Periodisme telepàtic contra el govern Sánchez

BarcelonaAixò de pactar amb els desafectos i de tenir al govern els melenuts bolivarians, a Madrid cou. I, per tant, cal enviar missatges a la concurrència perquè no es posi nerviosa. Ho fa El País amb el titular de portada: ʺSánchez deixa Iglesias fora del viatge oficial al Marrocʺ. Uau: càstig tremend. La població espanyola no dormia des de feia dies. Mentrestant, a l’altra riba del quiosc, la triple dreta mediàtica explica un altre conte. ʺSánchez veu en ERC i EH Bildu dos aliats més enllà d’aquesta legislaturaʺ, diu El Mundo. ʺIglesias creu que els seus ministres estan blindats a la Moncloaʺ, assegura La Razón. Els dos titulars tenen verbs que indiquen poca acció: veu i creu. No es descriu cap esdeveniment, sinó que es practica un judici d’intencions. ¿Són El Mundo i La Razón els mitjans que millor accedeixen als pensaments íntims de Sánchez i Iglesias? No pas. És el periodisme especulatiu, el del veu, creu, assumeix i s’inclina. I sí, s’inclina: cap a la política, concretament.

Llum contra els il·luminats

Potser és excés de zel, però veig que la immensa majoria de mitjans celebrem que una dona de 90 anys ʺés la primera a rebre la vacuna de Pfizer contra el covidʺ i em grinyola una mica. És un titular funcional, i totes les persones amb dos dits de front l’entenem. Però el cert és que, abans, més de 15.000 persones han rebut aquesta vacuna: les que formen part de l’assaig clínic. En uns temps en què l’irresponsable discurs antivacunes fa forat, proliferen les persones que, de bona fe, afirmen que ja se la posaran quan vegin si és segura. Però és que la vacuna arriba al mercat després d’haver superat una sèrie de controls exhaustius i d'entrar a la fase IV, la d’administració general. No costava res afegir la cua ʺdesprés dels assajos clínicsʺ o ʺplenament testadaʺ (com diu el New York Times).