L’home rècord d’‘El gran dictat’
Marcel Arias guanya el premi més alt de la història del concurs després de 88 programes
BarcelonaLa primera vegada que el Marcel Arias va sentir la paraula kagú va ser fa cosa d’un mes, al plató d’ El gran dictat. Els espectadors de TV3 van poder veure el moment ahir al vespre, i també van comprovar que el Marcel, malgrat tot, la va escriure correctament. “Comparat amb altres paraules del cinquè nivell, potser era més fàcil. Però és un tipus de paraula trampa, que a vegades m’havia jugat males passades. En aquest cas, vaig decidir fer-ho senzill, i la vaig encertar”, recorda, en declaracions a l’ARA. Gràcies a aquesta intuïció, Arias va assolir l’objectiu que perseguia des de feia 88 dies, i que havia tingut a tocar en moltes ocasions: endur-se el pot d’ El gran dictat. Un pot que pujava a 45.500 euros i que, sumat als diners que ja havia acumulat fins llavors, representa un premi final de 98.070 euros, el més elevat que ha donat el programa des que es va estrenar, l’any 2009.
“En aquell moment no vaig pensar gaire. Va ser un «Per fi!» Em vaig abraçar al Joan, el meu rival, i vam celebrar-ho allà tots junts”, explica el concursant, que ha batut tots els rècords de l’espai. Més enllà de la permanència (havia concursat per primer cop el 18 de febrer, fa gairebé cinc mesos), també és el participant que més vegades ha guanyat la prova final (79, 28 de les quals de manera consecutiva) i el que ha escrit correctament més paraules del cinquè nivell, el de més dificultat. Abans de guanyar el pot amb kagú n’havia encertat 46 més, entre les quals hi ha, per exemple, cteïnòfit, sovnarkhoz, khoikhoi, gibbsita, kartvelià, shojo-ai, ilek-khan o platihelmints. Una de les que recorda amb més satisfacció, però, és geistliches, perquè, gràcies als seus coneixements d’alemany, sabia com s’escrivia. “Em feia més il·lusió, perquè volia dir que aquella lectura que havia fet o aquell temps que he invertit estudiant alemany servia d’alguna cosa”, explica, i ironitza: “Bé, kagú també em va fer il·lusió. Va ser l’excepció!”
El llarg camí fins a arribar a aquesta última paraula, però, no ha estat exempt de moments difícils. En dotze ocasions es va quedar a només una paraula del pot, però n’hi ha una que va ser especialment dolorosa: “El dia que vaig fallar lledó [era un mot del segon nivell, i el va escriure amb a ] em va fer especial ràbia, i a sobre vaig rebre multitud d’esbroncades de familiars i amics. Tothom tenia molt clar que aquella no es podia fallar”, recorda.
Màxima motivació
Arias, que ahir es va acomiadar dels espectadors de TV3, reconeix que es “desanimava una mica” els dies que veia el pot a prop i al final se li escapava, però assegura que, alhora, això feia més gran “el mite” de guanyar-lo. “Sempre intentava motivar-me al màxim”, diu. “Alguns dies feia molts punts [a la primera fase], però això inevitablement et relaxa, i algun cop vaig tenir un ensurt. Un dels últims programes vaig estar a punt de quedar-me fora!”, recorda.
Probablement, la prova on es feia més evident que Arias no estava disposat a donar peixet als seus contrincants era el Lletra a lletra, en què també ha batut un rècord en aconseguir lletrejar fins a 20 paraules en només un minut. “Abans de participar ja veia que en aquesta prova hi tenia traça, i un dia o dos abans d’anar-hi vaig practicar una mica a casa”, admet.
Un coixí per al futur
Nascut a Barcelona fa 27 anys, Marcel Arias és llicenciat en biotecnologia i actualment fa un doctorat en biomedicina a l’Idibell. El premi, diu, li permetrà tenir “un matalàs” per quan acabi els estudis, tot i que també preveu dedicar-ne una part a viatjar: “M’agradaria fer el Transsiberià i anar a l’Amèrica Central o del Sud”, explica.
Per arrodonir-ho, fins i tot va ser capaç d’esquivar l’amenaça del presentador, Òscar Dalmau, que li volia tallar la cua quan guanyés el pot: “Vaig negociar durament i al final només em van tallar un rínxol”, bromeja. Un altre èxit.
