Les espècies invasores han provocat l'extinció de 1.200 formes de vida

BarcelonaEstem enmig de la sisena gran extinció d'espècies i cada cop hi ha menys dubte que està sent totalment provocada per l'ésser humà. A la crisi climàtica desfermada per la crema de combustibles fòssils s'hi afegeix la desforestació (o canvi d'ús de la terra, en termes científics), la sobreexplotació dels ecosistemes i la contaminació, però encara hi ha un cinquè factor que ha resultat molt més perjudicial del que pensàvem: les espècies invasores. Un nou estudi de l'organisme de científics sobre biodiversitat de l'ONU, l'IPBES, conclou que les espècies invasores van ser un dels factors clau en el 60% de les extincions d'espècies que s'han produït fins ara, i van ser l'únic factor que va provocar el 16% de les extincions.

L'informe ha estat elaborat per 86 científics de 49 països durant quatre anys, des que el 2019 van rebre l'encàrrec de l'ONU d'estudiar detalladament la implicació de la invasió d'espècies en la pèrdua de biodiversitat. Segons aquesta anàlisi, les activitats humanes han provocat que fins a 37.000 espècies d'animals i plantes s'introdueixin en hàbitats dels quals no són autòctons. Cada any s'introdueixen, de fet, 200 noves espècies exòtiques. D'aquestes espècies exòtiques es consideren "invasores" només les que s'han estès en aquests hàbitats d'una forma perjudicial per a la fauna i la flora que sustenten l'ecosistema local, i en aquest cas són 3.500 espècies.

"Les espècies exòtiques invasores han estat un factor important en el 60% i l'únic motor en el 16% de les extincions mundials d'animals i plantes que hem registrat, i almenys 218 espècies foranes invasores han estat responsables de més de 1.200 extincions locals. De fet, el 85% dels impactes de les invasions biològiques sobre les espècies autòctones són negatius”, explica un dels líders de l'informe, el professor Aníbal Pauchard, de l'Institut d'Ecologia i Biodiversitat de Xile. Tot i que moltes de les espècies van ser introduïdes de forma deliberada per l'home per aconseguir un suposat benefici o utilitat, ja sigui econòmic, social o bé, fins i tot, mediambiental, sovint s'han acabat convertint en invasores.

Alguns exemples d'aquestes espècies invasores nocives són els castors nord-americans que es van introduir al sud de l'Argentina i que estan generant enormes danys a l'ecosistema dels boscos subantàrtics, o les ostres del Pacífic cultivades en aigües del nord-oest europeu, on l'emergència climàtica està ajudant a la seva expansió.

Segons el nou informe científic, el cost econòmic global de totes aquestes espècies exòtiques invasores superava els 423.000 milions de dòlars anuals l'any 2019. Aquests perjudicis econòmics, de fet, s'han quadruplicat cada dècada des del 1970. Des d'aquell any s'han introduït prop del 40% de les 37.000 espècies registrades en hàbitats que no són el propi. Segons l'Índex Planeta Viu 2022 del Fons Mundial per la Natura (WWF, per les sigles en anglès), publicat l'any passat, en aquests últims 50 anys la vida salvatge s'ha reduït un 69%. El mateix IPBES (Plataforma Intergovernamental sobre la Diversitat Biològica i els Serveis als Ecosistemes) va publicar un altre informe el 2021 en què quantificava en més d'un milió les espècies d'animals i plantes en risc d'extinció.

Amb arrels globals però impactes locals

No obstant això, no totes les espècies exòtiques es converteixen en invasores. Segons el nou estudi, només el 6% de les plantes exòtiques són invasores, però pel que fa als animals invertebrats aquesta xifra puja al 22% de les espècies que s'introdueixen en hàbitats que no són el seu. Alhora, el 14% dels animals vertebrats exòtics i l'11% dels microbis exòtics esdevenen invasors, és a dir, comporten greus riscos per a la natura i per a les persones. 

Aquests perjudicis són especialment nocius per a les persones que depenen més directament de la natura, com és el cas de les comunitats indígenes. Segons l'informe, s'han registrat més de 2.300 espècies invasores de plantes i animals en territoris indígenes, cosa que "amenaça la seva qualitat de vida i fins i tot les seves identitats culturals".

Els científics calculen que el 80% dels impactes de les espècies invasores són nocius per a la natura, perquè redueixen el subministrament alimentari d'altres espècies. A més, el 85% dels impactes documentats d'aquestes espècies afecten negativament la qualitat de vida de les persones: alguns exemples són l'extensió de malalties com la malària, el Zika o la febre del Nil a causa de mosquits invasors.

"Seria un error extremadament costós considerar les invasions biològiques com un problema que no ens afecta", ja que té una afectació local, diu Pauchard. "Són riscos i reptes amb arrels globals però impactes molt locals, que afecten persones de tots els països, de tots els orígens i de totes les comunitats, fins i tot l'Antàrtida s'està veient afectada". Amèrica és el continent més afectat per aquest problema, amb un 34% dels impactes negatius de les espècies invasores, enfront del 31% registrat a Europa, el 25% a l'Àsia i el 7% a l'Àfrica.