Ràdio 4: nou aniversari en lluita
Barcelona“Bon dia, amics, benvinguts a Ràdio4, l’emissora que us parla en català”. Aquesta frase, pronunciada pel locutor Joan Albert Argerich just avui fa 40 anys, va marcar la posada en marxa del primer mitjà audiovisual públic que emetia en català, després de la llarga nit del franquisme. (La local Ràdio Olot va ser el primer privat, aquell setembre.) Per celebrar-ho, TVE a Catalunya emet aquesta tarda (19 h) el documental Radiografia de Ràdio 4, en el qual es fa memòria de les quatre dècades d’història d’una emissora que ha comptat amb veus notables com Constantino Romero, Maria Matilde Almendros i Cèlia Motis. La ràdio farà una programació especial tot el dia.
L’aniversari, però, arriba en un moment de turbulències per a l’emissora. De fet, fa anys que Ràdio4 arrossega una sensació de crisi constant: les seves audiències són residuals des de fa temps. L’últim EGM, publicat aquest desembre, li atorgava tan sols 6.000 oients en conjunt (tot i que personal de l’emissora defensa que, tenint en compte la participació que reben als seus programes, segur que la xifra real és més alta). A tall comparatiu, RAC1 en té 798.000 i Catalunya Ràdio 557.000.
Tanmateix, i més enllà de les audiències, són les contínues tensions amb el centre de decisions de RTVE, a Madrid, el que ha marcat més l’evolució de l’emissora pública. Les amenaces de tancament han sigut constants. Les decisions de programació atribuïdes a qüestions polítiques, també. I les retallades, habituals. Actualment, les prop de setze hores diàries de programació s’elaboren amb un pressupost de 3,8 milions d’euros. Pocs diners, si es compara amb els prop de 1.000 milions de tot RTVE, però molts si es compta quan costa obtenir cada oient.
L’última de les amenaces, com avançava l’ARA divendres, és la venda de l’edifici del districte 22@ on ara hi ha l’emissora. L’ens espera treure’n 4,6 milions d’euros, que han de servir per quadrar els comptes de RTVE. La decisió de traslladar la ràdio a Sant Cugat, on hi ha el centre territorial de la televisió, ja es va prendre fa un any, però la plantilla confiava poder aturar un trasllat que, al seu parer, convertirà l’emissora encara en més residual. “Ja estem avesats, per desgràcia, a rebre les nefastes conseqüències de les decisions que es prenen des de la llunyania dels despatxos centrals de Madrid”, explicava el comitè d’empresa en un comunicat. “Volem que Ràdio 4 segueixi viva, que tingui un finançament suficient i una dotació de personal estable amb l’objectiu de fer una programació digna”.
També Comissions Obreres reclama que s’aturi l’exili a Sant Cugat. I exigeix que el finançament permeti ser allà on es produeix la notícia al mateix temps que la ràdio s’adapta a la nova era digital: “Ràdio4 hauria de ser capaç de fer una programació rigorosa amb continguts de qualitat i alhora adaptar-se al canvi d’hàbits de consum informatiu i entreteniment que s’està produint a la nostra societat”. Així mateix, el sindicat recorda que l’emissora té documents sonors guardats en suports originals des de l’any 1967 -pendents de digitalitzar- i tem que, amb el trasllat, “es corri el risc de perdre documents històrics de la Transició i dels primers anys de la Democràcia”.
