"Els meus fills m'han dit que no surti de casa"

MartorellAbans de les 10 del matí el termòmetre s'enfila fins als 30 °C. I pujant. Aquest dimarts s'espera que les temperatures superin tots els rècords registrats fins ara, amb una alerta per calor extrema que s'estén per tota la geografia catalana, amb màximes que arriben fins als 45 graus. Els carrers i places sota l'ombra són, avui, els llocs més preuats, mentre que els llocs on es filtren els rajos de sol són el desert, en una proporció, sense cap rigor científic, de 10 persones a una. Hi ha qui quan passa per una zona sense protecció sap trobar un bon ús al paraigua i no dubta a obrir-lo, en una estampa que, a cop de calorada, s'està fent habitual.

La rambla de les Bòbiles és un d'aquells punts neuràlgics de Martorell, sobretot per a la gent gran, que han fet dels 350 metres de llargada del passeig el punt de trobada per socialitzar, descansar de la volta terapèutica i, en aquests mesos calorosos, estar una mica frescos. "Els meus fills m'han dit que no surti de casa avui", diu mig rient una dona que ronda els 80 anys i que amb el carro de la compra buit explica que ja té fets el dinar i la feina de casa, així que, malgrat que el sol ja escalfa de valent, no vol renunciar a la seva rutina diària. Ha sentit per la tele que la gent gran com ella s'ha d'hidratar i quedar-se a l'interior fins al vespre, però aquest tracte "de criatures" l'irrita profundament, i ja ha advertit als seus fills que farà la seva. "Tots els consells que diuen ara com si fos la gran cosa, els hem seguit tota la vida, sense haver anat a la universitat", afirma mig rient.

Està asseguda en un banc al costat de l'ombra amb altres veïns de la zona, que aprofiten que "encara es pot respirar" per estirar les cames i petar la xerradeta. Al migdia, marxaran cap a casa, que la mantenen "fresqueta" amb les persianes abaixades perquè no hi entri la calor. Alguns esperen que els nets surtin dels casals d'estiu per anar a buscar-los i tots junts anar cap a dinar. Avui el menú és lleuger, de sopa freda i una truita de patates, i molta aigua. "Si tenim molta calor, entrem al súper o al mercat d'aquí al costat fins que ens refresquem", revela una jubilada que no para de fer anar el vano mentre parla.

Uns metres més enllà, un trio d'aficionats al ciclisme d'entre 40 i 50 anys arriben suats i maleint no haver calculat prou bé els quilòmetres, perquè se'ls ha fet tard per estar a aquestes hores (són només quarts d'onze del matí) pedalejant. Sort que en una terrassa del costat troben un refugi climàtic natural. A l'ombra, perquè, com diu un senyor que s'asseu amb el seu diari acabat de comprar, "l'ombra és or".