Premsa
Mèdia 05/06/2018

Soledad Gallego-Díaz, nova directora d''El País' per reconnectar amb l'esquerra

La periodista substituirà Antonio Caño, que ha dirigit quatre anys el diari

àlex Gutiérrez
3 min
Soledad Gallego-Díaz: “Podem és alguna cosa més profunda que l’enrabiada”

BarcelonaSoledad Gallego-Díaz ha estat proposada com a nova directora d''El País'. Es tracta de la primera dona que assumirà la màxima responsabilitat editorial en un diari de paper d'abast estatal. Substitueix en el càrrec el controvertit Antonio Caño, durant el mandat del qual el rotatiu del grup Prisa ha evidenciat la seva dificultat per continuar sent un referent de l'esquerra al mateix temps que pressionava per imposar la seva agenda editorial, lligada políticament al sector susanista del PSOE i econòmicament als interessos de la banca i els grans inversors internacionals. El posicionament 'hard' del diari en el conflicte sobiranista li ha comportat, a més, una crisi de vendes inèdita a Catalunya.

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

La destitució de Caño arriba tan sols una setmana després que Mariano Rajoy hagi estat expulsat de la Moncloa mitjançant una moció de censura. Amb tot, la continuïtat del periodista –que va assumir la direcció procedent de la corresponsalia de Washington– com a timoner de la redacció era qüestionada des de feia mesos. La seva posició estava molt lligada al destí del president del grup editor, i del diari, José Luis Cebrián. L'executiu, amb tot, ha estat expulsat dels dos càrrecs, després d'haver sigut director fundador i conseller delegat durant les quatre dècades llargues del diari. Aquesta operació de substitució va ser complicada perquè Cebrián es va assegurar el suport polític tant de Mariano Rajoy com de Soraya Sáenz de Santamaría. Finalment, els accionistes crítics amb la seva gestió van aconseguir desplaçar-lo de qualsevol posició executiva dins l'organització. Un dels objectius que els nous gestors s'han marcat és intentar reconnectar la capçalera amb els lectors d'esquerra.

El desencís entre diari i espai natural de seguidors va viure el punt culminant el dia en què, en un editorial, es qualificava Pedro Sánchez d'"insensat sense escrúpols". La caiguda de subscripcions va motivar una carta de Caño als qui es van donar de baixa, en què admetia que el diari s'havia deixat endur pel fragor i la crispació.

Una veterana al relleu

Nascuda el 1951 i filla d'una exiliada cubana i d'un matemàtic de Jaén, Soledad Gallego-Díaz coneix bé 'El País' perquè hi ha treballat pràcticament des de la fundació, l'any 1976. Va ser cronista política i parlamentària fins que, a finals del 1979, va començar una carrera de corresponsal que la duria successivament, i en diferents etapes, a Brussel·les, Londres, París, l'Argentina i Nova York.

Durant les seves estades a Espanya ha ocupat alguns càrrecs de responsabilitat com ara subdirectora, directora adjunta i defensora del lector. El seu interès per les qüestions ètiques del periodisme l'ha dut a assumir també el càrrec de defensora del lector de la secció espanyola de Reporters Sense Fronteres. I forma part del consell assessor de la Fundació de l'Espanyol Urgent (Fundéu BBVA).

El seu perfil es considera clarament esquerranós, en comparació amb l'actitud més liberal de Caño. Forma part de la generació de periodistes, com Joaquín Estefanía, que van viure la maduresa professional en plena consolidació del felipisme, moment de màxim apogeu d''El País'. Gallego-Díaz, que va estudiar periodisme a l'Escola Oficial de Madrid i també filosofia i lletres a la Universidad Complutense, va ser acomiadada de l'agència Pyresa als 19 anys per haver secundat una vaga en protesta pels últims afusellaments del franquisme.

El diari, en crisi

El mandat de Caño se salda amb un descens marcat de vendes. A l'abril del 2014, últim mes amb Javier Moreno com a director, 'El País' col·locava –entre vendes al quiosc i subscripcions individuals– 224.551 exemplars diaris. Quatre anys després, la xifra havia davallat un 35,3%, fins a 145.191 exemplars. En el cas de Catalunya, la patacada encara és més severa i passa de 20.766 diaris fins a 9.023, és a dir, una caiguda del 56,5%.

stats