, independentment del nombre de parlants, perquè aquesta no és ni hauria de ser la raó. Bé que s’admeten, per exemple, el finès, l’eslovac o, entre d’altres, l’estonià, que tenen menys parlants que el català.

I què implica, aquesta discriminació?

— Els parlamentaris o els representants comunitaris, per exemple, si parlen en català no són traduïts mai en la resta de llengües o a l’anglès. El català no es pot beneficiar de les polítiques i les iniciatives lingüístiques de la Comissió Europea, no hi ha traductors en català a les institucions, la majoria de webs i informacions no estan en català, i un llarg etcètera. Al final la imatge que donen és que el català no compta per a res i no és útil.

Aquesta actitud sembla contrària a la màxima de la UE d’abraçar la diversitat cultural i lingüística d’Europa.

— De les paraules als fets hi ha un decalatge molt important. De fet, hi ha hagut diferents iniciatives i peticions populars que han demanat insistentment a la Comissió Europea que emprengui més polítiques en matèria de multilingüisme. L’empobriment lingüístic que estan fomentant és preocupant.

La UE ha fet ara una campanya publicitària molt forta a Catalunya sense ni una paraula en català.

— Aconsegueixen que molts ciutadans no se sentin interpel·lats i provoquen desafecció social cap a la Unió Europea. No pots fer, i t’hauria de semblar —per dir-ho d’alguna manera— molt estrany, una campanya així a Catalunya i a tot el territori catalanoparlant i excloure la llengua de la seva gent.

Quin paper hi juga l’espanyolisme en tot això?

— Gran part de la responsabilitat d’aquesta situació és de l’estat espanyol. És la canterella de sempre, res de nou sota el sol, ja no sorprèn ningú. La política lingüística és competència dels estats i la Comissió Europea, al final, vol jugar un paper neutral, i si el govern espanyol no aposta perquè almenys tracti millor el català, no ho farà.

Però el govern espanyol, com a resultat de la taula de diàleg, ha demanat a l’Eurocambra que permeti l’ús del català, i ara és la mesa qui ho està bloquejant. 

— A l'Estat no hi ha una sensibilitat uniforme pel multilingüisme i hi ha partits espanyols més hostils a l’ús del català que d'altres. I al Parlament Europeu i a la seva mesa també hi ha diferents sensibilitats, i els espanyolistes hi juguen la seva influència. Al final, el tracte i la situació del català al Parlament Europeu no disten gaire del que passa al Congrés o al Senat.

És a dir, creu que és una qüestió política i no tècnica, com s’al·lega a vegades?

— Esclar que sí. El govern espanyol juga amb aquesta ambigüitat, però al final no té una determinació política real per desencallar-ho a la mesa de l’Eurocambra i aconseguir-ho. I, pel que fa als elements tècnics, és evident que el català és una llengua com una altra, totalment funcional. A més, si hi ha tantes iniciatives que tenen en compte tants idiomes, no s’entén per què una llengua europea com la catalana i parlada per 10 milions de persones no s'hi pot incloure.

Els polítics catalans normalment no parlen català ni quan denuncien la discriminació cap a la seva llengua. Creu que la seva actitud hauria de ser diferent?

— No soc ningú per dir a un eurodiputat el que ha de fer o deixar de fer, però sí que els suggeriria que si fan un discurs o una roda de premsa intentin fer servir el català. I si volen arribar a mitjans internacionals, que els enviïn comunicats previs en altres llengües, per exemple. En tot cas, potser sí que, en aquest sentit, falta una estratègia lingüística treballada i consensuada.