PAREU MÀQUINES

Fiscalitzar els abusos policials, professió de risc

Desenes d'informadors han rebut impactes tot i treballar amb braçalets identificatius

“La violència al carrer s'intensifica a Barcelona i s'acarnissa amb la policia en una altra nit de caos”, titula El País. Es tracta d'una formulació que obvia l'altra forma de violència que va patir la ciutat divendres a la nit: la d'una policia abusiva, revengista, desproporcionada, temerària i que signa les seves bales de foam amb missatges d'odi. Un agent hauria d'aplicar quirúrgicament la violència per restablir l'ordre públic, però la nit va anar plena de vídeos on es veien policies desfermant els seus impulsos més primaris. Potser cal exigir que els portals de transparència permetin consultar els resultats dels psicotècnics –si cal, anònims– del col·lectiu a qui s'atorga l'exercici de la violència legitimada per l'Estat. La seva actuació em sembla molt més preocupant que uns aldarulls destinats a extingir-se naturalment, perquè la qualitat democràtica d'un país descansa en part en el prestigi dels seus cossos de seguretat. I Espanya ahir va enfonsar-se un pam més en el descrèdit. Que un mitjà com 'China Daily' aprofiti imatges de la repressió catalana per traslladar la por als ciutadans de Hong Kong hauria de fer reflexionar els perennes apologetes de la democràcia plena.

En tot cas, i tornant a El País, la peça està il·lustrada per Albert Garcia, fotoperiodista del diari que va ser detingut –amb violència– per un grup d'agents. Deunidó, la ironia. La policia ja va detenir-lo el 2005, després de cobrir una manifestació contra una constructora, però la Fiscalia va acabar retirant-li els càrrecs. És a dir, li tenien ganes. I, després, hi ha tots els periodistes que han rebut impactes malgrat anar degudament identificats.

No és pas una qüestió de corporativisme, per cert. El que hi ha en joc és la capacitat dels ciutadans de fiscalitzar els abusos policials.

Més continguts de