MITJANS

L’extremisme, el perill de la narració periodística del Procés

El Col·legi de Periodistes de Catalunya analitza la postveritat en el conflicte independentista

“La primera conseqüència del Procés ha sigut la polarització dels mitjans i l’alteració del debat públic i privat”, va assegurar ahir el periodista Moncho González Cabezas. Ell va ser un dels redactors del codi deontològic de la professió periodística, un text que celebrava els 25 anys d’existència amb una jornada dedicada a la postveritat en l’àmbit comunicatiu de la crisi Catalunya-Espanya. A la taula rodona, que va tenir lloc al Col·legi de Periodistes de Catalunya, es va fer èmfasi en quina ha de ser l’actitud del periodista en casos de conflicte.

Per a González Cabezas, “el Big Bang provocat pel Procés en els mitjans té dos riscos importants per a la professió: la minimització del pluralisme i la degradació de la cultura democràtica”. En aquest sentit, el periodista va recordar la necessitat d’una exigència deontològica per evitar caure en la realitat alterada, o la postveritat. “El lustre del Procés ha sacsejat la societat i els mitjans, que s’han vist atrapats en una dinàmica que no permet tenir una mirada més afinada i serena”, va dir.

En el mateix sentit es va expressar Soledad Gallego-Díaz, periodista vinculada a El País, que va recordar la importància dels codis deontològics en qualsevol situació de tensió. “El patriotisme provoca emocions, però els periodistes han d’evitar ser part del conflicte -va assegurar-. En els casos de conflicte, el periodisme hauria de promoure la comprensió i no la confrontació”, va remarcar Gallego-Díaz, que va afegir que una de les claus per no caure en enfrontaments és evitar el llenguatge de fronts i bel·licista, que dificulta l’entesa de les parts implicades.

Periodisme de trinxeres

La professora de comunicació de la Universitat Pompeu Fabra Ruth Rodríguez Martínez va fer una crítica al periodisme de trinxeres que, assegura, ha aflorat amb la narració del Procés. “El periodisme s’ha deixat endur pels sentiments a l’hora d’informar sobre la crisi i ha deixat de banda el principi de veracitat”. A més va assegurar que el llenguatge amb el qual es narra el Procés s’ha acostat a les fórmules que s’utilitzen en l’àmbit esportiu. Segons la seva opinió, tot i l’ús d’aquest llenguatge visceral, “la premsa a Catalunya informa una població molt més variada que la de la resta de l’Estat, on es pressuposa que tothom està a favor de la unitat”.

Soledad Gallego-Díaz va lamentar que la irrupció del Procés hagi monopolitzat l’espai comunicatiu estatal. “No queda espai per parlar de res més, tothom vol que parlis de la situació”, va assenyalar, tot i reconèixer que, amb la informació sobre el conflicte independentista, els mitjans es retroalimenten i milloren les dades d’audiència o les vendes. “Hauríem de fer un esforç per mantenir obertes altres àrees d’informació”, va conloure.

Més continguts de