‘Black mirror’ estrena per sorpresa el seu telefilm interactiu

Netflix llançarà demà 'Bandersnatch', ambientada en els anys 80 i el món dels videojocs

Envoltada de secretisme i amb poca antelació, Netflix estrenarà demà 'Bandersnatch', l’esperat projecte interactiu de 'Black mirror', la sèrie d’antologia creada per Charlie Brooker centrada en els perills de les tecnologies. Des de feia mesos corria el rumor que la plataforma havia escollit el 28 de desembre per llançar la nova temporada de la ficció –la cinquena–, però avui Netflix ha revelat, amb comptagotes, que la misteriosa estrena és en realitat un episodi especial –o 'event', com ells diuen– amb la duració habitual d’una pel·lícula.

Primer, el compte oficial a Twitter de la sèrie ha publicat un tuit amb la paraula "Relax", una referència que ha aclarit pocs minuts després amb un segon tuit en el qual llançava el tràiler de la pel·lícula, en el qual es pot escoltar la cançó de Frankie Goes to Hollywood titulada precisament 'Relax'. El compte de Netflix a Espanya també se sumava a la festa de pistes compartint el tràiler acompanyat del missatge “Demà està cada cop més a prop”.

Una història amb elements reals

'Bandersnatch', d’una hora i mitja de duració, està dirigida per David Slade, que ja va tenir contacte amb l’univers de 'Black mirror' a través de l’episodi 'Metalhead', una història postapocalíptica que va formar part de la quarta temporada. El director de la pel·lícula 'Hard Candy' centra aquest capítol ambientat en els anys 80 en l’Stefan (Fionn Whitehead), un programador informàtic que entra a treballar en una empresa que vol revolucionar el món dels videojocs. El protagonista vol convertir la seva novel·la preferida, 'Bandersnatch', en un joc d’èxit i això el portarà a vorejar la bogeria, com li va passar a l’autor del llibre. De fet, la història que explica la pel·lícula té una bona dosi de realitat: l’empresa britànica Image Software va intentar durant els 80 crear el que ells anomenaven 'megagames', sis videojocs dissenyats per trencar les limitacions del 'hardware' de l’època. Un dels jocs havia de ser 'Bandersnatch', però, després d’anunciar-lo a tot arreu, l’any 1984 Imagine va fer fallida abans de poder-lo treure al mercat. Anys després, l’empresa Psygnosis va crear 'Brataccas', basat en molt del material desenvolupat per 'Bandersnatch'. A més, en anglès, la paraula que dona títol a la pel·lícula va aparèixer per primer cop a la novel·la 'A través de l’espill' (1871), de Lewis Carroll, la continuació d’'Alícia al país de les meravelles' (1865). L’autor anglès va batejar amb aquest nom una criatura fantàstica amb el coll molt llarg que es caracteritza per ser violenta i molt ràpida.

L’expectació al voltant de la pel·lícula ha anat creixent en els últims dies, especialment després que la revista 'Esquire' revelés que el projecte compta amb 312 minuts de material gravat, fet que indicaria que es tracta d’una ficció interactiva a l’estil “escull la teva aventura”. Una de les característiques d’una ficció televisiva interactiva és que implica dificultats afegides de producció, guió, rodatge i postproducció, ja que l’equip no ha de treballar només en una línia argumental, sinó que ha de tenir en compte les diferents ramificacions que pot tenir una història.

La interactivitat amb el públic és una de les línies de treball que està intentant explotar Netflix, especialment des de l’arribada de la nova directora d’innovació, Carla Engelbrecht Fisher, l’any 2014. A més de l’experiment de 'Black mirror', està preparant altres projectes, com dues adaptacions de dos videojocs, un d'ells 'Minecraft: story mode'.

Abans de posar-los en marxa, la plataforma de 'streaming' ha provat aquesta nova narrativa en productes dirigits al públic infantil, com l’episodi especial 'El gato con botas: atrapado en un cuento épico'.