Benvinguts a la propera guerra global de narratives

BarcelonaQue la patacada econòmica és d’upa, no cal dir-ho. Però de moment hi ha gran dubitació sobre quin és el precedent que cal citar. L’Abc, per exemple, escriu: "El govern reconeix davant la UE la pitjor recessió en 75 anys". Està redactat de manera que carrega sobre Sánchez la culpa de tot plegat: enlloc de la primera pàgina hi ha cap referència al virus, a la pandèmia o a la crisi sanitària. El Mundo i l’ARA van més enllà, dient que la caiguda de l’economia és la més gran de tota la història, mentre que La Vanguardia diu que el PIB no queia així des de fa 50 anys i per a El Periódico des de fa quasi un segle. Probablement no importi si són 50, 75, 90 o tots els anys: la idea que ja s’ha implantat en el subconscient col·lectiu és que això que ve ara serà més bèstia que la crisi del 2008, aquella que va provocar en poc temps que ser mileurista passés de ser d’una desgràcia a una aspiració, per a molta gent. I que va obrir la porta als populismes de dreta, sempre prestos a culpar el veí de pell fosca de tot i qualsevol mal. Calcem-nos.

Ignoro si això encara donarà més aire al racisme. Pot ser que sí: és el recurs habitual quan els recursos són escassos. Tornarem a assistir a la desfilada habitual d’enquestes manipulades que culpen l’immigrant. Què caldrà fer, amb això? Aparentment, no n’hi ha prou amb desmentir les dades. L’altre dia llegia un article d’uns investigadors que han arribat a la conclusió que rectificar aquestes dades no dissuadeix les persones que s’havien aproximat a aquesta mena de discursos. Sí que ho feia, suggerien, el fet de presentar aquestes dades inserides en històries. No m’estranya pas: cada cop és més evident que l’era de la comunicació és, també, la de la batalla global de narratives. I el Procés va ser-ne un clar exemple: un assaig general per a tot el que ja ha començat a venir.