FICCIÓ INTERNACIONAL

Cançons de gel i de mort

L’èxit del ‘nordic noir’ literari s’ha traslladat a les sèries de televisió

En països amb baixos índexs de criminalitat i alts percentatges de depressió, les costures poden estripar-se en qualsevol moment. Les sèries nòrdiques de gènere negre expressen aquestes tensions latents per mitjà de personatges superats per circumstàncies escabroses. Els seus finals agredolços no tenen res a envejar al nihilisme moral de Joc de trons, en què l’espectador ha après a força de cliffhanger que no sempre triomfa el bé.

Des d’Islàndia amb temor

Una de les mostres més sòlides ens arriba d’Islàndia. Baltasar Kormákur, director de pel·lícules com Contraband o Everest, és el creador de Trapped. Promocionada com la sèrie més cara de la història islandesa, Kormákur la defineix com un encreuament entre el nordic noir i Agatha Christie. A les aigües del fiord Seydisfjordur es descobreix un tors humà, just quan un ferri procedent de Dinamarca està arribant a port. La investigació coincideix amb una tempesta de neu que deixa el poble incomunicat. Ningú hi pot entrar ni sortir-ne. La claustrofòbia s’aguditza amb la consciència que al poble aïllat per la nevada s’hi refugia un assassí.

El protagonista és el cap de la policia local, un paio bonhomiós immers en una crisi familiar, poc avesat a tractar amb delictes de sang. L’estructura coral de Trapped analitza els efectes de la crisi financera del 2008. Les autoritats del poble esperen aprovar un projecte que permeti l’entrada de capital xinès en la reforma del port. És el signe econòmic dels temps. En moltes intrigues nòrdiques hi bateguen trames de corrupció política, tràfic de persones, desigualtat... El nord ens alerta sobre una Europa que exhibeix una solidaritat d’aparador.

A poc a poc i bona lletra

Som lluny de les sèries procedimentals en què es resol un assassinat en 42 minuts; a Forbrydelsen (El crim) la inspectora Sarah Lund, esquerpa i poc comunicativa, necessitava 20 capítols, tants com dies d’investigació, per desenredar la troca. Aquesta sèrie danesa estrenada el 2007 es va dedicar a aclarir sense pressa un cas per a cadascuna de les tres temporades (la segona i la tercera, de 10 episodis). De cara a l’exportació es va conèixer com a The killing, el mateix nom de l’irregular remake americà. De Copenhaguen a Seattle, Sarah Lund passava a ser Sarah Linden; totes dues duien un jersei balder, estaven a punt de canviar de destí quan les retenia el cadàver d’una adolescent i incloïen a la llista de sospitosos un aspirant a alcalde.

Després de Wallander i Millennium, estirat en una minisèrie de sis capítols, Forbrydelsen va ser el primer gran èxit internacional d’un nordic noir sense coartada literària. Amb la compra d’aquesta sèrie, la BBC va actuar com un emperador que aixeca el polze en senyal d’aprovació. Ara l’actriu protagonista de Forbrydelsen, Sofie Grabol, forma part del repartiment internacional d’una producció britànica d’estètica nòrdica: Fortitude, situada en un assentament al límit del cercle polar sacsejat pel seu primer crim. De totes les variacions bastardes i multilingües, la més curiosa és Lilyhammer, en què un mafiós de Nova York integrat en el programa de protecció de testimonis s’instal·la a la població que va acollir els Jocs Olímpics d’Hivern del 94. La presència entre la nòmina d’actors noruecs de Steven Van Zandt, guitarrista de Bruce Springsteen i sequaç de Tony Soprano, li dona un to diferent.

Panorama des del pont

Bron/Broen, coproducció entre Suècia i Dinamarca iniciada el 2011, ha sigut tan influent que ja és una franquícia. Arrenca amb la descoberta d’ una dona partida per la meitat al pont d’Oresund, a la frontera entre tots dos països. El cas l’assumeixen un agent danès i una detectiu sueca amb síndrome d’Asperger, obsessiva i maldestra en les relacions, gran personatge d’un gènere que ha creat dones amb molta personalitat. El mateix motlle s’ha aplicat entre els Estats Units i Mèxic a  The bridge ( ara potser seria The wall), i al canal de la Mànega en la coproducció franco-britànica The tunnel.

A la recent Midnattsol (Sol de mitjanit), l’assassinat d’un ciutadà francès a la població minera de Kiruna obliga una tinent de la policia judicial de París a viatjar fins a Suècia en ple estiu àrtic, quan la brillantor perenne emmascara altres formes de foscor. En moltes d’aquestes ficcions els personatges es veuen empetitits per les forces de la natura. A Jordskott, una intriga impecable del 2015, una policia torna al poble on set anys enrere va desaparèixer la seva filla, a prop d’un llac. Els deu episodis es van endinsant en els densos boscos suecs (i en altres realitats) per plantejar un misteri amb missatge ecologista. La sèrie avança amb girs de guió al·lucinants i manté l’interès d’un espectador cada vegada més seduït per la narrativa freda i criminal.

Més continguts de