Publicitat
Publicitat

DÍGITS I ANDRÒMINES

Facebook et coneix millor que tu

Qualsevol usuari pot descarregar una còpia de les dades que la xarxa social ha acumulat sobre ell, i que en molts casos poden ocupar centenars de megabytes

Per alguna raó, ha calgut l’escàndol de la filtració de dades d’usuaris de Facebook a l’empresa Cambridge Analytica perquè les autoritats dels Estats Units reclamessin la compareixença de Mark Zuckerberg davant les dues cambres del Congrés del país per donar explicacions sobre l’ús que la seva empresa fa d’aquesta informació. En general no va semblar que els senadors i diputats nord-americans tinguessin gaire clara la realitat del negoci digital -a la xarxa circulen nombrosos reculls on el creador de Facebook se’n surt força bé de les preguntes, amb el suport d’un argumentari que, naturalment, també s’ha filtrat-, i també llistes dels deures que li van quedar pendents a Zuckerberg, les ampliacions d’informació que va prometre fer arribar als legisladors. Veurem si tot plegat es tradueix o no en mesures més estrictes de control que obliguin Facebook a modificar substancialment les seves pràctiques fins al punt de penalitzar el seu model de negoci, com segur que farà l’RGPD (reglament general de protecció de dades) que entrarà en vigor a la Unió Europea el 25 de maig.

El que sí que ha provocat enrenou mediàtic és que molts usuaris de Facebook comencin a interessar-se de debò per la informació que la xarxa social ha acumulat sobre ells. A la web hi ha una pàgina ( https://www.facebook.com/help/40518356620325) on es detallen totes les dades recollides, amb un matís important: es diu que són les que es troben “a disposició” de l’usuari, no que siguin totes. En qualsevol cas, per a un usuari és molt diferent veure aquesta llarga llista genèrica que comprovar en què es tradueix en el seu cas personal. Per això, si heu sigut en algun moment usuaris de Facebook i tant si teniu previst seguir-ho sent com si heu decidit marxar-ne, us recomano descarregar una còpia d’aquestes dades que el gegant d’internet té sobre vosaltres. Aquestes són les instruccions per fer-ho.

Desplegueu el menú superior dret de la web de Facebook, fent clic al símbol del triangle, i trieu la penúltima opció (Configuració). Apareixerà una pantalla de dades generals, i, al peu, l’opció “Descarrega una còpia de les teves dades del Facebook”. Fent-hi clic anireu a una nova pantalla amb el botó verd “Descarrega l’arxiu”. Prement-lo, i després de confirmar la vostra contrasenya d’accés a la xarxa, el sistema us confirmarà que està preparant les dades i us avisarà per correu electrònic quan les tingui a punt. Busqueu el missatge a la vostra bústia -pot trigar segons o hores, segons la vostra activitat- i allà hi trobareu un enllaç per descarregar el fitxer comprimit, prèvia nova confirmació de la contrasenya. En el meu cas, amb un compte de Facebook recent que només faig servir per a proves, el fitxer pesa 26 megabytes (MB), però un altre usuari que porta a la xarxa des del 2008 amb una activitat relativament moderada i sense fer servir Messenger s’ha trobat amb gairebé 300 MB de dades, i n’hi ha que parlen de 600 MB o més.

Un cop descomprimit l’arxiu trobareu un arbre de carpetes que contenen el vostre contingut classificat per tipus. Les opcions depenen del país: als EUA són moltes més perquè allà es poden capturar encara més dades. Per consultar aquest contingut, obriu amb el navegador web el fitxer index.htm. A la pàgina resultant hi ha un menú de categories. La majoria de les dades són previsibles: tota la informació que heu facilitat voluntàriament, des de noms, fotografies de perfil i adreces de correu electrònic (fins i tot les que ja no feu servir) i tots els interessos (música, política, religió, cinema, literatura, sèries) que heu indicat i que permeten elaborar un perfil vostre prou detallat. També és evident la còpia de la cronologia, que són totes les activitats que heu publicat de manera implícita o explícita perquè les vegin els vostres amics. El mateix passa amb les fotografies i els vídeos, tot i que potser us sorprendrà trobar-hi vinculades les metadades (càmera, configuració, ubicació) que contenia el fitxer d’imatge.

La cosa es posa interessant a l’apartat d’Amics, que mostra, amb la data, tots els que teniu, els que heu tingut (i que ja no teniu) i les peticions d’amistat que heu rebutjat. La profunditat del rastreig es fa encara més evident a l’apartat de Seguretat, que conté la llista de totes les vegades que us heu identificat a Facebook -en el meu cas, durant els quatre últims anys-, especificant el dispositiu, la versió de software, la data, l’hora i l’adreça IP, que pot arribar a indicar el lloc físic de la connexió. També hi ha el registre de les vegades que heu canviat de contrasenya.

El pinyol del negoci que Facebook fa amb vosaltres és a l’apartat Anuncis. Aquí hi ha la llista de tots els conceptes que l’empresa considera que us descriuen. I, al final, la llista de tots els anunciants -desenes, en el meu cas, però poden ser centenars- que han disposat de les vostres dades per oferir-vos productes o serveis. L’experiència és, pel cap baix, sorprenent i és el que explica per què veieu determinats anuncis tant a les pàgines i aplicacions de Facebook com en altres serveis que li subcontracten la venda de publicitat. Finalment hi ha un apartat d’Aplicacions amb la relació de totes les que heu instal·lat en algun moment dins de la plataforma. Aquí és on centenars de milers d’usuaris ianquis haurien de trobar el test de personalitat que va desencadenar la captura de dades per part de Cambridge Analytica.

En un article de fa uns mesos us explicava el rastreig que practica Google de la nostra activitat física i virtual, que és encara més exhaustiu que el de Facebook, sobretot si fem servir un telèfon amb sistema Android. La diferència és que Facebook ha sigut molt més descuidat amb la custòdia de les nostres dades, i només els usuaris que tenen configurat el seu perfil de la manera més restrictiva possible han pogut evitar que la seva informació es propagués mitjançant els perfils d’altres usuaris més despreocupats. Afegiu a això que Facebook també acumula dades sobre internautes que no en són usuaris -mitjançant el creuament de la seva pròpia informació amb la que aporten els anunciants-, amb la paradoxa que s’han de donar d’alta a la xarxa per poder consultar-la, i tenim un còctel explosiu que ens fa pensar com podem ser tan primmirats amb una càmera de videovigilància al carrer i en canvi confiar alegrement la nostra vida digital a una empresa privada.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT